Buscar

NETWORKING

Twitter Facebook LinkedIn Google Plus Tuenti Flickr
Youtube Delicious Slideshare DEX para Android DEX para Apple Favorits



Si vols publicitar-te en aquesta pàgina, fes clic aquí

Multimedia

Perquè us sigui més fàcil de compartir, comparar, escollir ... us deixem aquí tots els vídeos en un sol post, de cadascuna de les taules en què es van desenvolupar les Quartes Jornades de Dones liderant les TIC el 15 de novembre passat

Recull de Videos WomanLiderTIC 2018

Canal Dones en Xarxa

Banners

Clínica de reproducció assistida BcnIVF
Catàleg d'activitats de Dones en Xarxa
Tarifes de Publicitat
Jornades Internacionls de dones liderant les TIC
Dones emprenedores i professionals
Ni + ni - = s








Webs Locals

Agenda [+]

Avui és: 19-08-2019
>
<
Agost'19
llmamejovessum
293031
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
1
Drets

Globalització i gènere

Per Àngels Martínez i Castells
diumenge 6 de maig de 2007

Globalització i gènere

Encara que els efectes de la mundialització econòmica des d’una perspectiva de gènere són contradictoris, voldria ressaltar alguns punts que poden ser complementaris a la primera sessió de Reflexions sobre la democràcia i el socialisme que avui ha tingut lloc a la Fundació Pere Ardiaca.

1.- L’economia de la globalització tendeix com mai a negar el necessari protagonisme de les persones. Sentim a parlar continuament de les oscil•lacions de la Borsa, de les decisions d’inversió de les grans empreses, de fluxos monetaris, taxes d’inflació i tipus de canvi, però sembla que res de tot això tingui res a veure amb els drets laborals i de ciutadania de totes les persones. La globalització ha empitjorat la distribució de la renda entre rics i pobres, peró també entre homes i dones fins al punt que ja és reconeguda i acceptada com a un fet característic sobre tot de les grans ciutats el que es coneix com a “feminització de la pobresa”.

2.- Las precarització del treball que proposen les polítiques neoliberals de la mundialització han fomentat la doble jornada per a les dones que intenten fer compatible el treball remunerat i el no remunerat, “venent” com la millor solució una forma de treball parcial que implica uns ingressos insuficients i una debilitació dels drets laborals.

3.- Malgrat l’acceptació formal de "a igual treball, igual salari" s’ha tornat un fet comú que els salaris més baixos de cada país els cobrin les dones, i els salaris més baixos del món els cobrin les dones dels països més pobres, per no parlar de les penoses condicions laborals; en especial les empreses que produeixen exclusivament per exportar des de les zones franques dels països pobres o empobrits pel deute, sense normatives laborals ni drets sindicals, en situacions moltes vegades d’assetjament moral i sexual.

4.- La globalització s’acompanya de la propaganda de retallada de despeses socials i aconseguiment de “l’Estat de mínims”, amb menor ocupació en el sector públic, privatització d’empreses i serveis, amenaces a la sanitat i l’ensenyament públics... totes aquestes mesures restrictives tenen també un impacte diferenciat per gènere.

5.- En cas de pèrdua del lloc de treball, la dificultat per trobar una nova ocupació és superior en el cas de les dones, especialment a partir d’una determinada edat, permetent que la capacitat, l’ofici, l’experiència i coneixements de les dones es perdi per a la societat . De forma simultània, les polítiques que més retalls han sofert en els països industrialitzats han estat precisament les anomenades “d’amigues de les dones” com els serveis públics d’atenció als infants i cura de les persones grans.

6.- Igualment, les restriccions i congelacions salarials, malgrat que han afectat a tota la població assalariada, han representat per a moltes dones un increment important del treball domèstic en voler mantenir la qualitat de vida dels membres de la llar invertint més temps en la transformació de productes menys elaborats i per tant de preu més baix. Les pautes de restricció del consum derivades de la disminució del poder adquisitiu afecten principalment a les pròpies dones que administren les compres i asseguren l’alimentació de la resta de persones –fills i filles, company, etc., amb qui conviuen, restringeixen el seu temps i contribueixen a desanimar-les per entrar en el mercat de treball remunerat, especialment a temps complet. El fet de que la dona acudeixi a treballs parcials –en general poc qualificats—com a complement de la renda familiar subordina explícitament el sou de la dona, condiciona el seu treball fora de la llar a “contingències” econòmiques al marge de la seva pròpia llibertat o voluntat de treballar o no fora de casa, i la condemna a la precarietat i/o a la dependència econòmica.

7.- L’impacte de la globalització en dones de països concrets ha arribat a punts dramàtics... Segons informaven les Nacions Unides “el model esperat de mortalitat infantil (entre 1-4 anys) és de menor mortalitat per a les nenes que per als nens –sobre unes 8 nenes per 10 nens en cada grup d’edat, o sia, un índex de 0,8... Tanmateix, en 17 dels 38 països en vies de desenvolupament hi ha una mortalitat més alta de les nenes, especialment en el nord-est del Brasil, Camerun, Togo, Egipte i Pakistan. La discriminació representa la desaparició de més d’un milió de dones del món. Per la seva banda, el premi Nobel d’economia Amartya Sen, basant-se en la proporció entre homes i dones vius de 106 dones per 100 homes on les atencions a les persones dels dos sexes són més igualitàries, va calcular que a Xina les dones que es podrien considerar “desaparegudes” podia ser de 49 milions, i per al conjunt d’Àssia meridional, suboriental i occidental i Àfrica fins a 100 milions. Ja fa més de 12 anys que es venen denunciant les pràctiques de selecció prenatal del sexe i la preferència pel fill mascle que condiciona greument l’accés de les nenes a l’alimentació, l’educació i serveis de salut. Tampoc les mares escapen a la depredació: la mortalitat materna és dotze vegades més alta en els països del Sud que en els del Nord i s’ha pogut demostrar la correlació existent entre la mutilació i la difusió d’infeccions i altres malalties... per exemple, un estudi fet a 300 dones mogadishu va demostrar que el 40% d’aquestes dones tenien complicacions de salut a llarg termini. L’increment de la pobresa i la disminució de dones en les poblacions adultes de certes regions està provocant que regions on era pràctica comuna i acceptada la poligàmia s’hi estengui ara la poliàndria, amb el corresponent augment de la càrrega de treball i explotació sexual i domèstica de les dones.

Els darrers elements no menys importants del biaix de gènere de la mundialització són la feminització de l’emigració, el tràfec sexual de la prostitució que també ha “globalitzat” les màfies, la pèrdua d’accés a la propietat de les dones en països pobres, o fins i tot la pérdua de tota presència pública, com ha succeït sota el règim dels talibans a l’Afganistan... i encara continúa. Tot i així, les dones no es rendeixen: amb el moviment xipko del Nepal, on es varen abraçar als arbres per evitar la deforestació, amb les cooperatives de dones africanes per aconseguir una agricultura de subsistència i amb la resistència que presenten a la Índia a les multinacionals japoneses i dels Estats Units que volen apoderar-se dels coneixements tradicionals, com ens explica la biofísica i filòsofa Vandana Shiva.

De fet, la riquesa de respostes que les dones donen a la globalització és una aportació important a les reflexions a fer sobre la democràcia i el socialisme.

Veure en línia : Font: El bloc d’Àngels Martínez i Castells

En col.laboració amb: