El paper de les dones dins els esdeveniments històrics que conformen el nostre present sol estar obviat dins la historiografia. El camí de visibilització sembla que tot just comença ara, però no és així, les jornades de celebració del 75 anys del naixement del Partit Obrer Unificat Marxista organitzat per la Fundació Andreu Nin (FAN) mostren des de diversos angles la importància de les dones i la seva consciència feminista en els anys de la revolució dins la Guerra Civil.

La línia i la consciència de la història de primera ma va venir gràcies a la ponent Cristina Simó, una de les nétes d’Andreu Nin que va deixar clar quin era el llegat de les dones dels anys 30 “El pas de les dones del POUM és imprescindible per arribar a on estem nosaltres”; en el mateix sentit va incidir l’altra ponent, Maria Teresa Carbonell, militant del POUM i presidenta del FAN que va centrar la seva intervenció en la necessitat [a finals de la tercera dècada del S.XX] de “lluitar per l’alliberació sexual lligada a la lluita per l’alliberament sòcio-polític” i de la vigència d’aquesta lluita. La revisió de la història amb la perspectiva de gènere és una reivindicació recent de la que potser l’exponent més visible sigui Mary Nash.

Però el paper de les dones en aquells moments de lluita i revolució esdevé cabdal, fins al punt que tal i com va explicar l’historiador reconegut Pelai Pagès, “el paper de la dona en la lluita armada com en la Guerra Civil, no s’havia produït en cap situació”. Per la seva banda, Jordi Gordon, director de documentals històrics, va afegir que “sense la dona, és impossible la Revolució, i tampoc sense les seves mirades ni el seu punt de vista” en la primera xerrada de la tarda, Gordon a més, va posar el dit a la nafra, la resistència masclista des de dins del partit: “Els homes [del POUM] no permetien que les dones tinguessin una manera pròpia de pensar”. Al respecte una cita de la militant marxista, Mika Etchebéhère: “Yo no he venido al frente para morir por la Revolución con un trapo de cocina en la mano”, citada per Pelai Pagès.

I és que la reivindicació de les dones és històrica i a la història, les militants del POUM tenien clar que “les dones del POUM van fer la Revolució dins i fora de casa, van fer moltes més coses del que els tocava”, diu Simó, qui va afegir que la “lluita per la igualtat no és només cosa de dones, és de tots”; en un pas a l’actualitat, la néta de Nin, va posar en evidència el perill dels micro-masclismes i va llençar un missatge de reflexió: “ara ens toca preguntar-nos en quina part estem les dones en el camí cap a la igualtat”.