Buscar

NETWORKING

Twitter Facebook LinkedIn Google Plus Tuenti Flickr
Youtube Delicious Slideshare DEX para Android DEX para Apple Favorits



Si vols publicitar-te en aquesta pàgina, fes clic aquí

Multimedia

Canal Dones en Xarxa

Banners

Ni + ni - = s
Jornades Internacionls de dones liderant les TIC
Catàleg d'activitats de Dones en Xarxa
Clínica de reproducció assistida BcnIVF
Tarifes de Publicitat
Dones emprenedores i professionals








Webs Locals

Agenda [+]

Avui és: 2-12-2016
>
<
Desembre'16
llmamejovessum
282930 1 2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
1
Opinadores

Joves, gènere i violències masclistes a les xarxes socials

Gemma Altell
dimecres 25 de novembre de 2015

Joves, gènere i violències masclistes a les xarxes socials
Gemma Altell

Segons l’estudi el.laborat pel CIS fa uns mesos per conèixer com perceben la violencia de gènere els adolescents i joves, un de cada tres joves d’entre 15 i 29 anys considera inevitable o aceptable en algunes circunstàncies controlar els horaris de les seves parelles, impedir que vegin a les seves famílies o amistat, no permetre que treballin o estudiïn o dir que poden o que no poden fer.

Per altra banda fa unes setmanes el Centre Reina Sofía obtenia- en un altre estudi- conclusions del mateix nivel de gravetat entre adolescents i joves. Entre aquestes conclusions trobem que –malgrat una part important dels i les joves consideren que treballar fora de casa es necesari per ser independent- hi ha minories molt significatives que creuen que la vida familiar se’n ressent amb la feina fora de casa de les dones. Així mateix són molt pocs/ques els que opinen que les dones que treballen fora de casa tenen una relació igual de bona amb els fills/es.

Sembla doncs bastant evident que la desigualtat entre homes i dones i els estereotips en relació al gènere segueixen molt vigents en les noves generacions tan sobre el seu momento vital com sobre les seves projeccions de futur. Els nous canals i formes de relació entre joves (i no tan joves) reprodueixen aquesta desigualtat. Especialment les xarxes socials. Un estudi sobre sexisme publicat pel Govern Basc al 2013 deia així: “Si alguna cosa crida l’atenció del discurs que fan nois i noies de l’us de les xarxes socials és la freqüència amb la qual elles reben sol.licituds d’amistad unides a un comportament o assetjament sexual, i la normalització amb que les reben. Nois i noies saben i reconeixen que es tracta d’una cosa que passa a les xarxes socials, com si fos concomitant, inevitable, quelcom que “toca” per ser noia, o dona”.

Quan parlem de les “noves formes de violència” o dels neomasclismes a les xarxes socials entre joves sovint cometem l’error-en termes de comunicació pública- que ja vam cometre a l’inici quan parlàvem de violència de gènere contra dones adultes fora de les xarxes: prendre-ho com si fossin episodis pràcticament aillats que requereixen d’un abordatge jurídic i policial únicament. Aquest és el cas de les xerrades que, en aquests últims anys, els policies estan impartint als instituts. En el sustrat de qualsevol manifestació de violència contra les dones està la desigualtat estructural i el sexisme. Les xarxes socials no són una excepció. Fenomens como el sexting o el cibercontrol son noves formes de violències masclistes que patim les dones (nenes, joves o adultes). Pero no podem parlar de forma aïllada d’aquests ciber-riscos sense contextualitzar-los en una mirada de gènere que ens ajudi a entendre el perquè de la normalització d’aquest manteniment dels estereotips del que parlen les dades per part dels i les joves. Hem de parlar dels usos diferencials que fan a les xarxes uns i altres, del major nivell d’exposició emocional d’elles i posar-ho en relació amb la necessitat de les noies de ser reconegudes per un “públic”per estimar-se més a elles mateixes. Perquè? Per què són ingènues o frívoles? No, no és aquesta la raó. La raó és perquè així hem estat socialitzades le dones, en la recerca del reconeixement extern per estimar-nos i ser estimades. I en aquest contexte social de desigualtat les xarxes socials poden oferir les dues cares de la moneda: una gran oportunitat per les noies joves per transformar l’ordre establert però, a la vegada un gran perill de patir violències. Hauríem, doncs, d’anar a l’arrel del problema quan parlem de violències masclistes a les xarxes: l’educació i la socialització que reben nois i noies en les aules, a la familia, en els mitjans de comunicació i a la societat.Tot això conformarà el seu comportament també a les xarxes socials.

Afegir un comentari


moderació a priori

Aquest fòrum és moderat a priori: la seva contribució no es mostrarà fins que no hagi estat validada per l'administrador del lloc.

  • (Per crear paràgrafs, deixeu simplement unes línies buides.)

Qui sóu? (opcional)

En col.laboració amb: