Seguint (i per acabar) amb el cicle de petites entrevistes al jurat de Femitic, Marta Selva co-organitzadora de la Mostra Internacional de Cinema de Dones, que celebra ja les dues dècades, de les que més de la meitat, és en part gràcies a Marta Selva i a Anna Solà.

-Quin és el balanç dels 20 anys?

Doncs hi ha unes 40/50 pel·lícules anuals durant 20 anys. Una època en que s’ha contemplat també la part de reflexió, no només la direcció. Hem volgut transmetre la perspectiva femenina dels documentals, com a camp de transferència dels debats cap a la ciutadania, a través de les sessions obertes al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i de la Biblioteca Bonnemaison.

-I per part del públic?

Hi ha hagut una voluntat de transferència que ha fructificat amb la voluntat del nom públic. Joves, homes que s’han acostat molt al dia dels coneixements dels directors en l’àmbit de la seva ciutadania, hem volgut creat un espai de visibilitat, de creació femenina del país.
Programació de diferents formats, a més, estem en contacte amb altres festivals de caire internacional, com el festival de dones, cicles de dones europees. Intentem dedicar moments de reflexió específica.

-I la ideologia?

Hem intentat fer un espai de reflexió de la perspectiva de les dones que interactuen en els dos àmbits en el sentit de vehicular i de fer visible. Revisant la història del cinema amb perspectiva androcèntrica, t’adones que la història de les dones ha estat cabdal, per la localització del material arxius i filmoteques com a material imprescindibles. Hi ha una part del cinema que no està als llibres d’història.

- I en l’actualitat?

Ara estem en una situació de crisi econòmica, trobem que les dones estan treballant, que incorporen aquesta reflexió. També és cert que el públic té més interès en el visionat de la pel•lícula. Les noves generacions ho veuen amb més normalitat, 20 anys d’un festival dóna rigor de la programació de línia que s’ha mantingut ha permès que sigui un clàssic.