Buscar

NETWORKING

Twitter Facebook LinkedIn Google Plus Tuenti Flickr
Youtube Delicious Slideshare DEX para Android DEX para Apple Favorits



Si vols publicitar-te en aquesta pàgina, fes clic aquí

Multimedia

Perquè us sigui més fàcil de compartir, comparar, escollir ... us deixem aquí tots els vídeos en un sol post, de cadascuna de les taules en què es van desenvolupar les Quartes Jornades de Dones liderant les TIC el 15 de novembre passat

Recull de Videos WomanLiderTIC 2018

Canal Dones en Xarxa

Banners

Ni + ni - = s
Tarifes de Publicitat
Catàleg d'activitats de Dones en Xarxa
Jornades Internacionls de dones liderant les TIC
Dones emprenedores i professionals
Clínica de reproducció assistida BcnIVF








Webs Locals

Agenda [+]

Avui és: 16-07-2019
>
<
Juliol'19
llmamejovessum
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
1
2
3
4
Política

L’educació, una altra frontera

divendres 24 d'agost de 2012

L'educació, una altra frontera

El ministre d’educació, cultura i esports, José Ignacio Wert ha fet saltar totes les alarmes de la igualtat amb el seu suport explícit a les escoles que segreguen per sexe (la majoria pertanyents a l’Opus) en contra de la Sentència dictada pel Tribunal Suprem que basa el seu rebuig en que les escoles que segreguen siguin finançades amb fons públics en l’article 84.3 de la llei que ara es planteja canviar el PP.

El ministre ha anat més enllà i en declaracions a la cadena Ser ha aclarit que "No cal tocar la descripció que es fa de les causes de discriminació que no són admissibles. Però sí és possible fer alguna referència explícita al fet que aquesta modalitat de oferta educativa en determinades condicions no ha de suposar ni discriminació ni segregació ". És a dir, el que faria el ministeri és incloure un apartat que deixi clar que l’educació diferenciada no implica discriminació en l’escolarització i, per tant, poden seguir els concerts.

Les reaccions que aquesta mesura suposa no s’han fet esperar i per part del principal partit de la oposició, i en paraules de la seva vicepresidenta, Elena Valenciano qui l’ha acusat de que "No es preocupa per les beques de menjador o de transport" sinó que, "com si fos un ministre del segle passat, dels anys 60, advoca per elements retrògrads, clarament discriminatoris i sexistes".
Davant els vaivens de la batalla judicial i política, el que reclamava fa uns dies Joan Curcó, el director de Foment de Centres d’Ensenyament, la patronal vinculada a l’Opus Dei a la qual pertanyen la majoria dels col•legis que segreguen, és que es pronunciï el Tribunal Constitucional. Curcó va reconèixer que la possibilitat que el PP modifiqui ara la norma no és desgavellada. Però va afegir que la incertesa continuarà quan canviï el color polític del Govern.

Amb aquests elements, cal destacar un article escrit per Marina Subirats amb el títol de Sobre escoles mixtes o segregades publicat fa poc més d’un any, el 16 de juny de 2011 en el que albirava que

“...fa pocs dies he vist aguditzar-se un altre conflicte en l’horitzó: el de la separació de sexes a les escoles. Ja en l’últim temps del govern Aznar la cosa es començava a coure: la defensa de les escoles segregades, de la tornada a l’escola dels nens, l’escola de les nenes, i cadascú al seu lloc. Llavors el PP va perdre i tot es va aturar, però de tant en tant ressorgeix en alguna autonomia. L’intent no es va abandonar, espera la seva ocasió, que, aparentment, comença seriosament a acostar-se.

La meva sorpresa és que a aquestes alçades algú tingui encara ganes
de plantejar aquest tema. Però si en parlo és per una raó: els intents son els de sempre, però els arguments han estat repintats de nou, i es presenten com si fossin frescos i acabats de collir. Ja no es tracta de que les nenes no hagin d’estudiar perquè és impropi de les dones. No, no, ara d’això res. Ben al contrari.

L’argumentació va per la via de la maduració del cervell: el cervell femení madura més de pressa, i als 14 anys aquestes dones fetes i dretes son més fortes que els seus pobres companys, gairebé uns nens petits. I, és clar, ells no poden desenvolupar-se bé. Comptat i debatut, queda ben clar que el millor seria educar-los ben separats, i així els pobres nens no perdrien la seva preciosa masculinitat.

Qui hi ha darrera d’aquest intent? Com sempre, l’Església, que està aconseguint arrossegar a determinats sectors socials. Atenció, no es tracta ja de si les escoles segregades poden ser finançades amb diner públic: allò que es va coent és l’amenaça de separació dins de l’escola pública.

Encara no es diu així, però fa pocs dies he estat testimoni d’un debat sobre el tema al Consejo Escolar del Estado, del que formo part, i la contundència de les expressions –que no dels arguments, és clar- no deixava lloc a dubtes. Aquesta és una nova pedra que ens trobarem en el camí, probablement ben aviat, si la política institucional va per on sembla.

I allò que és més preocupant: part de l’argumentació a favor de l’escola segregada ve ara d’alguns grups de feministes. Com sabeu, és habitual que els extrems es toquin. Pensar que, estant soles, les nenes progressen més, pot ser legítim.

L’experiència demostra que sempre l’escola segregada ha desafavorit a les dones, amb l’única excepció de les filles de l’aristocràcia i la gran burgesia, que facin el que facin sempre guanyaran.

Em sembla que cal que totes ens preparem per a aquest debat, que és fonamental per a que les dones seguim progressant en el coneixement, base del progrés que hem pogut anar fent en el món del treball i en el conjunt del món públic.”

Afegir un comentari


moderació a priori

Aquest fòrum és moderat a priori: la seva contribució no es mostrarà fins que no hagi estat validada per l'administrador del lloc.

  • (Per crear paràgrafs, deixeu simplement unes línies buides.)

Qui sóu? (opcional)

En col.laboració amb: