Buscar

NETWORKING

Twitter Facebook LinkedIn Google Plus Tuenti Flickr
Youtube Delicious Slideshare DEX para Android DEX para Apple Favorits



Si vols publicitar-te en aquesta pàgina, fes clic aquí

Multimedia

Perquè us sigui més fàcil de compartir, comparar, escollir ... us deixem aquí tots els vídeos en un sol post, de cadascuna de les taules en què es van desenvolupar les Quartes Jornades de Dones liderant les TIC el 15 de novembre passat

Recull de Videos WomanLiderTIC 2018

Canal Dones en Xarxa

Banners

Dones emprenedores i professionals
Jornades Internacionls de dones liderant les TIC
Catàleg d'activitats de Dones en Xarxa
Clínica de reproducció assistida BcnIVF
Ni + ni - = s
Tarifes de Publicitat








Webs Locals

Agenda [+]

Avui és: 23-08-2019
>
<
Agost'19
llmamejovessum
293031
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
1
Cultura

Feliçment, jo sóc una dona

dijous 19 d'abril de 2012

Feliçment, jo sóc una dona

La primera conferència del cicle trobant a...és la de Feliçment sóc una dona. Els feminisme de Maria Aurèlia Capmany a càrrec de Montserrat Palau, doctora en filologia de la Universitat Rovira i Virgili. Un cicle dedicat a les dones ‘saltatanques’, les dones que quan veuen obstacles els salten; dones que deixen vida, obres i saber; dels que avui estem tan necessitats.
La presentació a càrrec d’Aida Ruiz , en nom de la organització, la Fundació Maria Aurèlia Capmany precisament. Una dona que gairebé ja és un mite, o si més no, una referència de plena actualitat, Ruiz l’ha definida com a “dona, feminista, persona pública que va tirar endavant, valenta, lúcida i transgressora”.

En uns moments de retrocés de drets, que segons Ruiz, quantifica en trenta anys, i davant del “patiment, perquè no m’agrada això de retallades”, ella s’hagués esparverat.

I és que Capmany està present en la nostra vida, part del llegat és de la màxima actualitat, en les construccions culturals, en l’imaginari, en els mites, en la construcció de la subjectivitat; tali com ella ja va avançar en la seva obra i en els seus pensaments. En la seva teorització de la construcció de la dona: “la condició de la dona és fruït d’un mite sorgit d’una reacció política a la qual ella ha servit amb la seva submissió”.

Influenciada principalment per Virginia Woolf, Simone de Beauvoir i Maria Laffitte, es convertí en una de les primeres teòriques del feminisme a Catalunya; en part introductòria del feminisme de la segona meitat del S. XX, així rescata i posa sobre la taula catalana el concepte del segon sexe i el de l’alterilitat del sexe, del paper subordinat de les dones front els paràmetres duals i desequilibrats que s’han autoatorgat els homes com un universal categòric. I que ara perduren.

Més al dia que mai, la dualitat, l’enfrontament de la tensió que comporta la conciliació laboral i familiar, i que per a Montse Palau, “és la paradoxa que tenim les dones entre producció i reproducció. Una qüestió que no només s’està debatent, sinó que forma part dels eixos reivindicatius i de definició, de pas, en la construcció dels feminismes actuals. Actualment aquesta paradoxa arriba als despatxos de la Unió Europea.

I la grandesa de Maria Aurèlia Capmany rau en la capacitat de compromís, i segurament per aquest camí arriba a la reivindicació del nacionalisme català en uns tardans anys 60, ja, “la dona no aconseguirà res si no comprèn i accepta que la seva lluita no és una lluita a favor de la dona, sinó a favor d’una persona oprimida”, amb aquestes paraules, Capmany esdevé una dona del seu temps, capaç de formular i vincular les grans corrents d’aquella època, a saber: marxisme, nacionalisme i feminisme.

El marxisme entra de la ma de la crítica que fa al paper de la classe burgesa catalana pel que fa a la situació de les dones dels anys 60/70 de franquisme.

Aquesta evolució, però va tenir les seves conseqüències, l’enfrontament entre el feminisme de la igualtat i el feminisme de la diferència, i el nacionalisme. La superació d’aquest debat és precisament, i paradoxalment l’estrebada lúcida que arrenca a les dones de la “immanència, sinó es quedarà tancada en una sexualitat difusa com a objecte consumidor i no creador”.

Afegir un comentari


moderació a priori

Aquest fòrum és moderat a priori: la seva contribució no es mostrarà fins que no hagi estat validada per l'administrador del lloc.

  • (Per crear paràgrafs, deixeu simplement unes línies buides.)

Qui sóu? (opcional)

En col.laboració amb: