Tot aprofitant l’homenatge a un dels científics més destacats de la nostra història, els mitjans de comunicació es fan ressò de la polèmica evolucionisme versus creacionisme en relació a Darwin. Però ens oblidem també d’un altre debat com és la posició inferior i menyspreu que atorga Darwin a la dona en el procés evolutiu en comparació amb l’home, i el paper secundari que li assigna en l’origen i evolució de la humanitat, sobretot en la tercera part del seu llibre publicat al 1871 L’origen de l’home. Cito textualment: “ … s’admet que en la dona els poders de la intuïció, la percepció i potser la imitació són més rellevants que en l’home, però alguna d’aquestes facultats són característiques de les races inferiors i, per tant, d’un estat de civilització passat i menys desenvolupat”.

El nostre científic afirma que l’home mascle posseeix més capacitat adaptativa i més variabilitat que la dona i per tant solament “ell” és l’element de progrés a totes les espècies. Sota la seva hipòtesi única de dominància de l’agressivitat i la caça en la lluita per la supervivència, desestima les qualitats civilitzadores femenines inicials del cuidatge, la recolecció i la primera fabricació d’eines domèstiques per part de les dones, fonamentals per a la supervivència dels homínids, com estan demostrant antropòlogues feministes. I no podem justificar o excusar l’androcentrisme del biòleg solament a l’època, ja que nombrosos investigadors contemporanis seus com Bachofen, Morgan, MacLennan i Engels en canvi van descobrir l’aportació femenina com a fonamental en l’origen de la civilització a través per exemple del matriarcat i de la matrilinialitat inicials, que Darwin en canvi nega.

Em pregunto finalment si caldria revisar seriosament la legitimació darwinista de la misogínia i de la desigualtat sexo-genèrica home-dona a la ciència i la societat.

Publicat a El Triangle , el 13 de febrer de 2009.