Era un 10 de maig quan el 1991 el Parlament de Catalunya aprovava per unanimitat la creació de la Universitat Ramon Llull. La seva rectora, la jurista Esther Giménez-Salinas, recordarà aquesta tarda durant la celebració d’aquests 20 anys en un acte convocat a la Facultat de Psicològia Blanquerna que moltes de les seves institucions són centenàries. «Celebrem 20 anys juntes, però hi ha molta història al darrere. Entre totes sumem 700 anys».

És un centre privat i catòlic.

Som una universitat fonamentada en els principis de l’humanisme cristià. Sense ells no podríem complir la formació integral. Hi ha alumnes d’altres religions, això ni es pregunta. També de diferents tendències polítiques. La nostra aposta és per una comunitat plural.

¿Quins valors s’han d’inculcar?

Volem els millors advocats, químics i arquitectes no només en l’àmbit competitiu sinó en el de la responsabilitat social. No volem una universitat amb uns expedients acadèmics molt brillants, de llicenciats triomfadors però incapaços de comprometre’s amb una societat més justa. Els volem formats en valors, èticament responsables, amb respecte a la diversitat de cultures i a la pròpia identitat de cada persona.

¿Què significa educar?

Inculcar la integritat acadèmica i professional, el rigor, l’esforç, l’honestedat, el respecte, l’amor a la diversitat i l’assumpció de responsabilitats per millorar el món.

¿L’abc d’un bon professor?

Sóc rectora accidental, abans que res sóc professora. La bona docència no té unes regles pràctiques concretes. És un bon professor/a, no només qui domina la matèria, sinó el que té confiança en els seus alumnes i creu en l’aprenentatge del que comunica.

¿Com arriba un alumne a primer?

Amb capacitat d’informació i amb coneixement de noves tecnologies. En canvi té deficiències metodològiques. Li falta capacitat per estudiar, facilitat per a l’anàlisi i per reordenar dades.

¿Què milloraria?

La universitat no és una fàbrica de títols. És molt més que això. El risc de moltes especialitats és empobrir la cultura. No volem formar només especialistes.

¿Els estudiants són massa joves a l’hora d’escollir les matèries de modalitat del Batxillerat?

Sí, però fallar no és cap fracàs, és una via que havien de provar. Si no encerten a la primera no passa res. S’ha de deixar estudiar als fills el que ells vulguin, és igual si no hi ha sortida, després ja s’espavilaran. Els joves no aguanten una carrera que no els agrada.