Buscar

NETWORKING

Twitter Facebook LinkedIn Google Plus Tuenti Flickr
Youtube Delicious Slideshare DEX para Android DEX para Apple Favorits



Si vols publicitar-te en aquesta pàgina, fes clic aquí

Multimedia

Perquè us sigui més fàcil de compartir, comparar, escollir ... us deixem aquí tots els vídeos en un sol post, de cadascuna de les taules en què es van desenvolupar les Quartes Jornades de Dones liderant les TIC el 15 de novembre passat

Recull de Videos WomanLiderTIC 2018

Canal Dones en Xarxa

Banners

Ni + ni - = s
Tarifes de Publicitat
Clínica de reproducció assistida BcnIVF
Jornades Internacionls de dones liderant les TIC
Catàleg d'activitats de Dones en Xarxa
Dones emprenedores i professionals








Webs Locals

Agenda [+]

Avui és: 20-08-2019
>
<
Agost'19
llmamejovessum
293031
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
1
Comunicació

Faula sobre una ’zorra’ moderna

Eva Peruga és defensora de la igualtat a El Periódico
dimarts 22 de juny de 2010

Faula sobre una 'zorra' moderna

Si tingués 25 anys menys organitzaria una flashmob de disfresses de guineus (zorras) davant de la Conselleria de Salut per esgargamellar-se a l’uníson amb un «Totes som unes zorras». Seria la versió moderna del crit de la transició «Totes som adúlteres», quan et podien empresonar per relacionar-te amb un home que no fos el teu marit.

Però el temps no ha passat per a tothom. Així, es diguin Eduardo García Serrano o Miguel Ángel Martín, per citar els casos més recents amb repercussió a Catalunya, siguin pròxims a sigles conservadores o progressistes, es dediquin al periodisme o a la política, els seus insults conserven l’empremta masclista preconstitucional.

La reina d’aquests insults, en la nostra cultura i en les altres –¿per què deu ser?– és puta. El cos femení i la submissió d’aquest a l’home. Les seves variants –meuca (zorra), porca (puerca) i bruta (guarra)– les va disparar García contra la consellera Marina Geli des d’una arma tan poderosa com una televisió (Intereconomía).

¿Si Geli fos un home, s’hauria fet servir la mateixa munició? En aquesta línia, ¿l’hauria anomenat puter? No, perquè puter no és un insult. I ja que hi som, ¿per què puta ho és? ¿Quina societat construeix aquest insult?

«La dona està sotmesa com a objecte a tota mena d’accions i manipulacions verbals, físiques i simbòliques per part de l’androcentrisme i, quan ella, a més, intenta convertir-se en subjecte de raó, de política, d’acció, i encara més si és subjecte públic, llavors la misogínia agredeix més i estigmatitza amb violència i destrucció», opina Virgínia Ferrer, cap d’Estudis d’Educació Social de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona.

Ferrer m’envia una carta a propòsit dels insults a Geli, que interpreta com un atac a «les polítiques i a totes les dones». D’insults i de termes vulgars n’hi ha en totes les llengües i estrats socials. Però com que la llengua és una de les armes del poder, els atacs verbals són exponents de les relacions entre els membres de la societat. Això explica el recurs a aquests insults, que intenten mantenir la dona sota la submissió i la vexació.

Per això em resulta difícil tornar a veure el vídeo dels exabruptes. Tot i ser tremendament punyents, impactants a la pantalla i atemptatoris contra el deure d’un mitjà de respectar la dona per no fomentar la violència masclista, no han ocupat tantes pàgines com va passar el març passat quan el socialista Miguel Ángel Martín, encara avui gerent de l’Institut Metropolità del Taxi, va dir «mal follada» a la directora de TV-3, Mònica Terribas, al seu Facebook.

En el nostre cas, el responsable de Política d’El Periódico, Carles Cols, estableix una diferència entre els dos casos: «A la directora de TV-3 la va menysprear grollerament un càrrec públic del PSC. A la consellera, un ultradretà. El primer cas té un plus perquè, d’entrada, no n’hi ha prou amb la disculpa de l’autor dels insults, sinó que s’espera amb interès la resposta del seu partit».

D’aquesta manera, la víctima de l’abús verbal, l’objecte, passa a ser subjecte al presentar una querella contra el periodista. Els insults a la consellera i diputada des del 1995, que haurien passat desapercebuts pels mitjans de comunicació, es converteixen en notícia, abordada en Política i en Televisió.

Un cop enterrada la dialèctica, arrossegats cap al fangar, s’oblida l’anàlisi de per què s’acaba utilitzant un insult masclista per emfatitzar un rebuig polític i la polèmica entra en la lluita partidista i mediàtica. Així ho reflecteix la carta de Ramon Masagué Arribas, que titlla de «masclista» García, però centra el seu escrit a carregar contra la cadena, que culpa de «sembrar l’odi» i de ser «una plataforma publicitària de subversió».

Les guineus (zorras) de les faules modernes se les enginyen per arribar al raïm perquè saben que l’ocasió cal agafar-la per la punta dels cabells. Perquè mentre dubtes davant del raïm, un caçador pot venir pel darrere i disparar-te. Sense dir res.

Veure en línia : EL PERIÓDICO

Afegir un comentari


moderació a priori

Aquest fòrum és moderat a priori: la seva contribució no es mostrarà fins que no hagi estat validada per l'administrador del lloc.

  • (Per crear paràgrafs, deixeu simplement unes línies buides.)

Qui sóu? (opcional)

En col.laboració amb: