Avui, 10 d’octubre és el dia que la OMS declara com a dia mundial de la salut mental, s’ha de recordar que, segons les dades de l’organització publicades en l’ Atlas de Salud Mental 2011, emès per la Organització Mundial de la Salut (OMS), una de casa quatre persones requerirà atenció per patir algun trastorn mental, i d’aquestes, més de la meitat, seran dones.

Perquè en el dia mundial de la salut mental, s’ha de recordar que al 2020 la depressió serà la primera causa de discapacitat després de les malalties cardiovasculars, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). És un mal que afecta el doble a les dones que als homes. Una de cada cinc té risc de patir un episodi al llarg de la seva vida, segons una enquesta realitzada a més de 1.500 metges i psiquiatres d’atenció primària. Les dones pateixen més depressions lleus o moderades i de forma més freqüent, mentre que en els homes prevalen les depressions de tipus greu o malenconiós. No obstant això, en les malalties mentals com la bipolaritat, l’esquizofrènia o els trastorns obsés-compulsius la incidència és la mateixa en ambdós sexes.

Segons Jeronimo Saiz, president de la Societat Espanyola de Psiquiatria, creu que hi ha una exigència per part de la societat cap al rol de la dona que està resultant malsana. "Se li demana a la dona actual que tingui molts rols diferents, de mare, de parella, en el professional competint al màxim nivell i moltes vegades això no s’acompanya de la satisfacció, de la compensació que seria d’esperar del paper tradicional de la dona com a cuidadora d’altres persones ".

Segons els estudis epidemiològics, encara que la depressió pot afectar qualsevol edat-incloses nenes-hi ha major incidència a partir de la pubertat fins al final de la menopausa. Però es dóna amb més freqüència entre els 25 i els 45 anys. Segons una enquesta de Actimude (Actitud de la Dona davant la Depressió), un 38% de les depressions en la dona s’associa amb la menopausa i un 17% amb situacions premenstruals. Una dada significativa si es té en compte que la dona està un terç de la seva vida amb la menopausa.

Jorge Cervilla, professor titular de Psiquiatria a la Universitat de Granada, va realitzar fa dos anys un projecte pioner a Espanya que va concloure que ser dona és un element de risc. Hi ha una sèrie de causes genètiques que no condicionen, però que sí predisposen, a la concurrència d’altres elements com els ambientals i que augmenten el risc de depressió en una persona. El projecte està actualment en la seva segona fase: l’estudi de 2.000 pacients en l’atenció primària amb un seguiment a llarg termini, des dels 12 fins als 24 mesos. "Hem trobat que el risc de depressió ve augmentat per un paquet de factors de risc; genètic, ser dona i tenir una sèrie d’esdeveniments vitals estressants o haver patit abusos en la infància", explica Cervilla, un dels investigadors principals del CIBERSAM, els Centres d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Salut Mental.

Ara per ara, les dones afronten de manera diferent la depressió que els homes. Les dones recorren més al metge de capçalera, són més expansives amb les seves emocions i no tenen problemes a demanar ajuda. En els homes hi ha major taxa de prevalença d’alcohol o d’altres drogues, segons dades de 2006 de l’Observatori de la Salut, un 6,5% enfront d’un 0,9% en les dones. En aquest sentit, Julio Bobez, president de la Societat Espanyola de Psiquiatria Biològica, creu que no s’ha demostrat que de les diferències que hi pugui haver entre el funcionament cerebral de les dones i els homes es derivi que les dones siguin més vulnerables a la depressió . "En el que sí hi ha diferències és que si vas a una consulta veuràs que hi ha més dones que acudeixen per depressió que homes, perquè aquestes tenen un estil d’afrontar la salut diferent. Els homes resisteixen més les disfuncions psicosocials ia més, en molts casos, les intenten solucionar amb alcohol i altres drogues ".

L’esquerda dels països

Per a la OMS, hi ha una gran quantitat de persones al món que no reben cap tipus d’atenció, proporció que en els països més pobres arriba a les tres quartes parts de la població que necessita d’atenció mental. "Gairebé la meitat de la població del món viu en països on, de mitjana, es disposa d’un psiquiatre o menys per cada 200.000 persones", va afirmar Shekhar Saxena, director del departament de Salut Mental i Abús de Substàncies de l’OMS. Però encara pitjor, en moltes nacions d’ingressos baixos hi ha menys d’un especialista en salut mental per cada milió d’habitants.

El responsable de l’OMS també es va referir als avenços assolits en diversos països gràcies al programa d’acció posat en marxa el 2008 per aquesta entitat per corregir la bretxa en matèria de salut mental, basat en la formació del personal mèdic d’atenció primària, tant metges com infermeres, per conèixer sobre el diagnòstic i tractament d’aquests trastorns.

Entre els països que gaudeixen d’aquest programa figuren Etiòpia i Nigèria, que acaben d’incorporar, i Jordània o Panamà. Altres països en desenvolupament de grans dimensions com Brasil, l’Índia i Tailàndia també estan progressant ràpidament en l’ampliació dels seus programes nacionals de salut mental, segons va afirmar l’OMS.

Font: Isabel Landa (ElPaís) i OMS