Dues són les integrants de La Minimedia, Mar Bassols: realitzadora audiovisual, i càmera que està físicament present i Núria París, gestora de projectes web i multimèdia, especializada en la creació d’interfícies per visualitzar la producció audiovisual, a l’altra banda de la pantalla, a Berlín. Minimedia és també l’empresa en qui Femitic ha dipositat la confiança per a retransmetre el lliurament de premis el proper 1 de desembre, a la pàgina de Femitic.

-Com va sorgir Minimedia?

Mar Bassols (MB): Ens vàrem conèixer en un curs de la fundació SURT (era un curs de televisió per internet). I vàrem compartir espais de treball, després ens va sorgir la possibilitat de real de fer streaming o retransmissió en directe. Hem fet un programa de literatura i nàutica. I va ser una retransmissió en directe de 4 hores amb entrevistes, música en directe i reportatges des de la fira de la WorldRace al 2010.

-I què és per a vosaltres, el més interessant de transmetre en directe?

Núria París(NP): Crec que ara com ara, el més interessant és la seva capacitat de comunicació i que ens permet fer molts experiments. Hem fet l’streaming de l’entrega de premis de curts de Manlleu, un festival internacional de cinema. I fa dos anys, la transmissió de Femelek, un festival de música electrònica.

-Pensava en com estan de relacionats les xarxes socials i la retransmissió en directe

NP: Les xarxes socials són el canal per difondre els continguts de les retransmissions en directe. Fora del circuït oficial de la televisió, hi cap tot: conferències, programes sectorials, vídeos personals, etc. L’audiovisual s’ha d’obrir pas a través de les xarxes i cap a una nova generació digital. Per exemple, ha sortit un estudi sobre la comunicació dels moviments dels indignats que deia que a l’acampada Barcelona, entre un 39 i un 40% tenia twitter, això és moltíssim. És un senyal de cap a on van les noves generacions, molt més orientades a internet.

MB: Estem davant de la III Revolució Industrial, segons Jeremy Rifkin (EUA, 1943). En el cas de la comunicació, estem davant un canvi de paradigma: el poble té el poder de comunicar, produir continguts, difondre’ls per la xarxa, i consumir-los, independitzant-se així dels mitjans de comunicació establerts

-Estem davant d’un nou mitjà de comunicació, doncs?

MB: Cada cop ens movem més per la xarxa, no hi ha tan predomini de la televisió. Penso que estem davant d’un nou model de comunicació i de comportament de les persones. El que està clar és que és una via molt directe, més que en els canals oficials. Al final, és la idea de la tele a la cuina. El concepte encara està per definir, de vegades sembla com una ràdio, s’ha de treballar el contingut visual del streaming.

NP: Quan surt un nou canal, no saps ben bé per a què serveix, costa de trobar un objectiu, una manera de comunicar. No és tele, no és ràdio i no és internet. S’ha d’anar provant com quan va sorgir la televisió, que era com un teatre, hi havia gent que la tenia com si fos la ràdio…

-Vosaltres que, gairebé sou pioneres en l’streaming, com penseu que ha evolucionat en els anys que us dediqueu?

NP: Ara comença a estar més a l’ordre del dia, poc a poc va creixent. Hem passat al 2009 de fer streaming per a 3/8 persones, a en el darrer que vàrem arribar a un punt de 1.000 persones, tot i que el normal és de 50-60 persones. El més problemàtic són sempre les connexions, s’ha de retransmetre a molta gent i s’ha de repartir.

-Quin penseu que és el paper de les dones en aquest nou món?

-MB: Cada vegada hi ha més dones, tot i que en els àmbits de poder continuen sent masculins, els rols executius els desenvolupen majoritàriament dones.

-Com encaixa el vostre futur en el de les tecnologies?

-MB: Ens agradaria integrar la tecnologia i el vídeo al món de la cultura. I sí, apart de l’streaming, fer continguts pe dispositius mòbils. I experimentar, experimentar. I, sobretot, passar-ho bé.