Accesibilidad
L’Organització de les Nacions Unides (ONU) ha impulsat la major declaració contra la discriminació que s’exerceix per motius d’orientació sexual i identitat de gènere, de la història.
Fins al moment 85 països s’han sumat a la declaració, que recull en deu paràgrafs les exigències de totes les nacions que han signat el text perquè es posi fi immediatament a la violència i les infraccions dels drets humans contra la comunitat LGTB.
La declaració es va produir durant el Període de Sessions del Consell de Drets Humans , sent llegida per Alicia Victoria Arango Olmos, representant de Colòmbia davant l’ONU.
El text es basa a les declaracions prèvies conjuntes sobre drets humans, orientació sexual i identitat de gènere presentades davant el Consell de Drets Humans en els anys 2006 i 2008 que exigeixen que cap persona pateixi estigmatització, violència o maltractament per cap motiu.
El Consell de Drets Humans ha de complir amb el seu paper d’acord amb el seu mandat de “promoure el respecte universal per la protecció de tots els drets humans i llibertats fonamentals de totes les persones, sense distinció de cap tipus, i d’una manera justa i equitativa” (GA 60/251, OP 2).
A la declaració, l’ONU expressa la seva "preocupació pels continus actes de violència, i violacions als drets humans relacionades, entre uns altres, assassinats, violacions sexuals, tortures i sancions penals, dirigits contra les persones per la seva orientació sexual i la seva identitat de gènere en totes les regions del món".
L’organització internacional s’ha congratulat dels passos positius que en els últims anys s’han donat entorn d’aquestes qüestions en cadascuna de les regions com, per exemple, "les resolucions sobre drets humans, orientació sexual i identitat de gènere aprovades per consens durant els últims tres anys, per la Asamblea General de l’Organització d’Estats Americans; la iniciativa del Fòrum Àsia-Pacífic sobre Institucions Nacionals de Drets Humans per integrar aquestes qüestions a la labor de les institucions de drets humans de la regió; les recomanacions del Comitè de Ministres del Consell d’Europa; una major atenció prestada a aquestes qüestions per part de la Comissió Africana de Drets Humans i dels Pobles, i les moltes iniciatives legals i de polítiques aprovades per Estats a nivell nacional en diverses regions".
El text també fa una "crida als Estats perquè prenguin mesurades a fi d’acabar amb els actes de violència, les sancions penals i les violacions de drets humans perpetrades contra de les persones per la seva orientació sexual o identitat de gènere; encoratja als Procediments Especials, òrgans dels tractats i altres instàncies involucrades a continuar integrant aquestes qüestions dins dels seus mandats pertinents, i insta també al Consell a atendre aquestes importants qüestions de drets humans".
A continuació, us adjuntem l’extracte del text de La Declaració
"Recordem la prèvia declaració conjunta sobre drets humans, orientació sexual i identitat de gènere presentada davant el Consell de Drets Humans en el 2006;
Expressem la nostra preocupació pels continus actes de violència, i violacions als drets humans relacionades, entre uns altres, assassinats, violacions sexuals, tortures i sancions penals, dirigits contra les persones per la seva orientació sexual i la seva identitat de gènere en totes les regions del món i les evidències del qual els Procediments Especials han fet arribar al Consell des d’aquella declaració;
Recordem la declaració conjunta de l’Assemblea General del 18 de desembre de 2008 sobre drets humans, orientació sexual i identitat de gènere, recolzada per Estats dels cinc grups regionals, i encoratgem als Estats a considerar adherir-se a ella;
Encomiem l’atenció contínua prestada a aquestes qüestions pels mecanismes internacionals de drets humans, entre ells, els Procediments Especials i els òrgans dels tractats pertinents, i agraïm la contínua atenció a les qüestions de drets humans relacionades amb l’orientació sexual i la identitat de gènere dins del context de l’Examen Periòdic Universal. Com ja ho recordés el Secretari General de les Nacions Unides en dirigir-se a aquest Consell en la seva Sessió Especial del 25 de gener de 2011, la Declaració Universal garanteix els drets humans de tots els éssers humans sense excepció, i quan s’ataca, maltracta o empresona a les persones per la seva orientació sexual o identitat de gènere, la comunitat internacional té l’obligació de reaccionar davant això;
Rebem de grat els successos positius que en els últims anys s’han donat entorn d’aquestes qüestions en cadascuna de les regions, per exemple: les resolucions sobre drets humans, orientació sexual i identitat de gènere aprovades per consens cada any, durant els últims tres anys, per l’Assemblea General de l’Organització d’Estats Americans; la iniciativa del Fòrum Àsia-Pacífic sobre Institucions Nacionals de Drets Humans per integrar aquestes qüestions a la labor de les institucions de drets humans de la regió; les recomanacions del Comitè de Ministres del Consell d’Europa; una major atenció prestada a aquestes qüestions per part de la Comissió Africana de Drets Humans i dels Pobles, i les moltes iniciatives positives legals i de polítiques aprovades per Estats a nivell nacional en diverses regions;
Observem que el Consell de Drets Humans també ha de complir amb el seu paper d’acord amb el seu mandat de “promoure el respecte universal per la protecció de tots els drets humans i llibertats fonamentals de totes les persones, sense distinció de cap tipus, i d’una manera justa i equitativa” (GA 60/251, OP 2);
Reconeixem que aquestes qüestions toquen les fibres sensibles de molts, fins i tot dins de les nostres pròpies societats. Reafirmem la importància d’establir un diàleg respectuós, i confiem en l’existència d’una base comuna on tots reconeixem que cap persona ha de patir estigmatització, violència o maltractament per cap motiu. En tractar qüestions sensibles, el Consell ha de guiar-se pels principis d’universalitat i no discriminació;
Encoratgem a l’Oficina de l’Alta Comissionada de Drets Humans a continuar atenent les violacions de drets humans basades en l’orientació sexual i la identitat de gènere i a explorar oportunitats de difusió i diàleg constructiu per acréixer la comprensió i consciència sobre aquestes qüestions dins del marc de treball dels drets humans;
Reconeixem la nostra responsabilitat més àmplia de posar alt a les violacions dels drets humans de totes les persones marginades i aprofitem aquesta oportunitat per renovar el nostre compromís de donar atenció a la discriminació en totes les seves formes;
Fem un anomenat als Estats perquè prenguin mesurades a fi d’acabar amb els actes de violència, les sancions penals i les violacions de drets humans relacionades en contra de les persones per la seva orientació sexual o identitat de gènere; encoratgem als Procediments Especials, òrgans dels tractats i altres instàncies involucrades a continuar integrant aquestes qüestions dins dels seus mandats pertinents, i instem també al Consell a atendre aquestes importants qüestions de drets humans".
Encara està obert el termini perquè més països se sumeixen al suport a la declaració.
Fins al moment, els següents països ja l’han recolzat, entre els quals hi és Espanya, i són els següents:
Albània, Andorra, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bèlgica, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Bulgària, Canadà, República Centreafricana, Xile, Colòmbia, Costa Rica, Croàcia, Cuba, Xipre, República Txeca, Dinamarca, Dominica, República Dominicana, Equador, El Salvador, Estònia, Fiji, Finlàndia, França, Geòrgia, Alemanya, Grècia, Guatemala, Hondures, Hongria, Islàndia, Irlanda, Israel, Itàlia, Japó, Letònia, Liechtenstein, Lituània, Luxemburg, Malta, Illes Marshall, Mèxic, Micronèsia, Mònaco, Mongòlia, Montenegro, Nauru, Nepal, Països Baixos, Nova Zelanda, Nicaragua, Noruega, Palaos, Panamà, Paraguai, Polònia, Portugal, Romania, Rwanda, Samoa, San Marino, Sèrbia, Seychelles, Sierra Leone, Eslovàquia, Eslovènia, Sud-àfrica, Espanya, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Timor-Leste, Tuvalu, Ucraïna, Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord, Estats Units, Uruguai, Vanuatu, Veneçuela i l’Antiga República Iugoslava de Macedònia.
