L’Anna Rius ha estudiat Filologia Catalana i Hispànica, però ha sigut gràcies a la seva passió per l’art de cuinar que ha publicat el seu primer llibre Les receptes de la taula d’en Bernat .

Fa tres anys, el seu marit la va convèncer per escriure un bloc a Internet, tot un repte per una dona que es declara “no gaire amant de les tecnologies”. Ara, però, ha pogut plasmar en paper tot el seu receptari. Cuina tradicional explicada amb senzillesa, per a tots els públics.

Aquest és el primer llibre que publiques. Què vas sentir quan el vas tenir per primer cop a la mà?

Em vaig emocionar molt. Casualment, la Rosalia Pons era a casa meva quan l’editor em va portar el llibre i em va satisfer molt poder compartir aquest moment amb ella.

A Les receptes de la taula d’en Bernat hi apareixen receptes d’altres xefs, d’amics, tradicionals badalonines… Com has fet la selecció? Deu haver estat molt complicat…

De fet no va ser pas tan complicat. Tenia clar que volia una selecció de receptes assequibles, que tothom pogués fer a casa seva, i que tinguessin èxit assegurat. M’ha agradat mantenir les referències sobre les meves fonts, igual que faig al bloc, perquè d’aquesta manera també s’explica la història de cada plat.

Hi ha receptes inèdites que mai hagis publicat al bloc?

Sí, n’hi ha força d’inèdites! Entre elles, l’arròs verd amb gambes i parmesà, el pop a la badalonina o l’espatlla de cabrit al forn.

La presentació es va fer a finals de novembre, a la llibreria Saltamartí. Com va anar? Vas comptar amb una convidada excepcional…

Sí, la presentació es va fer el dia 25 de novembre i, tot i que estava força nerviosa, va anar molt bé. Vam omplir la llibreria! Mai hagués imaginat que vingués tanta gent… I poder comptar amb la col·laboració de la Rosalia Pons va ser un autèntic honor.

Les receptes estan detallades amb un estil senzill, proper al lector. És el mateix to amb què escrius al teu bloc? Per què creus que és important?

Tant el bloc com Les receptes de La Taula d’en Bernat estan dirigits a tots aquells que vulguin gaudir de la cuina sense la necessitat de tenir grans coneixements gastronòmics. La meva intenció sempre ha estat animar la gent a posar-se el davantal i això no s’aconsegueix amb explicacions complicades i incompletes, sinó posant-te al lloc de qui elabora aquell plat per primera vegada.

On podem comprar el llibre?

Ell llibre es pot comprar a través d’Internet, a la web de Stonberg Editorial. Però els badalonins i badalonines també el podran trobar a la llibreria Saltamartí, al restaurant La Sargantana i als següents comerços: Bertran Mar, Ca l’Albert, Can Godia, Can Soler, Corbera, El Cullerot, K-nonge-50, Salaons Lluís, La Senalla i La Peixateria Puig-Patau. Són els comerços on compro habitualment i dels quals parlo sovint quan explico les meves receptes, tant al bloc com al llibre.

Al pròleg del llibre expliques que no saps ben bé d’on et ve aquesta passió per la cuina i que, de fet, no és per tradició familiar. Quan se’t va despertar el cuquet de la cuina?

El cuquet es va despertar quan vaig marxar de casa dels meus pares per anar a viure amb l’Aleix, el meu marit. Des de petita sempre he estat molt creativa i els meus “nous” fogons em van oferir tot un món per experimentar i començar-me a introduir en el que esdevindria la meva gran passió: la gastronomia.

Hi ha molta gent que diu que cuinar és relaxant. Quan tens la cuina plena de paelles, estris i olles bullint… és realment relaxant?

Tinc la sort de tenir un marmitó molt eficient! (riu) Però la veritat és que mentiria si digués que per a mi la cuina és relaxant. És gratificant, això sí, sobretot quan veus les cares de satisfacció dels comensals.

Creus que tothom pot aprendre a cuinar? És a dir, hi ha esperança per als més maldestres?

Jo crec que la cuina t’ha d’agradar. Si t’agrada, hi tinguis més o menys gràcia, sempre trobaràs ocasió per engrescar-te a provar una recepta nova i posar-te darrere els fogons. El més important és proposar-te reptes que puguis complir i començar per plats senzills, que n’hi ha molts, i a vegades tenen resultats sorprenents!

A Catalunya tenim la sort de tenir cuina mediterrània, variada i sana. Quins altres tipus de cuina t’agraden?

Dins de la línia mediterrània m’encanta la cuina francesa, la italiana i l’àrab. El que em costa més és la gastronomia oriental. I em fa ràbia, perquè m’entra molt per la vista, però el meu paladar no s’hi acaba d’acostumar… Què hi farem! Tinc un paladar molt mediterranitzat!

Hi ha alguna cosa de menjar que no suportis?

Amb el temps, cada vegada n’hi ha menys. Però no suporto el peix cru ni la carn crua. El fetge tampoc m’entusiasma…

Al llibre dius que el teu restaurant preferit de Badalona és La Sargantana. Tenim bons xefs a Badalona?

No conec tots els restaurants de Badalona, però crec que tenim poca oferta gastronòmica de qualitat. Hi ha alguns restaurants de pasta excel·lents, com el Miranapoli, i alguns llocs on pots menjar a la carta o fer un menú més que correcte. Però continuem tenint molta tendència al pa amb tomàquet, la pizza i el frankfurt, o la cuina casolana de tota la vida. Trobo que llocs com la Sargantana, amb una oferta gastronòmica diferent, creativa i assequible, n’hi ha pocs.