La idea que tenim sobre la dona xinesa sovint és difusa i plena de prejudicis, tot i que, en els últims anys, moltes d’elles s’han establert al nostre país. Segons les dades del 2010 de l’Institut Nacional d’Estadística, a Espanya resideixen 4.295 dones xineses davant 4.012 homes. El perfil de la dona xinesa és, a més, el segon pel que fa a cotitzants a la Seguretat Social en règim de treballadores autònomes, superant fins i tot als seus compatriotes xinesos.

Quan ens endinsem al restaurant de Carmen Chen a Sabadell (Barcelona), una onada d’ordre i precisió ens envaeix. El personal no para de treballar, i això que el restaurant, a les cinc de la tarda, està buit. Carmen va néixer a Panamà, encara que prové d’una família xinesa amb la major part de familiars vivint a Àsia. Actualment, és la propietària de tres restaurants al Vallès Occidental.

Dones i homes desenvolupen les mateixes activitats en el negoci: "Quan arriben han de conèixer l’ofici i l’idioma. Primer treballen a la barra o a la cuina i, a mida que aprenen castellà, poden servir taules". Els seus dos nens es diverteixen parlant en català entre ells, perquè Carmen no els entén.

Ara estan perfectament integrats, però amb només 5 anys i 10 mesos respectivament, les criatures es van haver d’anar a viure a la Xina amb l’àvia durant més d’un any. "Va ser molt dolorós - ens explica -, però tenim una altra mentalitat. Venim aquí a treballar, i si una dona té un nadó i això entorpeix el seu negoci, el nen ha de marxar fins que la mare aconsegueixi autonomia. Però és molt dur, la meva filla no em reconeixia quan va tornar".

El compromís laboral és la raó per la que tota la plantilla és de nacionalitat xinesa, la majoria provinents de Zhenjian, al sud del país: "Al personal del restaurant li oferim allotjament i menjar. Tothom viu en un pis lliure de despeses i tenen, a més, un sou base". Com Carmen, moltes xineses regenten els seus propis comerços.

Amelia Sáiz, sociòloga i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​constata en els seus estudis que "el perfil de les empresàries és el de dones casades d’entre 30 i 49 anys amb els seus negocis a Madrid i a Barcelona, ​​llocs on apareixen registrades una de cada tres". L’autora les defineix com "dones emprenedores", i afirma que "la idea que la dona xinesa és submisa és un mite que ens ve de pel·lícules i novel·les realitzades per homes occidentals".

Tot i la igualtat laboral, la cultura xinesa li reserva una càrrega discriminant a les dones: tenir cura dels parents del marit i viure amb ells. "He parlat amb dones que, de vegades, no poden sortir de casa per l’estructura familiar i pel marit", explica Gaëlle Patin, responsable del programa Comunitats Asiàtiques de Casa Àsia de Barcelona. En contraposició, Carmen Chen afirma que això ha canviat en els últims anys: "Jo tinc els meus sogres aquí, però volen viure amb autonomia. La dona actual és independent i forma la família amb el seu marit".

La sociòloga Li Xiaojiang, pionera en els estudis sobre la dona a la Xina, analitza que, en un curt període de temps, les xineses han deixat de ser "éssers familiars" per esdevenir "éssers socials", i han obtingut la igualtat davant la llei. No obstant això, assegura que encara no han pres consciència de la seva nova situació, i per aquest motiu moltes continuen dedicant-se completament a la casa i a la família.

Les dones xineses que resideixen al nostre país acostumen a adoptar valors de la cultura occidental, tot i que la integració sol ser molt reduïda. Hi ha nuclis tancats que satisfan qualsevol necessitat, com en el barri del Fondo, de Santa Coloma de Gramenet, amb tots els serveis bàsics i d’oci proveïts i consumits per la comunitat xinesa.

Entitats com Casa Àsia de Barcelona ajuden a unir la cultura asiàtica i l’occidental. No obstant això, encara queda un llarg camí en el que serà necessari un major compromís per part dels mitjans per informar, comprendre i ajudar a la comunitat xinesa i les seves dones per desenvolupar-se amb total autonomia i igualtat.