Buscar

NETWORKING

Twitter Facebook LinkedIn Google Plus Tuenti Flickr
Youtube Delicious Slideshare DEX para Android DEX para Apple Favorits



Si vols publicitar-te en aquesta pàgina, fes clic aquí

Multimedia

Perquè us sigui més fàcil de compartir, comparar, escollir ... us deixem aquí tots els vídeos en un sol post, de cadascuna de les taules en què es van desenvolupar les Quartes Jornades de Dones liderant les TIC el 15 de novembre passat

Recull de Videos WomanLiderTIC 2018

Canal Dones en Xarxa

Banners

Tarifes de Publicitat
Jornades Internacionls de dones liderant les TIC
Ni + ni - = s
Dones emprenedores i professionals
Clínica de reproducció assistida BcnIVF
Catàleg d'activitats de Dones en Xarxa








Webs Locals

Agenda [+]

Avui és: 23-07-2019
>
<
Juliol'19
llmamejovessum
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
1
2
3
4
Opinadores
#Marató8M

La invisibilització de les dones als mitjans, és violència

@marinalmansa
dissabte 23 de març de 2019

La invisibilització de les dones als mitjans, és violència
Durant el mes de març, dones en xarxa en el marc de la commemoració del #8M, publicarà una sèrie d’articles sota el nom de #Marató8M, signats per dones periodistes, sociòlogues, matemàtiques, directives, etc. amb tot tipus de mirades, visions i perspectives.

La invisibilització és violència. I és així de clar alhora que injust. Les periodistes només ocupem el 27% del temps en les televisions i ràdios. Per no esmentar la minsa xifra de columnistes i col·laboradores en diaris digitals d’àmbit nacional, on el 70% són homes. Més: només tres de cada deu dones són tertulianes de ràdio, i a les televisions, no arriba al 23%. Si bé la necessitat de la paritat en l’esfera mediàtica és tan evident per algunes, per altres descapitalitzar el poder masculí resulta incòmode i és per això que, constantment, intenten combatre les quotes de gènere mentre ens diuen allò de l’han-posat-perquè-és-dona.

Les xifres de l’observatori de les dones als mitjans de comunicació sustenten de raó que en l’opinió d’aquest país hi ha una sobre representació dels homes. I no som prou conscients de com de negativa n’és la repercussió per a l’opinió pública alhora que perpetua la invisbilització de possibles referents femenines, ja silenciades de per se.

Però això no és tot. No només ens invisibilitzen, sinó que quan hi som, ens vexen. Aquest any hem viscut nombroses escenes dantesques als mitjans. Sense anar més lluny, hem hagut d’aguantar que el periodista Eduardo Inda li digués a l’alcaldessa Colau ’’gordita’’ en prime time; hem hagut de veure -i patir- escenes masclistes que han viscut les reporteres que tractaven la informació esportiva del Mundial de futbol d’aquest estiu -amb petons i abraçades d’homes desconeguts enmig d’un directe. Però és que, en tertúlies matinals, s’ha arribat a qüestionar el testimoni de la dona agredida per la Manada en el marc d’un show mediàtic esperpèntic.

Amb tot, dimarts passat la televisió pública catalana va emetre un ’Sense Ficció’ colpidor. Res que no hàgim dit però que no hàgim de seguir dient: l’imprescindible de submergir-se a la violència que patim les dones. Tot seguit, però, el plantejament del debat ’I ara, què?’ que engloba la campanya ’Som Dones’ deixava molt a desitjar. Sense perdre ni un minut en opinar sobre què en penso del nom, em pregunto si ni durant "la setmana de les dones" -una de cinquanta-dos, per cert- podem tenir més representació femenina entre les veus. Però no, un gloriós empat. Per més que la vaig buscar, no vaig trobar cap mena de justificació en dues de les veus masculines que hi participaven. Què hi feia, un masclista, parlant de feminismes?

Afegir un comentari


moderació a priori

Aquest fòrum és moderat a priori: la seva contribució no es mostrarà fins que no hagi estat validada per l'administrador del lloc.

  • (Per crear paràgrafs, deixeu simplement unes línies buides.)

Qui sóu? (opcional)

En col.laboració amb: