Ahir es va presentar en societat ni més ni menys que el llibre digital Manual de Llengua per visibilitzar la presència femenina, i amb la finalitat explícita de promoure un ús del llenguatge no discriminatori, i promou un tracte inclusiu i igualitari a homes i dones en el llenguatge. Disponible a la xarxa a partir de la seva presentació.

La seva autora, Eulàlia Lledó, va recalcar la importància de la visibilització femenina en el sempre masculí món de l’esport, “Volíem posar a l’abast de la gent aquest material. Es poden aprofitar trossos o tot sencer, m’agrada molt que es faci difusió perquè és un tipus de material que es quedaria en l’anonimat, com tantes coses que fem les dones, que de vegades sembla que sigui clandestines. Hi ha maneres possibles, s’han de buscar els recursos de visibilització de les dones, com a detectors de mancances”. Lledó, experta en androcentrisme i sexisme al llenguatge va aportar la necessària reflexió, la doble discriminació de les dones en el món dels esports, tot cercant un lèxic inclusiu, “s’han de buscar les maneres de parlar sobre les dones i els homes, a les dones i els homes i de les dones i els homes.”

I és que el llenguatge no és només comunicació, és una manera d’entendre (i comprendre) el món que ens envolta, tal i com va aportar Nuria Balada, Directora Executiva de l’Institut Català de la Dona, “La llengua és un dels miralls de pobles, cultura, ens aporta eines per reflexionar sobre la manera d’entendre el món”, qui també va afegir la discriminació vers la invisibilització de les dones al món de l’esport, “Les dones són invisibles a l’esport, el tractament que es fa als medis és molt desigual, s’ha d’incloure altres valors que la fan més propera a tothom”.

Perquè, alhora es tracta del primer llibre digital en català d’aquestes característiques, tal i com va puntualitzar Iolanda Bethencourt, una de les responsables de l’edició, a càrec de beat qui va deixar palès precisament que “és el primer llibre digital en català en aquesta tecnologia”, a més de l’aportació dels aspectes tècnics, com el fet de qui llegeix podrà accedir al llibre en qualsevol moment i lloc i des de qualsevol dispositiu, ja sigui ordinador, netbook, tauleta o smartphone. Mercès a la tecnologia html5 la lectura es torna visualment més atractiva, alhora que incorpora més prestacions de les que fins ara aportaven els navegadors (en altres paraules, desapareix l’anomenat "look web"). Entre altres característiques podem esmentar que la informació s’adapta dinàmicament a la mida i la disposició de la pantalla. Allà on hi hagi un dispositiu connectat a internet es pot consultar, però a més, la informació roman a la cache de l’ordinador.

Els impulsors tenen molt clar la importància de les edicions digitals, que a la Fira de Frankfurt d’enguany (una de les referències en el món editorial) ha deixat ben clar que l’impacte del canvi tecnològic ja és irreversible “avui que qui no té un Ipad, res no val”, exemplifica Bethencourt. L’aprofitament de les tecnologies en el Manual de Llengua per visibilitzar la presència femenina és extrem, des de l’aportació de vídeos per fer exercicis, l’ús de les pestanyes, o fins la mateixa eina de navegació, les il·lustracions i els exercicis.

Perquè tot i que sembla que estem al futur “això és el present”, va concloure el director del Consell Català de l’Esport, Albert Marco, qui va aportar que hi ha un manual “al país més gran del món que és internet” i va comminar a mirar endavant, no només en el món de la tecnologia que es va aventurar a parlar de la web 3.0, sinó que va recuperar l’essència, el contingut del que allà es tenia entre mans, la situació de discriminació: “Al món de l’esport hi ha situació de discriminació. Es fa un esforç molt important des de la base, cada cop més això és una anècdota. Hem de conscienciar a la societat a partir d’iniciatives d’homes i dones.”