Buscar

NETWORKING

Twitter Facebook LinkedIn Google Plus Tuenti Flickr
Youtube Delicious Slideshare DEX para Android DEX para Apple Favorits



Si vols publicitar-te en aquesta pàgina, fes clic aquí

Multimedia

Perquè us sigui més fàcil de compartir, comparar, escollir ... us deixem aquí tots els vídeos en un sol post, de cadascuna de les taules en què es van desenvolupar les Quartes Jornades de Dones liderant les TIC el 15 de novembre passat

Recull de Videos WomanLiderTIC 2018

Canal Dones en Xarxa

Banners

Jornades Internacionls de dones liderant les TIC
Tarifes de Publicitat
Dones emprenedores i professionals
Ni + ni - = s
Clínica de reproducció assistida BcnIVF
Catàleg d'activitats de Dones en Xarxa








Webs Locals

Agenda [+]

Avui és: 23-08-2019
>
<
Agost'19
llmamejovessum
293031
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
1
Feminismes
Jornades Internacionals: Per una vida vivible en un món limitat, resistències i sinèrgies feministes, ecofeministes i ecologistes

L’Estat estalvia retornant part de la seva despesa sobre les espatlles de les dones

dimecres 31 d'octubre de 2012

L'Estat estalvia retornant part de la seva despesa sobre les espatlles de les dones

Que la crisi posa damunt de la taula les contradiccions i injustícies del sistema capitalista, a aquestes alçades ja és quasi una evidència. Les injustícies es deuen a la desconsideració de la vida humana, de les persones que només es consideren sota la seva capacitat productiva i no reproductiva, com a font de vida. Es posa sobre la taula, la vida

Per a Yayo Herrera, ponent de la jornada “Per una vida vivible en un món limitat”, l’ economia no es pregunta quina és la reproducció social. La vida humana depèn de la naturalesa i és insostenible perquè som i vivim en la natura. A més, “vivim encarnats en cossos que són vulnerables el que vol dir que necessitem d’altres persones, som depenents d’altres persones fins i tot ens estimem a través d’altres instàncies”, apunta la ponent.

Estem incardinats en una societat patriarcal, un àmbit en el que hi ha límits, els éssers humans hem de tirar amb i en un planeta amb límits. La cultura capitalista s’ha desenvolupat al marge de l’evolució de la vida, sobretot en les fases d’envelliment i de la mort, i això contribueix a desvalorar les persones que s’encarreguen d’aquestes edats, que són les dones. En un sistema en el que el creixement és imprescindible, si no es creix, es cau. Com una bicicleta.

L’economia i la seva cultura ha declarat la guerra als cossos i hi ha poques possibilitats de trobar solucions a les crisis estructurals que impedeixen la dinàmica de reconstrucció social.

Per a Herrera, hi ha elements que són incompatibles amb el capitalisme, és la vida: “perquè només té valor allò que te preu, però hi ha molts aspectes que no són quantificables, com la capa d’ozó (malgrat els intents de crear mercat d’emissió, que en el fons no es fa sinó pervertir el sistema, perquè qui surten guanyant són les petrolieres) o la pol·linització? Allò que és imprescindible per a la vida, no serveix per a l’economia”

D’aquesta manera es condemna a la invisibilitat, no es valoren les aportacions de la natura ni les tasques de cura.
Es considera producció només els agregats monetaris, i sense discriminar la producció, conte igual si és una plantació d’albergínies com si són bombes, la producció és el mateix sac, que només té valor quan incrementa de forma constant els guanys. No diferencia el que ens acarona del que ens aixafa.
El salari és l’únic que ens atorga drets socials en el nostre món, d’aquesta manera molta gent, però sobretot dones, queden excloses de la cobertura de drets socials.

Hi ha una ruptura radical entre l’esfera de la producció i de la reproducció, ambdues igual de necessàries, però només se’n té cura d’una.
L’economia capitalista s’ha articulat a l’entorn dels guanys i del luxe i no de la subsistència. Així es dóna una explotació ingent del treball de les dones, d’un temps social que s’incauta el patriarcat per posar-ho al servei del mercat.

Estem davant d’una economia caníbal degut a l’expoli d’altres territoris i d’altres cossos, en el moment que dintre de les llars es produeix tensió per la ocupació dels espais públics, perquè els homes no han ocupat l’espai privat, així resta en mans de les dones a través d’altres fórmules com la transferència generacional, les àvies esclaves o amb la creació dels mercats de treball més precaris d’explotació brutal dintre de la legalitat i d’aquesta manera és com el sistema creix, a costa de les explotacions. I quan no creix es fa un atac a l’espinada de les conquestes dels drets socials que tant ha costat d’aconseguir.

Actualment tenim una transferència dels drets de l’Estat a les llars, a través de la reducció del servei menjador dels col·legis, de la retallada de la llei de la dependència, o encara pitjor –quan cal la pensió dels avis i se’ls ha de treure de la residència i es porten a casa- totes aquestes feines passen a recaure sobre les mans de les dones, perquè segons la darrera enquesta dels usos dels temps “quan un home es queda a l’atur, es queda aturat”. L’Estat estalvia retornant part de la seva despesa sobre les espatlles de les dones.

Amb l’actual crisi es dóna un procés de tancament d’un cicle amb el que es va obrir el capitalisme: amb el tancament de les terres que eren comunals i amb la proletarització, que ara ens els trobem en les formes de tancament dels serveis públics (ara ja no disposem de terres) i amb una crema de bruixes, sostinguda pels estats, més que per l’Església i que ara és una persecució a les dones en dues formes: una, en un intent de recuperar la maternitat i l’alletament que amaga un concepte de la dona com a eina reproductiva i no com a finalitat en ella mateixa i un atac frontal al feminisme i al dret de les dones a disposar del propi cos.
Al sistema l’interessa tornar a tancar a les dones en la feina social que no es pot deixar de fer i no es pot pagar.

Les sortides al model actual passen per una economia que col·loqui la vida en el centre, el desenvolupament de polítiques de territori que s’articulin dintre de la diversitat. S’articula en el temps lent, la velocitat va en contra de la naturalesa i de la democràcia. Ara hi ha un xoc temporal entre els temps de la vida i de l’economia.

Alerta dels perills de l’ecologia sense el feminisme que es diu ecofeixisme.

Afegir un comentari


moderació a priori

Aquest fòrum és moderat a priori: la seva contribució no es mostrarà fins que no hagi estat validada per l'administrador del lloc.

  • (Per crear paràgrafs, deixeu simplement unes línies buides.)

Qui sóu? (opcional)

En col.laboració amb: