Entrevista a Maite Arqué, de 64 anys, ha estat la primera alcaldessa en la història de Badalona, un càrrec que ostenta des de fa tres mandats. Des de l’Ajuntament ha impulsat els últims anys una major presència de la dona en llocs de responsabilitat i ha dibuixat una nova ciutat. L’eixamplament del centre, el projecte de renovació de l’Illa Central, la posada al dia dels barris de Sant Roc, La Salut i Llefià i la perfilació d’un nou barri mariner són alguns dels projectes que ha consolidat durant l’última dècada.

Com van ser els seus inicis a la política? En algun moment es va veure discriminada pel fet de ser dona?

Procedeixo del moviment associatiu, bàsicament dels àmbits veïnals i de l’educació. Vaig treballar intensament des de l’Associació de Veïns del Centre de Badalona a partir dels seus inicis, i també des de l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes del CEIP Artur Martorell, una escola pública de Badalona. Després vaig militar en el PSC des dels orígens, procedent de Convergència Socialista de Catalunya. L’activitat pública era tradicionalment masculina, però amb l’arrencada de la democràcia les dones vam haver d’obrir-nos pas i aportar-hi la nostra manera de ser, en una societat que havia travessat dècades de dictadura que afeblia i oblidava la nostra potencialitat participativa i on l’aportació de les dones havia estat silenciada.

Creu que la llei de la paritat electoral era necessària?

Sí, tot i que és una qüestió que suscita debat fins i tot dins del moviments de les dones. De tota manera, partint de condicionants socials i històrics desiguals, les administracions públiques i les lleis han de protegir la posició de grups i col·lectius que parteixen de punts de sortida desiguals. Des de l’esquerra, i des d’un govern socialista, calia fer-ho.

Només el 35% dels càrrecs electes a la província de Barcelona són dones i entre aquests tans sols hi ha 46 alcaldesses… Els partits continuen donant un paper secundari a la dona?

Els partits són caixa de ressonància dels canvis socials. Penso que en les opcions progressistes hi ha una consciència més intensa i estesa del paper de la dona i dels moviments socials vers la igualtat de gènere. També és important que la dona faci la seva aportació personal quant a la implicació i la dedicació que suposa ocupar un lloc de gran responsabilitat.

És gaire diferent la manera de manar d’un home de la d’una dona?

Hi ha molts casos diferents, però em sembla que accentuem més el treball en equip, la capacitat de comprensió i l’empatia, a més de la dimensió de relació personal i propera. Aquests valors tenen l’arrel en l’ús de la paraula, la mediació i el diàleg per fer possibles relacions més igualitàries. I em sembla que la política d’avui, donada la complexitat de situacions i realitats, requereix aquesta mirada de dona.

Què està fent l’Ajuntament de Badalona per impulsar la igualtat de gènere al municipi?

El paper i les polítiques de la Regidoria de la Dona han anat ocupant un espai més central a l’Ajuntament. Moltes de les polítiques que impulsem, en aquest sentit, han tingut una vocació i implementació transversal. En el camp de la violència de gènere hem estat pioners, a l’Ajuntament i a la ciutat, en el compromís dels homes. Hem celebrat i impulsat el I Congrés de les Dones del Barcelonès Nord, exercint com a Ajuntament el lideratge en el nostre entorn. També hem anat innovant en aspectes com el Banc del Temps, que posen de manifest com les reivindicacions i les propostes del moviment de les dones poden ser de gran utilitat. L’Ajuntament és també pioner amb el programa Dones Acollidores, on la força de relació i d’acolliment de dones autòctones s’ha mostrat com una eina de fer comunitat i ciutat amb les dones que han arribat a Badalona en els darrers anys.