La Irene Torrecillas té 22 anys i actualment està cursant tercer de periodisme. Quan tenia 13 anys, la Irene va apuntar-se al Cau de l’Escola Champagnat de Badalona i hi va estar fins els 18. Aquest fet, de ben segur, l’ha ajudat a ser monitora d’esplai.

Actualment, forma part del Grup Infantil del Centre Excursionista Puigcastellar (GICEP) de Santa Coloma de Gramenet i, amés, és membre de l’Equip General del Sector Barcelonès Nord d’Esplac, des del passat mes d’octubre.

A la Irene li encanta tocar la guitarra, escriure, escoltar converses al·lienes i fer fotografies de gent pel carrer. I no li agrada gens la gent que es queixa i no posa solució als seus problemes.

Per què creus que és important que els nens i les nenes vagin a l’esplai?

Perquè trobo que és un espai on es comparteixen vivències diferents de les que hi troben a l’escola o a casa. És un espai de trobada en el que es relacionen d’igual a igual amb altres nens i nenes i amb adults.

Penses que el fet que un nen o nena vagi a l’esplai pot afavorir la seva relació amb els altres i, en un futur, a acceptar el seu entorn?

L’esplai acostuma a tractar els valors del respecte cap als altres i cap a un mateix, així com el respecte amb la natura i l’entorn. Si els nens i nenes van a l’esplai és un lloc més on poden viure un dia a dia (o cap de setmana a cap de setmana) diferent que potencia la bona relació amb la resta. Crec que l’esplai fa que els infants d’avui siguin persones més segures i respectuoses demà.

Quines activitats es desenvolupen als esplais? No tot és joc, oi?

Nosaltres, en formar part del Centre Excursionista Puigcastellar de Santa Coloma de Gramenet, fem moltes excursions a la muntanya. Clar que juguem, però també es fan dinàmiques, reflexions, tallers, s’expliquen contes…

Com us prepareu els monitors i les monitores les diferents activitats? No sé si teniu algun tipus d’assessorament…

Els monitors i les monitores del GICEP ens reunim com a mínim un cop a la setmana, tant per preparar activitats com per valorar com va el curs, pensar millores i preparar les tasques de cadascú.

Ser monitora comporta moltes responsabilitats. Com vas decidir que ho volies fer?

Quan al cau vaig arribar a Rovers, el grup de joves dels esplais, em van dir que havia de fer un voluntariat. Vaig conèixer l’Aina a la universitat i em va dir que ells necessitaven monitors. Vaig passar-hi un trimestre i, quan va acabar el trimestre, el GICEP m’havia enamorat i vaig decidir quedar-m’hi! Ja porto quatre anys amb ells i som una família.

Què és el més complicat d’aquesta feina?

Que no es vegi com una feina, ser monitor o monitora no ha de suposar un sacrifici. Crec molt en el “ser monitor/a”, contra el “fer de monitor/a”.

I de quina manera et compensa?

Pel simple fet que les nenes i els nens tornin, que riguin quan ens disfressem, que cantin, que et diguin que s’ho han passat molt bé, per les estones amb l’equip de monitores i monitors…

Tothom pot ser monitor/a? Quines característiques ha de tenir un bon monitor/a…

Tothom pot ser-ho si té les coses clares, però és molt necessari fer el curs de monitor/a de lleure en algun moment. El monitor/a ideal hauria de saber escoltar, saber explicar històries, no alliçonar, no dir mai paraulotes, tenir ganes de fer coses, seguir els valors de l’ideari de l’esplai o cau, ser assertiu… Però com no existeix, ningú és perfecte, entre tot l’equip de monitors i monitores ens compenetrem els uns als altres.

A més de monitora, ets coordinadora de l’Esplac. Parla’ns d’aquesta associació…

Esplais Catalans (Esplac) va néixer fa trenta anys a Badalona i Barcelona quan un grup de diferents esplais van decidir agrupar-se per crear una federació d’esplais laics, voluntaris i progressistes.

Quina és la teva feina com a coordinadora de l’Esplac?

Doncs som un grup de tres noies que formem l’equip general del sector del Barcelonès Nord: la Laura de l’esplai Xirusplai de Badalona, la Natalia de l’esplai Buenoyqué! de Badalona, i jo. Entre totes tres portem els temes que preocupen al sector i les línies d’acció que es decideixen a l’assemblea del sector, les organitzem una mica i les passem a l’equip directiu d’Esplac, que ens ajuda molt. A més a més tenim en Marc, el nostre tècnic del sector, que ens va guiant en tot per aprendre què hem de fer.

Normalment la tasca de monitor/a d’esplai s’associa amb gent que estudia magisteri o educació social. Tu, en canvi, ets estudiant de periodisme. És fàcil compaginar els estudis amb la teva feina a l’Esplac?

La veritat és que la setmana passa volant entre les classes, les reunions de l’esplai, les tasques a fer de l’EGS… i ara començaré pràctiques! Però m’ho passo tan bé, que no m’importa i sense fer-ho em faltaria alguna cosa.

Fa un parell d’anys vas començar un projecte amb altres estudiants de comunicació: Llums de la Ciutat. En què consisteix aquesta iniciativa?

Llums de la ciutat va néixer com un programa de ràdio dins la facultat, i un any després es consolidava com un mitjà multimèdia. Va ser llavors quan vaig entrar com articulista i, uns mesos més tard, compartia la direcció de la revista al web. Ara estem avançant encara més i esperem que tingui un gran futur! És un bon lloc per començar a fer cosetes com a periodista, tant per escrit com ràdio o tele.

Ets una persona molt inquieta, no?

La veritat és que m’agrada molt moure’m. Sento que si no faig res perdo el temps. A vegades m’estresso, però són petits moments que es veuen recompensats per tot allò bo que passo al dia. Ara començaré pràctiques a Barcelona Televisió i tinc moltes ganes de començar a veure com és el dia a dia d’un informatiu, i participar-hi!

El temps a l’esplai sé que és limitat i per això necessito aprofitar-lo al màxim. I Esplac és genial, amb les meves companyes EGS m’ho passo molt bé, treballem en equip i ens repartim les tasques força bé; tenim molta ajuda de l’ED, que són un sol, i del nostre tècnic que ens cuida i guia per aquesta experiència. És totalment diferent de tota la resta de coses que faig, però m’agrada.

I pel que fa al periodisme, voldria provar ser corresponsal de guerra (o freelance, per una tele, ràdio o premsa) i també em crida molt la figura de l’ENG (periodista polivalent).