Accesibilidad
Buscar
NETWORKING
Si vols publicitar-te en aquesta pàgina, fes clic aquí
Si vols publicitar-te en aquesta pàgina, fes clic aquí
Bloc
Llibre Recomanat
Multimedia
Banners
Mujeres en Red
La Malla, Canal Dona
Institut Català de les Dones
Opinadores
Webs Locals
Agenda [+]
Convocatoria destacada
Bloquesfera
Es diu a les webs locals
Es diu a les bloquesferes locals
PARAULES CLAU
Josefina Carabias, compromesa amb el periodisme i el feminisme
dimarts 3 de maig de 2011
Josefina Carabias (19 de juliol de 1908 - setembre 20, 1980) es va llicenciar en Dret l’any 1930. Un any més tard va començar a treballar per a la revista Estampa, on va debutar amb una entrevista a la política Victòria Kent, directora general de Presons a la República.
Al llarg de la seva dilatada trajectòria professional, va destacar com a cronista parlamentària en els diaris La voz i Ahora. Paral·lelament, va començar a col·laborar amb el programa La palabra, d’Unión Radio Madrid, i es va convertir en la primera periodista a participar en les emissions d’aquesta cadena. En poc temps es va convertir en la primera dona compromesa amb el periodisme espanyol.
En finalitzar la Guerra Civil espanyola, va iniciar la seva carrera com a corresponsal: primer a Washington, per al diari madrileny Informaciones, i més endavant a París, per al diari Ya. L’any 1951 va rebre el premi Luca de Tena per El Congreso se divierte, un article sense signatura que es va publicar al diari ABC.
Casada amb l’advocat i economista José Rico-Godoy, va ser mare de dues filles, una d’elles periodista. Carabias va destacar també com a traductora i autora de llibres de reportatges i biografies, pel que va obtenir molts premis.
Des dels seus inicis va obtenir un gran reconeixement per part dels seus lectors. Josefina Carabias representava la llibertat individual que perseguien moltes de les joves de l’època.
Respondre a aquesta breu
Darrers breus a la mateixa secció
Un estudi revela que les dones de l’Imperi Romà ja usaven crèdits
Lise London, una heroïna de la lluita antifeixista
Una ’peineta’ assenyala la fossa de les dones
Neus Català reivindica el paper de les dones deportades i a l’exili
Arrenca l’exhumació de les ’17 roses’ de Guillena
Igualtat ret homenatge a les dones que van aconseguir el vot femení fa 80 anys
Una dona, un vot. 80 anys
L’última Reial Acadèmia sense dones tria a la primera
’Les constituents’. Les 27 dones que van escriure la política en femení
La doble repressió de les vençudes
Altres notícies de la mateixa secció
"Només el 6,7% del nomenclàtor a Barcelona porta nom femení, és un reflex de la història de les dones "
Històries de la història de la invisibilització
Vida, vida, sempre vida
El futbol també és el nostre assumpte
Nadie hablará de nosotras
Campoamor y el voto femenino
Misògins des de l’antiguitat
