Accesibilidad
Per a Dones en xarxa és un honor entrevistar a Mª Dolors Renau amb motiu del seu merescut guardó, la Creu de Sant Jordi d’aquest any 2011 . Recordem que aquest premi el concedeix el Govern de la Generalitat de Catalunya per a distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural . Doncs bé, Dolors Renau ha estat una de les cinc dones que enguany ha estat guardonada. Pels que no la coneixeu Renau, ha estat una dona lluitadora i compromesa en tots els àmbits, el professional, el civil i cultural i el polític . És Llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona. Diplomada en Psicologia per l’Institut de Psicologia de la Universitat de París. Diploma a l’Escola de Psicologia de la Universitat de Barcelona.
La seva trajectòria professional ha estat molt diversa; Psicòloga infantil al Servei de Psiquiatria del Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona, Fundadora i Coordinadora de l’Equip Socio-Psicopedagògic de l’Ajuntament de Cornellà, Fundadora i Directora de l’Escola d’Educadors Especialitzats a Flor de Maig de la Diputació de Barcelona. Actualment “Escola d’Educadors Socials”, integrada a la Universitat de Barcelona.
Des del punt de vista polític, Dolors Renau ha estat una política destacada a diferents nivells de participació, desenvolupant diverses responsabilitats: Destaquem algunes de les més rellevants: Va ser Diputada socialista al Congrés dels Diputats a Madrid en el 1982, Parlamentaria al Parlament Europeu entre 1986 i 1987, Directora General de Protecció Jurídica del Menor, al Ministeri de Justícia al 1986 -1988, Presidenta de la Internacional Socialista de Mujeres des d’octubre del 1999 a octubre del 2003, Cap del Gabinet de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona de 1993 al 2004 i finalment, Comissionada de Presidència de la Diputació de Barcelona per les Xarxes Internacionals d’Igualtat i Ciutadania.
Actualment, Dolors Renau està jubilada i es dedica a escriure llibres i a formar a altres dones en política. També volem destacar algunes de les seves obres: Narrativa: “Abrázame un rato, por favor”. Ed. El Clavell . Premià de Mar, 2003. “Ciudadanas y Políticas”. Ed. Fundació Rabel Campalans.. Barcelona 2008. “La voz pública de las mujeres”. Ed. Icaria. Barcelona febrer 2009.”Feminitzant la política” . Edició del PSC i Fundació Rafael Campalans. Barcelona Maig 2010.
Li fem l’entrevista amb molta il•lusió, la Dolors Renau col·labora amb Dones en xarxa com a Opinadora habitual a la nostra web, a part de ser una de les dones més actives a la xarxa que participa a moltes de les activitats que organitzem. Per a nosaltres i per a moltes altres dones catalanes, esdevé una referent que ha marcat a tota una generació d’activistes feministes.
- Foto amb totes les Creus Sant Jordi 2011
-¿Què suposa per a tu que et concedeixin la Creu de Sant Jordi? En primer lloc, va ser una gran sorpresa, totalment inesperada. Em va entrar un desig enorme de comunicar-ho a corre cuita a les persones estimades i vaig sentir nerviosisme davant l’acte de lliurament i la cerimònia, ( que es va traduir, entre d’altres coses, en una preocupació per com em vestiria, quines sabates etc…) , . I, per sobre de tot una gran satisfacció personal, alegria, agraïment i alhora la reafirmació de la meva voluntat de seguir treballant, sobre tot, per la justícia social i les dones.
Cal afegir que Dolors Renau també va estar guardonada amb el Premi al Treball “President Francesc Maciá”. Conselleria de Treball. Generalitat de Catalunya al Maig del 2009
-De totes les tasques que has dut a terme des de la professió, o des de la política, quina és la que consideres ha contribuït més al país.?
Em sembla que , d’una banda que ha estat útil per a la ciutadania la feina feta en els equips socio.psicopedagògics municipals, just a la època de la transició i els primers de la democràcia i malauradament desapareguts; també la posta en marxa de l’escola d’educadors Flor de maig. Des de la òptica política, la feina feta en favor dels Drets humans de les dones, la tasca al partit i a la Internacional Socialista de Dones i les feines de formació política per les dones.
-Ens agradaria saber la teva opinió en quant a la proporció de Creus de Sant Jordi aquest any. 24 homes vs només 5 dones. Què en penses? Pel que sabem, des del 1981 la proporció no ha variat gaire…
Malauradament la famosa xifra del 6% es repeteix com una fatalitat, a menys de que hi hagi una voluntat expressa de corregir-ho. Vaig aprofitar la ocasió per parlar-ho amb Eduard Punset ( que estava d’acord ) i amb la Presidenta del Parlament,. Núria de Gispert, i ens varem comprometre a parlar-ho amb calma per una propera ocasió. Aquesta situació es el reflex clar de la preponderància dels homes a la vida pública. I s’ha de corregir.
-A quina altra dona li hauries donat tu la Creu de Sant Jordi i per què?
Resulta que hi han moltes a les que els hi donaria, ja l’han rebuda: vaig veure que Mary Nash, Rosa Regas, Anna Lizaran, Anna Cabré i d’altres a les que respecto molt, ja la tenen. M’agradaria veure com li atorguen a dones mes joves que ja estant canviant tantes coses: persones potser ara poc conegudes, per exemple Carme Vinyoles, periodista, o a Nelly Schnaith que es una magnífica i desconeguda filòsofa o a Fina Birulés o Genoveva Sastre i Montse Moreno, prou conegudes pels seus treballs universitaris. I a d’altres com Milagros Perez Oliva, tant seriosa i eficient , i algunes politiques mes joves. Per què s’ha d’esperar a ser grans…?. Laia Bonet, Imma Moraleda, Lourdes Muñoz, Nuria Parlon i a entitats com Amnistia Internacional , o a SOS Racisme, i a moltes persones que valoro molt, però tenen poques possibilitats de ser reconegudes en lo públic. Hi ha tota una feina de identificació a fer…
El Paper de les dones en l’actualitat.
-En la situació de crisi econòmica actual. Quin paper creus que poden jugar les dones en la política, a la societat, i al món del treball?
Crec que si no s’aprofita el talent , el saber, les capacitats humanitzadores i l’impuls vital de les dones, no es podrà refer aquesta societat de la crisi general actual. Així de clar.
-Creus en els anomenats “Pactes de Gènere”? Crec que es un bon instrument per avançar. Però un pacte vol dir unes regles clares des de certa situació de respecte mutu. Cal fer aquest pacte amb totes les regles del joc ben clares… I amb els ulls ben oberts, sobre bases realment consensuades i amb una alerta perquè, en moments de crisi , no ens permetin tornar endarrere. Es una bona idea que cal anar materialitzant.
-Digues al menys dos grans temes que afecten directament a les dones en termes globals que encara no estan resols. Algun suggeriment?
La maternitat-paternitat, que en el nostre país no està contemplat com un bé social i fa molt difícil poder triar en llibertat. Hauria de ser una prioritat teòrica i practica del feminisme progressista encarar aquesta qüestió. I hauria de ser responsabilitat de les polítiques publiques el facilitar-ho de debò. Potser aleshores podríem deixar de pensar,a més, en termes de reducció de pensions.
Els canvis educatius en les relacions homes-dones que es deriven de les relacions nens –nenes i que poden anar reproduint els models masclistes, que desprès afecten al conjunt de la vida.
I encara una altre : el tema del poder i els poders en el que ens cal molt aprofundir.
-Entrant en un altre ordre de temes. Com t’han ajudat les tic per desenvolupar la teva feina. Tens Bloc? Perfil en alguna xarxa social? En quina, Facebook, Twitter?
Dones com la Lourdes Muñoz, han estat de gran ajut. Gràcies a elles tinc un bloc, faig servir molt el Facebook i de tant en tant, el twitter. M’agrada molt aquests tipus de comunicació i informació que pots regular com vols i que et permet estar informada. Crec que aquestes xarxes compleixen un paper fonamental en la comunicació actual. I que, en el cas de les dones, hem d’enfortir. A més, crec que son sanes des del punt de vista psicològic..
-Com veus la visibilitat de les dones a la xarxa en termes generals? Malauradament , com en el mon d’altres formes de comunicació, predominen molt els missatges androcèntrics i les formes que s’hi corresponen. Crec que es fonamental, a més de treballar en les nostres pròpies xarxes, entrar allà on es generen continguts “ generals”, així com denunciar qualsevol manca de respecte i potenciar la presencia de dones feministes en els llocs on s’elaboren els continguts.
-I als mitjans de comunicació? Justament , diria el mateix.
El teu missatge per les dones de la xarxa. Som corredores de fons i això vol dir, tenacitat, esforç sostingut i treball en equip. Hem de ser capaces de muntar estratègies ben eficients per obtenir els nostres objectius: d’això no en sabem prou. I hem de sumar i dialogar amb els homes amics que estan fent el seu propi camí i que van en la mateixa direcció.
Us adjuntem alguns dels escrits que ha realitzat a la nostra secció d’Opinadores.
