Buscar

NETWORKING

Twitter Facebook LinkedIn Google Plus Tuenti Flickr
Youtube Delicious Slideshare DEX para Android DEX para Apple Favorits

Banners

Webs Locals

Agenda de Reus [+]

Avui és: 23-08-2019
>
<
Agost'19
llmamejovessum
293031
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
1

PARAULES CLAU

Web local Reus

L’experiència de la resiliència

dimarts 28 de desembre de 2010

L'experiència de la resiliència

Experiència de la resiliència

“Lo importante no es lo que hacen de nosotros, sino lo que nosotros hacemos de lo que hicieron de nosotros”

Jean-Paul Sartre, Saint Genet, comédien et martyr

La resiliència és la capacitat d’una persona o grup de persones, de superar amb
èxit les circumstàncies adverses de la vida, per a seguir projectant-se en el futur malgrat els successos desestabilitzadors, de condicions de vida difícils i de
traumes de vegades greus.

És un recurs personal de l’ésser humà per fer front a les adversitats de la vida,
superar-les, créixer, ser fort i inclusiu, ser transformats positivament per elles i
triomfar.

La resiliència distingeix dos components: la resistència davant la destrucció, és
a dir, la capacitat de protegir la mateixa integritat, sota pressió i, d’altra banda,
més enllà de la resistència, la capacitat de forjar un comportament vital positiu
malgrat les circumstàncies difícils (Vanistendael, 1994).

Tots els éssers humans tenim un potencial per a desenvolupar-nos, comptaríem amb fortaleses en el nostre interior que ens permetria superar situacions adverses en distints graus i moments en que aquestes es van presentant al llarg de la vida. Malgrat tot, hi ha persones que no en fan ús o en fan un ús diferent d’aquesta capacitat, raó que ens explica perquè hi ha formes diferents de reaccionar davant situacions problemàtiques. No s’adquireix evitant riscos, si no mitjançant el control de l’exposició als mateixos.

Definició de Resiliencia segons diversos autors:

- Capacitat de l’ésser humà per fer front a les adversitats de la vida, superant-les i inclús, ser transformats per elles. (Grotberg, 1995).

- La resiliència és un procés, un esdevenir, de manera que no és tant la
persona la que és resilient com la seva evolució i el procés de vertebració
de la seva pròpia història vital (Cyrulnik, 2001)

- La resiliència significa una combinació de factors que permeten a un
ésser humà, afrontar i superar els problemes i les adversitats de la vida, i
construir sobre ells (Suárez Ojeda,1995).

Tots i totes naixem amb una resiliència innata, i amb capacitat per
desenvolupar trets o qualitats que ens permeten ser resilients, com ara:

- l’èxit social (flexibilitat, empatia, afecte, habilitat per comunicar-se, sentit de l’humor i capacitat de resposta);

- habilitat per resoldre problemes (elaborar estratègies, sol·licitar ajuda, creativitat);

- autonomia (sentit d’identitat, autosuficiència, coneixement d’un mateix, competència i capacitat per distanciar-se de missatges i condicions negatives);

- propòsits i expectatives d’un futur prometedor (metes, aspiracions educatives, optimisme, fe i espiritualitat) (Benard, 1991).

Hi ha algunes persones que són capaces de renovar-se per sí mateixes
naturalment, es a dir, com si no fessin cap esforç. Semblen capaces de suportar grans pressions sense ferir-se ells mateixos ni ferir als demés. Recents investigacions mostren que aquestes persones no tenen necessariament uns trets o característiques especials, només es comprometen activament en diferents activitats, incloent la conscienciació i requereix esperança i compassió per a renovar-se contínuament.
Inclús poden prendre part en aquestes activitats d’una manera inconscient – la renovació forma part de les seves vides fins el punt que ho fan sense cap esforç. Aquesta capacitat de renovar-se no és només una característica, si no que es tracta d’una varietat d’experiències i processos que qualsevol persona pot aprendre, iniciar i practicar de manera que, amb el temps, poden arribar a ser elements naturals o inconscients de l’estil de la persona.

Partim de la base de que la resiliència no es un tret que la gent té o no té,
si no que inclou conductes, pensaments i accions que poden ser apreses i
desenvolupades per qualsevol persona, i que ser resilient no vol dir que la
persona no experimenti dificultats i angoixes, ja que el dolor i la tristor són
comuns en les persones que han patit grans adversitats o traumes a la vida.
De fet, el camí cap a la resiliència probablement es troba ple d’obstacles que
afecten al nostre estat emocional, per això, oferim aquests tallers que han de
servir per aprofundir i potenciar els següents pilars de la resiliència: (Melillo
2001)

- Introspecció: és l’art de preguntar-se a si mateix i donar autoresposta
honesta.

- Independència: és saber fixar límits sobre un mateix i el medi amb problemes, mantenir distància emocional i física sense caure en l’aïllament.

- Capacitat de relació: establir llaços i intimitats amb altres persones per balancejar la pròpia necessitat d’afecte amb l’actitud de lliurar-se als altres.

- Iniciativa: és el gust de exigir i posar-se a prova en tasques progressivament més exigents.

- Humor: trobar el còmic en la tragèdia.

- Creativitat: és la capacitat de crear ordre, bellesa i finalitat a partir del caos i el desordre.

- Moralitat: és estendre el desig personal de benestar a tota la humanitat
i la capacitat de comprometre’s amb valors.

- Autoestima consistent: és la base dels altres pilars i fruit de la cura
afectiva, conseqüent per part d’un adult significatiu.

- Empatia: és la capacitat de posar-se al lloc de l’altre.

- Pensament Crític: és un procés. L’objectiu consisteix a prendre decisions sensates sobre el que s’ha de creure i el que s’ha de fer. És una noció que permet sondejar les pròpies nocions, treure les pròpies conclusions i qüestionar el raonament dels altres.

Quan comencen la relació d’ajuda, les dones es troben amb l’autoestima
especialment afectada i disminuïda, per tant, l’objectiu principal és el seu
apoderament, que consisteix en el procés de prendre consciència de les
fortaleses individuals i comunitàries, així com les habilitats per fer valdre el seus drets, es tracta de poder recuperar el protagonisme en el maneig de la vida i fugir dels sotmetiments per afrontar la violència.

Per aconseguir aquesta pressa de consciencia fem que els nostres tallers siguin
molt interactius i participatius, mitjançant vídeos, cançons, jocs participatius
i la escriptura, parlem de Vanistendael (2002), per començar a construir la
resiliència amb la metàfora de “la caseta” .
Es tracta d’una representació esquemàtica dels elements amb els que es pot
construir la resiliència. El terra en el qual es recolza la caseta esta representat
per les necessitats bàsiques. Si aquestes necessitats es troben cobertes és quan es pot començar a construir la resiliència. Els ciments són les xarxes de contacte i el cor de la caseta, és l’acceptació incondicional de la persona. A la planta baixa es troba la capacitat de descobrir un sentit a la vida. Al primer pis hi ha tres habitacions, una amb l’autoestima, una altra amb les aptituds i competències i la tercera amb l’humor. A les golfes es troben les experiències per viure. La clau es troba en enfortir cada ú d’aquests elements de la caseta per construir la resiliència. També s’ha de mencionar l’amor incondicional que seria l’ingredient que dona la calor a tota la caseta per aconseguir el confort i la calma.

Un dels exercicis que fem cap al final del curs, consisteix en escriure cada una
d’elles a casa seva, amb tranquil·litat els factors de protecció, promotors de la
resiliència que tenen al seu voltant, aquí transcric el treball d’una participant:

“Factores de Protección:
Familiares:
Tengo la gran suerte de contar con mis familiares, madre, padre, hermanos,
sobrinos, cuñados, etc...
Soy más consciente que nunca, ya que he conocido casos de personas que
por “x” motivos no cuentan con el apoyo familiar!. Que “ALEGRIA” siento de
saber que mi familia es un factor de protección para mí!!!
Individuales:
Hoy soy consciente que tengo “MUCHOS” y cuando digo muchos me refiero a
infinidad de factores individuales de protección!
- Tengo un gran sentido del humor, tengo capacidad para amoldarme a
cualquier trabajo, soy una persona con capacidad para querer a las personas
(amorosa), soy sincera, soy responsable, soy autocrítica, soy...., y una de las
más importantes es la continuidad de trabajar mi autoestima, con lo cual
acabaré descubriendo esos “infinitos” factores de protección individuales que
sin lugar a dudas tengo!
Ambientales:
En primer lugar, “nuestro taller”, aunque no me gusta tengo que reconocer
que internet entretiene, cines, parques, playas, campos, asistentes sociales,
bibliotecas!
OJO!!! He logrado escribir todo esto sin mencionar a XXX, el gran amor de mi
vida, y lo tengo aquí conmigo!!! (aquí está parlant del seu fill)

Entiendo que nuestro taller esta dando sus frutos ya que aunque XXX es lo
más importante en mi vida, he encontrado un rinconcito para “Mi” para
quererme a “Mi” para reconocerme a “Mi” y para ser “Yo”.
Besos”

Aquest taller no pretén ser res definitiu, sinó que és un treball constant i
adaptable a les diverses necessitats i propostes, que serveixi a les participants
de paraigua més idoni per a protegir-se de la violència, deixar de ser víctimes i
sortir renovades cap a la seva nova vida.

"En el largo camino de la resiliencia, los primeros pasos
se dan después del descalabro, tan pronto como un ascua
de vida vuelve a arrojar un poco de luz en el mundo que el
golpe ha ensombrecido. Entonces, cesa la muerte psíquica y
comienza la tarea de volver a la vida."

Boris Cyrulnik, “El amor que nos cura”

Elena Cobler Martínez
Responsable del Programa de Violència
Guàrdia Urbana de Reus


Per aprofundir en el tema:

Cyrulnik, Boris, “El amor que nos cura”. (2005) Editorial: GEDISA
Cyrulnik, Boris, “Los patitos feos. La resiliencia: una infancia infeliz no determina la vida”.
(2002) Editorial Gedisa
Cyrulnik, Boris, “La maravilla del dolor. El sentido de la resiliencia”.(2001) Barcelona.
Editorial Ediciones Granica
Forés Anna y Jordi Grané, “La resiliencia. Crecer desde la adversidad” (2008), Barcelona,
Plataforma Editorial.
Grotberg, Edith. (1997): “La resiliencia en acción”, trabajo presentado en el Seminario
Internacional sobre Aplicación del Concepto de Resiliencia en Proyectos Sociales, Universidad
Nacional de Lanús, Fundación Van Leer.
Guénard, Tim, “Más fuerte que el odio”, (2003) Barcelona, Gedisa.
Melillo, Aldo y Néstor Suárez Ojeda (comp.) “ Resiliencia . Descubriendo las propias
fortalezas” (2001) Buenos Aires, Paidós,
Suárez Ojeda, E. Néstor. “Resiliencia. Descubriendo las propias fortalezas”,(2001) Buenos
Aires, Paidós,
Vanistendael, Stefan y Jacques Lecomte. “La felicidad es posible”. (2002). Barcelona, Gedisa.

Afegir un comentari


moderació a priori

Aquest fòrum és moderat a priori: la seva contribució no es mostrarà fins que no hagi estat validada per l'administrador del lloc.

  • (Per crear paràgrafs, deixeu simplement unes línies buides.)

Qui sóu? (opcional)

En col.laboració amb: