La vela és un dels pocs esports on no hi ha una lliga exclusivament femenina, tenint en compte que hi ha moltes dones participant en els circuits de regates nacionals. Normalment les tripulacions són mixtes, encara que és cert que predominen els homes en les embarcacions competidores. Els objectius en afrontar aquesta regata van ser els de crear una competició on podem competir, en igualtat de condicions i amb vaixells idèntics.

I així s’han convertit en una mena de trampolí pel que fa a la promoció de les participants. “Pensem que calia fer una associació així, perquè som minoria en aquest esport i en els de la mar en general”, comenta la secretària Maria Jo Castro; “El fet és que els homes no tenen aquesta necessitat”, apunta la presidenta de l’Associació de dones navegants Tanit Cristina Zander (presidenta). La discriminació en aquest àmbit comença a l’adolescència que és quan les dones abandonen l’esport. A partir d’aquí, l’accés és més difícil per a les dones “Normalment qui compra el vaixell és l’home, aleshores sempre o quasi sempre, és patró”, argumenta Zander.

Des de l’associació les dones descobreixen que, efectivament són capaces de fer-ho, de navegar, “per a nosaltres és important que les dones es conscienciïn de que cal perdre la por, sentim passió per l’esport, potser es veu molt masculí i pensen que no es veuen capaces i que no l’acceptaran”, afirma Castro. És un altre sostre a vèncer. Les crítiques també són presents, “el més normal és que ens retreguin que perquè no es fa per a homes, no s’adonen que ells no tenen aquesta necessitat perquè sempre són majoria”, apunta Castro, malgrat tot, afegeix que “no volem caure en el feminisme ni en el sexisme excloent”.

I seguint aquesta línia organitzaran la propera regata de manera mixta, però amb les condicions ben clares, la tripulació ha de ser de majoria femenina i que les dones desenvolupin les funcions més importants, “que és exactament el contrari del què passa habitualment, quan hi ha dones, aquestes fan funcions poc importants”. I és que l’Associació de Dones està combatent un món tradicionalment molt masclista en el que les dones no podien ser-hi “perquè feien nosa i distreien la tripulació”, i d’això no fa pas gaire.

És per això que les regates són obertes a totes les dones sense importar l’edat, “de 6 a… i també a les dones amb discapacitats que procedeixen de la vela adaptada”. La intenció és que la regata sigui una porta oberta i un “referent per a totes aquelles dones discapacitades que tinguin com a objectiu introduir-se al món de la competició nàutica per poder accedir als circuits d’alt nivell, i crear així un precedent dins del món de la vela, motivant a totes aquelles aspirants a regatistes de vela adaptada a que comencin a competir des de petites.”, manté Castro. Any rere anys s’ajunten dones que s’han creat noves amistats, l’associació fa xarxa, tenen un pont oberts. Equip de cinc dones que es fan amigues i continuen entrenant, així han aconseguit regates d’alta competició.

En la darrera competició del 15 i 16 d’octubre va tenir lloc el VI Trofet Tanit a Vilanova, on van participar 100 dones de les classes Optimist i Patí de Vela Júnior i J80. Paral·lelament a la regata, i com a gran novetat, l’Associació de Dones Navegants Tanit va col·laborar aquest any amb la iniciativa Veles per la Vida, que promou l’ús de l’esport de la vela de creuer com a instrument d’acció social. Sis armadors del Club Nàutic Vilanova van posar a disposició de l’Associació "Junts en Acció" els seus velers per convidar a bord a 30 nens amb discapacitat intel·lectual i així poder fer el seguiment de la regata des del mar.

Més enllà de la competició, les dones han fet xarxa, queden per navegar, hi ha una integració absoluta, les dones han de fer xarxa.