Buscar

NETWORKING

Twitter Facebook LinkedIn Google Plus Tuenti Flickr
Youtube Delicious Slideshare DEX para Android DEX para Apple Favorits



Si vols publicitar-te en aquesta pàgina, fes clic aquí

Multimedia

Per a que us sigui més facil de compartir, comparar, destriar ... us deixem aquí tots els videos en un sol post, de cada una de les taules en que es van desenvolupar les segones Jornades de dones liderant les TIC el passat 17 de Novembre

Tots els Videos de les 5 taules de les Jornadas Womanlidertic 2016

Canal Dones en Xarxa

Banners

Clínica de reproducció assistida BcnIVF
Ni + ni - = s
Jornades Internacionls de dones liderant les TIC
Dones emprenedores i professionals
Catàleg d'activitats de Dones en Xarxa
Tarifes de Publicitat








Webs Locals

Agenda [+]

Avui és: 21-09-2017
>
<
Septembre'17
llmamejovessum
28293031
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
1

Convocatoria destacada

Dones i Internet
Dones i Internet
El segon capítol d’Igualtat a fons explora les possibilitats que proporciona Internet en la lluita per la igualtat.
Cultura

La Maria Aurèlia Capmany, sense excuses

divendres 22 de març de 2013

La Maria Aurèlia Capmany, sense excuses

La persona, la dona, l’escriptora i la combativa, com un calidoscopi ha estat vista la figura de la Maria Aurèlia Capmany en un acte d’homenatge “merescut i sense justificar”, tal i com ha dit el director de la Filmoteca de Catalunya, Esteve Rimbau en la presentació la sessió especial d’homenatge en el que s’ha projectat el documental “Maria Aurèlia Capmany parla d’Un lloc entre els morts” de Joaquim Jordà (1969).

50 minuts de metratge en el que l’autora desgrana el seu llibre Un lloc entre els morts, publicat al 1967, premi Sant Jordi de novel·la al 1968, i finalment i davant la impossibilitat de portar-ho a la gran pantalla, aquesta peça de la filmografia catalana. En blanc i negre i amb algunes espurnes de color en frames d’imatges de les platges de Formentera rodades sota els efectes de l’LSD. Tot plegat són 50 minuts impregnats d’ambient, d’americanes i colls alts pels homes, de la Barcelona de finals dels anys 60, es percep l’efervescència de vegades mitificada, però sempre real.

Fotografia extreta del compte de twitter de la Filmoteca
Són gairebé una hora al voltant del qual els quatre ponents han filat el seu discurs, perquè compartien taula, Anna Capmany, neboda, Montse Palau, professora de la Universitat Rovira i Virgili, Jordi Graells, president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana(AELC) i curador de l’obra de l’escriptora i Josep Maria Alvarez, secretari general d’UGT, moderada per Esteve Rimbau.

Cinc punts de vista que han coincidit en l’excepcionalitat i transcendència d’aquesta “figura literària i autèntic referent de la cultura catalana de la segona meitat del S.XX”, en paraules de Montse Palau. En el que s’ha valorat la peça visionada com un “joc de miralls”, per a Esteve Rimbau.

Una peça que aglutina diverses circumstàncies que no són sinó la nostra història més recent, primer com a novel·la biogràfica falsa d’un poeta del S.XVIII, en el que és una primera metàfora, un alter-ego de la Catalunya dels anys 60. En segon lloc, pels mateixos esdeveniments de la publicació... vuit anys des que la va escriure fins que va ser publicada (i reconeguda), la impossibilitat de dur-la a la pantalla per la censura, i per tant, de nou aquesta pel·lícula, com a forma (indirecte) de portar-la al cinema, igual que l’autora crea aquest personatge per parlar del seu present. I finalment, perquè, desprès dels anys...continua sent una obra inèdita cinematogràficament, “continuem sense poder veure Un lloc entre els morts en la versió audiovisual, davant de tanta banalitat”, Jordi Graells dixit.

Un compromís amb el feminisme i amb el socialisme, en tant que dona “El sentit de l’alteralitat com a condició d’essència, transcendència i subjecte polític. Creu en la lluita conjunta d’homes i dones”, reflexiona Montse Palau. Introductora a l’Estat del feminisme de la igualtat, una autèntica pionera, una desbrossadora de camins. Com en un dels antics negatius de la fotografia, el testimoni d’Anna Capmany: “No la recordo mai parlant de problemes domèstics, com fem la majoria dels mortals, parlaven de política, de costums, de tradicions. Amb ella vàrem aprendre el que era ser una dona moderna i lliure, l’oposat a les dones del nostre voltant”, és com la recorda i la va viure la seva neboda. Sense fissures, tot coherència pel que fa a aquest aspecte, si més no.

I l’especial agraïment a la Fundació Maria Aurèlia Capmany i a la Filmoteca de Catalunya.

La fotografia que il·lustra aquest aticle és de Josep A. Codina, publicada al diari Ara

Afegir un comentari


moderació a priori

Aquest fòrum és moderat a priori: la seva contribució no es mostrarà fins que no hagi estat validada per l'administrador del lloc.

  • (Per crear paràgrafs, deixeu simplement unes línies buides.)

Qui sóu? (opcional)

En col.laboració amb: