Bel Llodrà és la coordinadora de l’àrea de cibersocietat i cap de projectes de la Fundació IBIT, co-comisària de l’exposició “Identitat Digital, i tu qui ets a Internet”? Des de l’any 2003 anota les idees relacionades amb els temes que treballa i investiga en aquest blog: “Identitat i reputació Digital”. Coautora del llibre "Visibilidad. Cómo gestionar la reputación en Internet". Abans del decliu puntocom va treballar a en.red.ando a Barcelona (2000) i va viure l’explosió puntocom al bellmig d’una startup desapareguda alehores a Madrid anomenada aexonet (2001), que portava projectes com 1001musicas.com, flamencoflamenco.com o todocuba.com.

Formada en publicitat i relacions públiques (UAB, 1996) i en turisme (UIB, 1998), es va especialitzar en tecnologies de la informació i les comunicacions aplicades a la comunicació empresarial (UPF, 2001) i va aprofundir en els canvis de paradigma de comunicació amb el master i doctorat internacional multidisciplinar de la Societat de la Informació i el Coneixement (UOC, 2005).

Què creus que com a dona professional pots aportar a d’altres dones que puguin fixar-se en tu?

Autoexigència. A vegades m’han dit que som massa perfeccionista, pot ser, però jo crec que cal ser exigent començant per mi mateixa, per fer la feina el millor possible i sempre dins una professió que t’apassioni.

És difícil obrir-se pas en l’àmbit professional quan s’és dona i més en sector en els quals predominen els homes?

Per mi no ho ha estat. He fet el meu camí, amb els meus objectius i el màxim rigor i la màxima exigència. M’he diferenciat en aspectes complementaris especifics en el al sector TIC i m’he posiconat en els aspectes que més m’interessaven més socials i de les ciències de la comunicació a partir de l’ús de les TIC. He procurat treballar en equip on no he competit sinó aprofitat les pontencialitats de tothom. En la societat de la informació i del coneixement el que compta és això: compartir coneixement.

T’has trobat en alguna situació de discriminació per raó de gènere? Si és així, com l’has combatuda?

No ho sé exactament, perquè a vegades això pot ser molt subtil. En tot cas s’ha de combatre a partir del coneixement, el rigor, la disciplina, la persistència i la constància.

Creus que les xarxes socials a Internet poden ajudar a les dones a visibilitzar-se, a empoderar-se? Tens alguna recomanació?

Sí clar. Precisament el llibre Visibilidad, Cómo gestionar la reputación en Internet de l’editorial Gestión 2000 (http://www.visibilidad.net), parla de com les persones professionals es poden donar a conèixer utilitzant totes aquestes eines socials. A més, a la Fundació iBit l’any passat vam aconseguir donar a conèixer un maniquí que nom Josomid (Jo som ID, ID fa referència a Identitat Digital). En Josomid, es va crear perfils a diferents eines socials (bloc, fotolog, twitter, youtube, del.icio.us) i es va donar a conèixer compartint coneixements. En el seu cas, va compartir tota la documentació per montar l’exposició Identitat Digital, I tu qui ets a Internet (http://www.identitatdigital.net). Amb aquest “experiment”, amb la personificació d’un maniquí, un objecte amorf i sense identitat, vam poder demostrar que compartint coneixements a Internet pots arribar a ser una persona reconeguda. Qualsevol persona a través de l’ús d’aquestes eines socials d’Internet, amb una bona estratègia que respongui a uns objectius concrets es pot donar a conèixer i guanyar visibilitat i amb el temps reputació.

Creus que pots contribuir des del teu espai web/bloc o altres (Facebook, Twitter…) a promoure la Igualtat de les Dones?

Puc contribuir a donar eines perquè cada persona parteixi en igualtat de condicions. Els obstacles que poguem trobar pel camí els haurem de combatre de forma global. El primer pas és la denúncia i per això Internet també és una bona eina, per compartir el que trobem que no està bé o no és just, en tots els àmbits de la nostra societat.

Estaries interessada en promocionar campanyes de sensibilització envers la Igualtat de les Dones i fer Ciberactivisme en pro dels Drets de les Dones amb Dones en Xarxa o amb qualsevol altre plataforma de dones?

Les campanyes de sensibilització s’han de dur a terme allà on hi ha les resistències. Hauríem de mirar per cada campanya quin és el públic objectiu i quina persona hi ha més propera en aquest grup de persones o qui hi té més fàcil accés. A partir d’aquí, si és el cas, i estic d’acord amb el tipus de campanya i el plantejament m’hi podria adherir.

Entrevista realitzada per Dones en Xarxa.