"En aquest combat falten homes. Molts homes”. - A. Balmón, alcalde de Cornellà

"L’esperança del futur es conjuga en femení". - J. Montilla, pesident de la Generalitat de Catalunya

Aquest cap de setmana el PSC ha debatut sobre política i valors. Ha organitzat unes jornades sota el títol Feminitzant el PSC, feminitzant Catalunya: la democràcia paritària en l’horitzó del canvi social. En el mateix context, Dolors Renau presentava el llibre Feminitzant la política.

En aquestes jornades hi ha participat alcaldesses, alcaldes, regidores, diputats/des, les conselleres Geli i Serna, el conseller Maragall, les ministres d’Igualtat i de Defensa, el president Montilla. Una imatge carregada de simbolisme en el sentit que fou, des del meu punt de vista, la de la tossuderia política per la transformació cap una societat més igualitària. Simbolisme i compromís.

Certament la imatge que hi vam copçar té dos vessants per ressenyar. En primer lloc, allò que s’ha esdevingut. Què ha passat aquests darrers anys a la nostra societat en relació a la igualtat i que ha passat en el marc de les politiques públiques per a fer-la real. En segon lloc, quin camí queda per recórrer. Però especialment, la “metodologia” per a fer-lo. La manera que ens proposem avançar, en un context de crisi i de necessitat de reposicionar valors: la feminització de la política.

El balanç ha de concloure que les dones han estat protagonistes de 30 anys de canvis. Som persones independents, cultes i formades, autònomes i amb capacitat de lideratge, que hem fet el pas a la política i que hem estat, especialment en els darrers anys, acompanyades en el reconeixement de drets – plans d’igualtat, permisos de paternitat, pla de politiques de dones del govern des d’una perspectiva transversal, lleis a favor de la igualtat efectiva entre homes i dones, lleis en contra la violència de gènere, jutjats exclusius, reforma del codi civil, governança amb els Ajuntaments, més presencia a Ajuntaments i Parlaments de dones, etc. Hem integrat plenament el concepte de democràcia paritària.

No obstant, aquests anys no han estat fàcils i encara hi ha reticències. Nosaltres hem fet passos cabdals en l’àmbit públic i els homes no han entrat a l’àmbit privat. Nosaltres hem fet passos cabdals en l’àmbit laboral, però la nostra taxa d’activitat laboral és mes baixa que la dels homes. I també el nostre sou. I la nostra presència al “poder” econòmic. Hem estat protagonistes d’aquest canvi i estem francament satisfetes, però també cansades.

El futur i les "maneres" per abordar-lo passa, d’acord amb la proposta del PSC per feminitzar la política. Una expressió agosarada i prou il·lustrativa. I contundent. Especialment, en un context de crisi i en un context de qüestionament per part de la ciutadania envers els servidors/es públics i envers la llunyania entre ciutadania i política.

La proposta és carregada de simbologia, d’ideologia i de valors. Vol proposar una nova manera de fer política, amb una agenda nova i amb valors socials i culturals que han estat encarnats en les dones.

Feminitzar en el sentit de no deixar perdre el talent femení, feminitzar en el sentit de reclamar altres mirades en l’àmbit polític però també en l’empresa, en el sentit d’abordar els problemes de vida quotidiana i els reptes de futur de les dones i els homes, feminitzar en el sentit d’introduir canvis culturals – i de valors – a la societat.

En el sentit de reconèixer que el model que hem tingut fins ara no ha estat encertat, ha fracassat, i per tant, en el context de crisi, cal fer via per a reconèixer el talent i les aportacions de les dones, per a reconèixer que conciliació i noves maneres de redistribuir el temps va en benefici de tots/es – empreses, fruit que son més competitives, i treballadors/es, fruit que tenen un nivell d’implicació més gran i permet més competitivitat, "un element clau per l’economia i el futur del país" -, per a consolidar els valors de la coeducació a les escoles, per a treballar conjuntament amb les famílies des de la pluralitat de realitats i necessitats.

La política i els nous valors que ens hem de proposar per guanyar el futur passa necessariament per la defensa del feminisme. Aquell que ha considerat, de sempre, que democràcia paritària és acció social i aquell que ha considerat que ambdos gèneres ens toca compartir a parts iguals – en benefici de tothom – “la feina i l’oci, les responsabilitats familiars, polítiques i cíviques, el compromís i la recompensa”.