A continuació transcribim aquestes tristes linees de l’agència de notícies La Independent. Lamentem profundament la desaparició de la nostre companya.

La Mony, anomenada així per amistats, companyes i companys de professió, formava part de l’Equip de La Independent. Va ser-hi des de les primeres reunions el febrer de 2010 i li sabia greu, a causa del seu delicat estat després de ser operada per extirpar-li un càncer, no poder-hi participar més activament.

Periodista fermament convençuda de la necessitat de visibilitar la diversitat de les dones en la societat i en el món, s’apuntà a la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere així que en tingué coneixement. Formava part de la Coordinació de la XIDPIC.CAT ( la Xarxa Internacional a Catalunya) i assistí i presentà treballs col·lectius a les trobades mediterrànies i internacionals a Barcelona, Oviedo, Marrakech i Bogotà. Generosa i capaç d’encomanar un bon ànim a tothom és com l’han definit en aquests dies de dol les periodistes que la coneixien d’arreu del món.

De la promoció del 77 de la Facultat de Periodisme de la UAB, la Mony havia rebut diversos premis i lloances per la seva tasca periodística a la revista INTERVIU. El seus escrits eren plens d’imaginació i amb tocs de genialitat, com ara en el seu celebrat article de títol “La historia de la compresa”.

Tenia interessos diversos i així va viure una llarga temporada a les Illes Canàries. En tornar va escriure els seus “Records de la vida oculta” . Aquesta obra presentada y ben valorada per l’Editorial Planeta la tenia sempre pendent d’una reescritura. La defensa de les dones que exerceixen la prostitució era una de les seves fites periodístiques.

A Barcelona, treballà molts anys en el món editorial fent tasques de correcció d’estil i de català. També va organitzar durant cinc anys ( del 1994 al 1995) les Jornades de Poesia Eròtica, que es realitzaven a les nits en diversos locals de la ciutat.

Darrerament realitzava enquestes de qualitat, es trobava molt còmoda en el treball directe amb la gent, i continuava exercint de correctora d’estil i català a Moncomunicació ( associació de la qual n’era fundadora i exercia de tresorera). Participà en la primera Guia d’Associacions de Dones de Barcelona, 100 x 100 dones (2008) i en les Guies d’Associacions de Dones de San Martí (2009 i 2010).

Actualment estava treballant en diversos textos autobiogràfics i en l’edició d’un llibre col·lectiu de viatges per les terres de dues comunitats indígenes de Colòmbia, la Wayúu a la Península de la Guajira i el poble Arhuaco a la Sierra Nevada de Santa Marta. El llibre d’aquest viatge de 6 dones periodistes i comunicadores de la Xarxa Internacional conté diverses entrevistes a lidereses d’ambdues ètnies. Les companyes de la Xarxa Internacional han manifestat a La Independent que continuaran ambdós projectes.