El 2009 hi va haver a les comarques de Tarragona 3.205 casaments, dels quals 2.321 van ser exclusivament civils, segons les dades provisionals que acaba de publicar l’Instituto Nacional de Estadística (INE). Les dades confirmen el canvi de model en la cerimònia de matrimoni amb una tendència clara als casaments civils. Tant és així que en les dades dels dos darrers anys s’aprecia un salt i, si bé al 2008 els casaments civils van suposar el 64,2% del total, un any després passen a ser el 72,4% del total de les cerimònies de matrimoni. Només 11 parelles al 2009 i 9 parelles al 2008 es van casar amb cerimònies d’altres religions.

Enllaços homosexuals

La majoria dels casaments van ser l’any passat entre heterosexuals, en comparació amb els 64 enllaços entre homosexuals, un nombre estabilitzat en relació amb el 2008 (63). La majoria dels casaments homosexuals van ser entre homes (40), mentre que les parelles formades per dones van ser 24. El 2008, la relació es va establir en 44 casaments entre homes i 19 entre dones.

El nombre de casaments s’ha mantingut gairebé estable en la sèrie d’anys que es presenten al gràfic i només en quatre anualitats se situen per sota de les 3.000 cerimònies. És en aquest sentit que el principal canvi que es constata està relacionat amb la cerimònia preferida.

Pel que fa a l’edat mitjana de les persones que es van casar, a les comarques de Tarragona es va situar en els 33,08 anys, el 2008. Els homes ho van fer amb una mitjana de 35,82 anys i les dones, amb 31,87 de mitjana. Les persones que es casaven per primera vegada, però, eren més joves, amb una mitjana de 30,80 anys, inferior a l’estatal, de 31,26 anys.

Al conjunt de Catalunya, l’any passat s’hi van celebrar 27.654 casaments, dels quals en un de cada tres casos un dels cònjuges era estranger. Del total, 895 van ser entre persones del mateix sexe.

Es trenca la tendència en els naixements La tendència d’augment constant de naixements que s’havia registrat a les comarques de Tarragona els darrers dotze anys es va capgirar el 2009, quan es va produir un descens del 5,6% en relació amb l’anualitat anterior, una tendència a la baixa que es constata en el conjunt de Catalunya. Del total de naixements a la demarcació (9.383), 4.847 van ser de nens i 4.536, de nenes.

La dècada dels anys noranta la xifra de naixements es va mantenir entre els 5.100 i els 5.600. Coincidint amb el canvi de dècada, es va començar a produir un augment important de la natalitat, que també va coincidir amb les onades de migració i els reagrupaments familiars de persones immigrades, habitualment amb un major nombre de fills per parella que els residents.

Els increments (vegeu el gràfic) han estat irregulars tot i que constants. El salt ha estat molt significatiu en comparació amb la dècada passada, amb xifres que s’acosten als 10.000 naixements, com és el cas del 2008. L’increment percentual més elevat es va registrar el 2005, en relació amb els naixements de l’any anterior i, en números absoluts, el major creixement en la quantitat de naixements es va produir el 2007. L’any passat la tendència a l’alça es va trencar i això s’atribueix en part a la crisi econòmica.

L’edat mitjana de la maternitat, en el període d’anualitats, ha pujat dos anys. Si bé el 1990 l’edat mitjana de les dones que donaven a llum era de 28,56 anys, el 2008 va pujar fins als 30,04 anys.

A tot Catalunya es van registrar l’any passat quasi 58.000 naixements i 60.072 defuncions, cosa que dóna un creixement vegetatiu de 24.842 persones. A les comarques de Tarragona el creixement vegetatiu va ser de 2.962 persones, resultat de les 6.421 defuncions contra els 9.383 naixements que hi va haver. El saldo vegetatiu per cada mil habitants va ser del 3,71.