Dones en xarxa entrevista a Dolors Reig per la nova secció "Dones & Tic’s" .

La Dolors Reig, és Psicòloga social i Màster en multimèdia, disseny i desenvolupo web, reprenent actualment el Doctorat en Societat del Coneixement de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) entre d’altres. Col•labora de forma puntual amb diferents mitjans tradicionals (premsa, televisió, etc…). Destacaria, per exemple, entrevistes en El Periódico, BTV, ADN, ABC, Tv3, L’Opinió de Canàries, Radio Estel i diverses Revistes especialitzades en Sociologia.

Després d’uns 15 anys dirigint Centres, Programes i Projectes de Formació, treballa actualment com a freelance, professora, conferenciant, consultora, en diferents empreses, Institucions, Universitats i organitzacions. La Dolors a més,ha fet diversos projectes per la Fundació Telefònica, per la Diputació de Barcelona, etc

A la xarxa, forma part de diverses comunitats, comitès científics d’experts en social media, educació, tendències de futur en la web, etc… amb els quals estudia en profunditat els temes dels quals parla diàriament en el seu blog El Caparazón

La Dolors ha realitzat diferents aportacions en llibres sobre models de Open Social Learning (aprenentatge social obert), PLEs, Web social, etc… Apareixen en treballs publicats per la Fundació Telefònica, Col•lectiu Zemos98, la Generalitat de Catalunya, etc.. (per tractar-se d’un tema dinàmic es recull en la barra lateral del seu blog)

Ens trobem amb ella al Centre Cultural de les Dones Francesca Bonnemaison, on ens acompanya per realitzar la conferència inaugural en l’Acte de Presentació de la nova aplicació per a mòbils dels continguts de la nostra web.

Dolors, ¿Com va sorgir treballar en aquest sector professional?

Va ser arreu d’estudiar un Màster en disseny web i desenvolupament multimèdia. Ja m’atreia la idea, però no sàvia ben bé si encaixaria amb la meva trajectòria professional. Justament, va ser el concepte de la web social el que em va fer decantar-me, doncs jo sóc psicòloga social i l’ús de les tics dins el concepte de sociabilitat és el que em va interessar.

¿I per què ? El per què, està relacionat precisament en aquest sentit que deia abans de l’ús de les tic’s per afavorir la sociabilitat del ésser humà.

Com ha anat evolucionant el mateix en el sector públic, privat i a l’àmbit universitari en els quals tens molta experiència? Va evolucionant cada cop més, ho veien cada dia en les institucions que es van incorporant a la web social, sector bancari, sector mèdic i ho fan no només en el social media, a través de xarxes socials com el facebook o el twitter, sinó en temes relacionats amb recursos humans, en les maneres d’organitzar-se d’una forma més col•laborativa i creant comunitat i els seus propis productes de coneixement. Les empreses i les institucions comencen estant a Internet i a utilitzar les tics per fer difusió, perquè tothom creu que ha d’estar present, però després es donen compte que a més poden optimitzar processos de gestió de coneixement a dins de l’empresa i que es pot tractar temes de motivació del personal. Penso que la gent ho acaba veien perquè això no acabarà mai i que s’han d’unir que han de participar perquè treballa una vesant social infravalorada que és la qüestió de la socialització del esser humà.

Creus que has tingut més dificultats a l’hora d’impulsar projectes innovadors pel fet de ser dona?

Sí, crec que he tingut molts més problemes en general a la vida pel fet de ser dona. I ho tinc claríssim. En aquests àmbits professionals és molt infreqüent trobar dones, quan precisament és un àmbit ideal per psicòlegs pedagogues, professions tradicionalment femenines i vinculades també a l’educació, marc en el que jo em moc, doncs també sóc professora. A més, ara amb tot el debat que s’està desenvolupant sobre les noves maneres d’ensenyar i de transmetre coneixement el que anomenem Educació 2.0.

Aquí encara costa veure a dones,als càrrec de direcció o intermitjos, però sobretot quan s’ha de sortir fora i anar als congressos són els homes els que tenen el protagonisme .Tot i que ara es comença a parlar que l’ésser humà del futur ha de començar a ser més femení i incorporar totes aquelles característiques vinculades a l’hemisferi dret del cervell, on es desenvolupa la creativitat, la intuïció, les relacions i està claríssim que la web és femenina. A més, és molt important saber relacionar-se, qüestions aquestes relacionades amb la cultura femenina. Internet és un àmbit ideal per les dones. O quan és diu que el en futur, la creativitat i la intuïció seran molt importants i que dominem també molt bé tradicionalment les dones, però curiosament a les empreses es diu, senyors formeu-vos i no tant, incorporeu a les dones en els llocs de direcció. Penso que és un tema molt més greu del que aparenta i que és políticament correcte dir que tots som iguals, però la realitat que jo conec no és així, doncs en poques situacions de la vida he pogut constatar situacions d’equilibri de poder entre homes i dones.

En la situació de crisi econòmica actual. Quin paper creus que poden jugar les dones professionals com tu?

En aquest segle que es vol impulsar les potencialitats de la creativitat, la intuïció, enfront la crisi el que és important és ser creatiu, és innovar, trobar noves solucions i la intuïció, aquesta capacitat d’interpretar patrons complexes, és a dir, trobar solucions noves davant de moltíssima informació i si us fixeu les que són qualitats típicament femenines, per tant les dones podem jugar un paper rellevant pel desenvolupament de les tic’s com en sortir de la crisi econòmica.

Com t’han ajudat les tic per desenvolupar el teu projecte? Totalment, em moc amb les tic i estic a tot arreu. Tens Perfil a les xarxa socials ? En quines ests present? La veritat és que tinc perfil en moltes xarxes socials, ja li vaig perdre la por a registrar-me a tot arreu. El que sí és cert ,és que ja ni recordo moltes contrasenyes i sí que estic a molts llocs. Penso que és important està a molts. La web és una qüestió d’elecció personal, hi ha molta gent a la que li agrada twitter a d’altres que els hi agrada facebook o li agraden els bloc o no sé quina xarxa nova…S’ha de respectar totes les opcions que ens dona la web i entenc que es bo tenir presència a molts llocs sobretot si parles d’aquests temes. Però on sóc més present és al món dels bloc i a twitter en la que estic i penso que és una xarxa d’interès perquè el valor l’aporten les persones que hi són en elles, no les xarxes en sí.

Per què el nom de Caparazón al teu Bloc? El nom de Caparazíon està inspirat en una cançó d’un grup de heavy que es diu Marea. Recordo que la cançó era molt romàntica i bé, doncs com devia estar molt enamorada llavors, doncs per aquí em va donar i li vaig posar el nom. I crec a més, que és un bon nom perquè no és el típic nom de blocs de tecnologia que hi ha molts i com a mínim, es distingeix de la resta que ja és dir.

Quins projectes destacaries com a més rellevants dels que has creat al llarg de la teva vida professional ? I Per què?

No m’agrada massa pensar en projectes passats, jo sempre penso en el present en el que estic treballant i seria molt difícil triar un. Penso que el projecte del bloc és un dels més rellevants, doncs sempre l’he cuidat o l’he mimat especialment i és el projecte al que li he dedicat més temps, més ganes més il•lusions… Per posar un exemple, de com es pot fer, el programa “compartim" del Departament de Justícia de la Generalitat , és un exemple de l’aplicació dels social media a la gestió dels recursos humans de generació de productes de coneixement.

Com creus que es pot incorporar la visió de gènere en els camps de treball de l’Innovació social, els entorns col•laboratius, les xarxes socials, l’empresa 2.0, la cibercultura o la e-educació?

És important incorporar la visió de gènere en tots aquests camps. I és que quan els grans ideòlegs de la innovació com per exemple el Daniel Pink diuen “la nueva mente global” on diu que les qualitats del cervell drets són les importants en aquest segle XXI i justament, són les que son atribuïdes a les dones. I per tant les dones ho hauríem d’aprofitar.

Estàs d’acord en què encara hi ha una invisibilització de la dona a la xarxa en termes generals? Algun suggeriment per combatre la fractura digital de gènere?

Sí que hi ha invisibilització i és més greu del que ens pensem. A més hi ha virulència de l’atac vers les dones que són visibles i parlen de gènere. No acabo d’entendres de determinats sectors del perquè tenen por, perquè les dones no som agressives. Potser ara ja no tant, no obstant, i curiosament, amb sectors molt joves, molt integristes m’hi he trobat amb aquest problema que estan molt susceptibles en el temes que es diuen de les dones. Tot i que penso que la dona precisament té moltes més oportunitats de sortir de la invisibilitat a través de la xarxa. Crec que a la xarxa per exemple és important abans de dir que ets dona, dir perquè serveixes .

En quant a la fractura digital de gènere, penso que de vegades són les pròpies dones les que volem destacar massa la diferència i aquest tipus d’argument no ens fan cap tipus de favor. Aquí hi ha una altra qüestió és que som diferents, perquè ens hem educat de manera diferent, no perquè la nostra genètica sigui tant diferent. És una qüestió de gènere, no de sexe. Jo no li veig la gràcia en distingir-se pel fet de ser dona, jo no escric articles femenins, escric articles.

Parlem de la Premsa Digital? Tu que col•labores en molts mitjans… Quines són les febleses i les fortaleses, què canviaries, que recomanaries?

La premsa que està a la xarxa no acaba d’entendre, no acaba d’adaptar-se no saben quin és el llenguatge, quina és l’e-etiqueta, quan t’entrevisten i no t’enllacen el bloc per exemple, encara alguns mitjans no saben la importància que té això. La moneda t’intercanvia a la xarxa és l’enllaç o cita fonts o enllaçar també imatges amb peu de foto indicant quin és l’autor…en definitiva la reciprocitat que és una norma bàsica a la xarxa,

Qui no entengui aquest concepte no sobreviurà, perquè sí que hi ha premsa que ho fa, a més els blocaires no tenim la mateixa funció que un mitja digital, per tant es pot col•laborar

Com veus la imatge de les dones a la premsa digital? I de les dones que com tu hi treballen en el sector de les tic’s, sou visibles?

Comparativament la dona està una mica més visible a la premsa digital que la tradicional. Però aquí penso que es visibilitzar més el talent, la professionalitat que la qüestió del gènere.

Quines mancances detectes en aquest sector amb respecte els ajuts o la innovació i a l’impuls de projectes d’emprenedors/res i dels creatius?

Una mancança és quan per exemple els projectes d’innovació les empreses els demanen als emprenedores que són els seus gestor i no als creatius que són els que els que innoven.

Tot i que lo digital apodera a la dona i iguala una mica la qüestió dels rols encara resta molt per fer, perquè segueix sent un món d’homes . Estem a anys llum d’una igualtat de veritat, a la xarxa menys, però encara no, s’ha de continuar treballant per aquesta igualtat d’oportunitats

El Teu Missatge per la xarxa

Seguir treballant i tot i que reconec la no igualtat, és a dir que la igualtat no és real, la xarxa és un lloc on podem demostrar més el que som sense anar amb la pancarta de “sóc dona” per endavant. A més a la xarxa com la qüestió de lo físic, de lo presencial és un tema menor, pots deixar més de ser objecte sexual i per aquí anem, és un espai on podem desenvolupar, on podem ajudar a fer més visibles a les dones i al seu talent perquè partint d’una situació d’inferioritat.