La violència masclista contra les dones és molt específic, i quan més específica sigui la legislació, més protegida es trobarà la dona. Aquestes són les paraules de Rashida Manjoo,relatora especial de les NNUU sobre la violència contra les dones ha fet en la roda de premsa de presentació de les jornades al Col·legi de Periodistes de Catalunya, en la presentació de les jornades “Dones construint Pau”.

La relatora, doncs, s’ha resistit a qualificar la nova legislació referent a la violència domèstica impulsada per Felip Puig com a ‘pas enrere’ i ha preferit titllar-les d’ ‘error’. La violència contra les dones ha d’estar molt ben definida i ha de ser molt específica. La nova legislació, que no entrarà totalment en vigor fins al 2013, inclou dins la violència domèstica a nens i ancians i fulmina l’anterior Programa contra la violència masclista, impulsat pel tripartit. També ha advertit que la violència masclista és la forma "més comuna" de violència que pateixen les dones i que aquesta xacra social suposa la majoria d’infraccions als drets humans a escala mundial.

Rashida Manjoo va néixer a Sud-àfrica i va ser escollida el juny de 2009 com relatora especial de Nacions Unides sobre la violència contra les dones, les seves causes i conseqüències, pel Consell Nacional de Drets Humans de les Nacions Unides amb un mandat inicial de tres anys. No pot actuar d’ofici, ha de ser convidada pels països. En canvi, el que sí fa és “parlar als governs en nom de les dones que no tenen poder per a fer-ho”.

Les jornades "Dones construint pau", que se celebren entre avui i demà a Barcelona, se centraran sobretot en la situació que pateixen les dones a Amèrica Llatina, especialment a Colòmbia, Guatemala i Mèxic.

La xacra de la impunitat, la violència contra les dones

Totes les ponents han coincidit en la denúncia de la dona com a víctimes de la violència, que en tots els casos, països i conflictes esdevé de manera unívoca, violència de gènere. A Amèrica Llatina, també són víctimes de la situació extrema degut al narcotràfic i els paramilitars que sovint amaguen autèntiques guerres.

En el cas de Colòmbia, exposat per la directora de la Casa de la Dona i líder de la Ruta Pacífica de Dones de Colòmbia, Olga Amparo, ha denunciat avui que 480.000 dones han reconegut ser víctimes d’algun tipus de violència sexual en cinc anys, això es tradueix en una mitjana de 149 agressions sexuals al dia. Sense tenir en compte, afegeix, altres formes d’agressió que queden minimitzades davant l’enlluernament de la violència física, però que són igual d’importants; es refereix al control de la vida sexual i afectiva de les dones segons un codis socials. Però no tot ha estat tan negatiu: a Colòmbia, la violència contra les dones ja es tipifica com a delicte.

Seguint la trista estela de la violencia, Luz Mendez, vicepresidenta de la Unió Nacional de Dones Guatemalteques, ha denunciat l’augment de la violència al seu país (en els últims cinc anys han mort assassinades 6.000 persones) i ha remarcat que en els últims mesos estan proliferant molts casos de "feminicidis", en els que dones joves apareixen mortes i esquarterades i amb signes d’abús sexual. “Un promig de 650 dones han estat assassinades en els darrers 50 anys amb mostres de violència sexual i mutilacions”. Una tendència que s’agreuja en el 2011, “com el punt final de la violència contra les dones, fins a la tortura”.

Méndez no s’oblida que al seu país, el 50% de la població viu en condicions de pobresa, i el 25% en condicions d’extrema pobresa, “això fa més fàcil per als narcos reclutar als joves sense accés al desenvolupament, amb un estat feble, sobretot pel que fa a seguretat i justícia”. Una justícia que brilla per la seva absència, ja que la taxa d’impunitat davant els delictes contra les dones s’eleva fins al 98%, percentatge que s’incrementa fins a la "impunitat total" en els casos d’agressions sexuals a dones en zones on hi ha conflictes armats.

El cas de Mèxic, torna a ser especialment cruent, segons la representant de la Iniciativa Mesoamericana de Defensores dels Drets Humans, Ana María Hernández, qui ha reclamat que “cal visibilitzar la violència que viuen les dones”. Les dades per a Mèxic són igualment esgarrifoses, per un cantó hi ha entre 40 i 50.000 persones assassinades en els darrers cinc anys. “La guerra de Felipe Calderón és una guerra injusta”. El 10% de les morts violentes són cap a les dones, i dintre d’aquesta violència, proliferen els ’segrestos exprés’ contra dones per "raons de plaer", ja que algunes dones són segrestades durant hores o dies i sotmeses a tot tipus d’abusos sexuals pels seus captors, fins que són alliberades.

També ha denunciat que entre 2010 i el que portem de 2011 han estat assassinades a Amèrica Central un total de 15 dones feministes per la seva tasca en defensa dels drets humans, i que malgrat això no s’instauren mesures de protecció específiques. L’explicació torna a ser coneguda, “Hi ha una crisi global de les institucions que s’expressa en un alt índex d’impunitat, el 97% de les denúncies es queden en la impunitat".