Cinc milions de nenes sofreixen cada any l’extirpació parcial dels seus genitals externs, ablació, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). No hi ha daus oficials a Espanya, però experts de la Universitat Autònoma de Barcelona calculen que hi ha unes 10.000 nenes en risc de sofrir aquesta mutilació. Es tracta de filles de persones estrangeres, la majoria subsaharians, que han importat aquesta pràctica ancestral considerada una violació dels drets humans.

La lluita contra aquesta pràctica inclou altres estratègies, aquest és l’objectiu de la jornada organitzada pel Departament de Benestar Social i Família i el Departament d’Interior divendres passat i inaugurada per la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Montserrat Gatell i el director general per a la Immigració, Xavier Bosch.

Gatell s’ha referit a la Llei 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista com a “pas de gegant, ja que reconeix la MGF com a agressió als drets de les dones”. La responsable de l’ICD també ha avançat que de cara als propers anys “tenim voluntat de promoure actuacions de lluita contra la MGF sobretot a nivell preventiu, però també reactiu, per garantir els drets de les dones”.

També ha insistit en la importància de la conscienciació, ja que aquesta mena de mutilació neix, creix i perviu en un caldo de valors culturals, “Estem parlant de pràctiques molt arrelades cultural i històricament dins d’algunes comunitats. Pràctiques que des dels nostres ulls són aberrants cap a la integritat física”, així que també s’ha de combatre des d’aquest angle, el de les idees, “El que cal és treballar amb i per a la comunitat i promoure un canvi de creences. Per això s’ha organitzat aquestes jornades de mediació comunitària com a eina clau. Experiència i bones pràctiques”.

Per la seva banda, Xavier Bosch ha fet èmfasi en la importància de les 67 taules locals de prevenció de la MGF desplegades al conjunt del país: “són la plasmació activa de la importància del treball coordinat entre els diferents departaments i institucions que marca el Protocol de prevenció de la Generalitat”. El director general també ha reconegut el paper de les comunitats i les entitats que treballen en la prevenció d’aquesta pràctica.

També ha valorat la feina de treball territorial “des dels barris als consells comarcals”, i la feina del 2009/2010 en els treballs comunitaris, “trencant conceptes preestablerts treballant des de la salut”.

La jornada també ha inclòs una conferència a càrrec de Sira Vilardell, responsable de l’Àrea d’Acció Comunitària i Interculturalitat de la Fundació Surt. A continuació s’ha dut a terme una taula rodona sobre bones pràctiques amb Enric Alloza, responsable de l’entitat Prou Ablacions; Cheriff Samsidine, imam d’Arbúcies; i Aissatou Gaye, mediadora de Metges del Món. El director general d’Administració de Seguretat, Andreu Joan Martínez, s’ha encarregat de fer la cloenda.