La discriminació que pateixen les dones en absolutament tots els aspectes de la vida (laboral, professional, personal) s’aguditza encara més quan es tracta de l’àmbit rural. En aquest cas les dones viuen una invisibilitat doble, per ser dones i viure al món rural, un espai on el tradicional arrelament androcèntric encara es fa molt palès.

La denúncia d’aquesta situació va ser l’eix a l’entorn del qual va girar la trobada de d’entitats adherides a la Xarxa Catalana de Dones Rurals i Urbanes que va tenir lloc el dissabte 23 de juliol, als jardins del Palau Robert.

I en aquest sentit, la proposta ha estat unànime: més xarxa.

La presidenta de l’Institut Català de les Dones, Montserrat Gatell, va destacar que “s’ha de partir de la complicitat i la implicació del teixit associatiu per aconseguir una col·laboració vertebradora entre el món urbà i el món rural, que propiciï l’intercanvi i el coneixement de les dues realitats”.

Montserrat Garcia, Subdelegada del Govern a Barcelona; Jordi Sala, DG de Desenv. Rural de la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural; Montserrat Gatell, Presidenta de l’Institut Català de les Dones; i Laura Ibáñez, d’Iniciatives Rurals de Catalunya.

La majoria de les ponències inaugurals varen coincidir en superar els problemes de masculinització i despoblament que viuen les dones que treballen als àmbits rurals. Així, la Subdelegada del Govern a Barcelona, Montserrat Garcia, primera ponent, “encara persisteixen problemes derivats del despoblament, envelliment i masculinització activa” qui va denunciar que les dones rurals “tenen més dificultat a l’accés de serveis i pateixen la manca d’infraestructures”, i va reivindicar “el paper de la dona en el desenvolupament sostenible” amb les darreres mesures de co-titularitat de les explotacions agràries. En aquest sentit, també es va posicionar Montserrat Gatell qui va advertir que “la pertinença a un territori no pot ser objecte de discriminació”.

“Ens ho hem de creure”

La dona no només s’ha de veure com a espectadora o com a actor (actriu) econòmic, sinó també com a subjecte de drets, d’aquesta manera es podrà arribar a liderar un espai de desenvolupament econòmic i social, fins ara eminentment masculí, és a dir cal un canvi de mentalitat. “Ens hem de creure que som empresàries en l’àmbit rural, hem de visibilitzar les iniciatives, posar-ho en valor i en rellevància”, apuntà Gatell.

I és que el món rural ja no és un món de força, queda lluny del tòpic del pagès; el camp és la gestió de l’explotació, no l’explotació en sí mateixa; “cal tenir coneixements de mercats, de tècniques, i de les polítiques enrevessades de la Unió Europea”, afegeix del Director General de Desenvolupament Rural de la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Jordi Sala, qui va apuntar que “el concepte d’agricultura ha canviat, ha de ser multifuncional i es complementa amb d’altres sector, el de medi ambient, el turístic, l’energètic, etc..”.

En definitiva, un món en evolució i tecnificació permanent en el que les dones han de liderar el canvi de paradigma, que en cap cas pot passar per assumir uns valors masculins. Per això la Xarxa de Dones Rurals i Urbanes (XDRU) ha elaborat un manifest que estableix les bases de col·laboració entre les dones del món rural i l’urbà i defineix les estratègies femenines de mediació; entre les que s’aborda el principi de reconeixement de l’experiència femenina, la co-responsabilitat social, la violència masclista i l’emprenedoria en femení, entre d’altres.

Durant la resta de la jornada es van celebrar diversos tallers i xerrades destinades a visibilitzar la feina de les dones en diversos àmbits, en la qual van intervenir 22 entitats.

Una de les carpes de la trobada d’entitats adherides a la Xarxa Catalana de Dones Rurals i Urbanes