El Kremlin calcula l’èxit dels esforços per proposar les dones joves russes a tenir més fills. La preocupació per les xifres de la població, en declivi, fa que el govern rus apliqui una sèrie de mesures per fomentar la procreació.

Els incentius inclouen un dia dedicat "a copular" i allibera la ciutadania de la feina d’una jornada de tarda per poder tenir relacions sexuals. Inclou, també, un campament d’estiu per als joves pares amb totes les despeses pagades (excepte els preservatius) i ajuts en efectiu per a les parelles amb nounats.

La por pel descens de la natalitat i les baixes xifres de població no preocupen només a Rússia sinó a tota l’Europa de l’Est, que intenta eradicar les intervencions a favor del dret de les dones mentre estimula campanyes nacionalistes que critiquen que les dones autòctones no compleixin amb la seva responsabilitat reproductiva, acusant a aquestes últimes de que la població nativa acabi desapareixent.

Les forces de la dreta han anat guanyant influència -després de la caiguda dels règims comunistes-, a gran part de l’Europa de l’Est i de les antigues repúbliques soviètiques. La crisi econòmica, l’emigració massiva per causes d’estudi i/o treball i la creixent xenofòbia són les causes que més han tingut a veure amb que el descens dels naixements s’hagi situat en unes xifres tan baixes.

Les mesures que es volen aplicar amb les dones joves –sempre i quan aquestes no siguin membres de famílies pobres, d’ètnies foranes, o que convisquin en comunitats d’immigrants- passen per provocar situacions, per aconseguir un augment d’embarassos, que freguen el xantatge. Una gran majoria de les afectades, però, està en total desacord que el govern es proposi violar els seus drets i es nega a sentir-se vulnerable enmig d’un patriarcat sublim i un corrent racista tan xenòfob.

Descens de la natalitat i de la població

Durant més de mig segle la taxa de la natalitat i, en conseqüència de la població, s’ha vist disminuïda a l’est d’Europa i Rússia. Però aquestes dades van patir la major davallada després del col•lapse de la Unió Soviètica.

Tant les Nacions Unides com el Banc Mundial prediuen que les nacions de l’Europa oriental perdran entre un terç i la meitat de la seva població abans de l’any 2050, per motius de l’escassa natalitat, la immigració i la menor esperança de vida associada amb la pobresa, l’estrès, l’abús de substàncies, i malalties en general. Aquest canvi demogràfic pot representar greus problemes econòmics en països que ja patim una crisi. Els governs en general estan preocupats perquè menys joventut vol dir sinònim de menys ingressos, i més problemes per assumir les pensions i els programes socials bàsics.

No obstant això, un augment de la natalitat no ha de traduir-se necessàriament en ingressos fiscals si no hi ha treball que oferir a la joventut, com ja va passar a l’Iran. Després que el govern proposés a la ciutadania augmentar la natalitat per reemplaçar d’alguna manera els caiguts per la guerra contra l’Irak, el país ha experimentat una borsa de gent jove amb alts índex de pobresa i d’atur.

Actualment, molts dels i les joves de l’Europa de l’Est marxen a altres països per estudiar, o a la recerca d’una feina, sense intencions de tornar al seu país.

Tal i com exposa Mazuoliene Julija de Nova Generació d’Iniciatives de les Dones -una organizació que dóna suport a les dones joves lituanes- "si la joventut troba l’oportunitat de moure’s a l’estranger i de trobar un bon treball i construir la seva pròpia vida, deixem-los fer, per què s’han de quedar al seu país si no hi troben cap oportunitat?"

Ajuts que permetin a la gent jove estudiar, treballar i tirar endavant una família mínimament digna n’hi ha hagut molt pocs i cada cop més espaiats entre si, sobretot les últimes dècades, emfatitzant amb el fet que massa governs han aconseguit beneficis econòmics per a molt poca gent enfront les necessitats d’una majoria.

Les dones joves, les més afectades per la crisi

Segons l’investigador acadèmic i activista Ewa Charkiewicz , durant l’època de transició l’Europa de l’Est va ser sotmesa a les formes més crues de la reforma neoliberal. Les anomenades "economies emergents" van crear riquesa per a una petita elit, mentre que el desmantellament dels drets socials per a molts, incloses les dones, la immigració i la gent pobra de l’Europa de l’Est, es van convertir en la bicoca per a crear negocis amb ma d’obra barata i qualificada, incentius fiscals per a les empreses i baix cost de les matèries primeres.

Enmig d’aquestes reformes, les dones i els homes joves van ser els més perjudicats, atesa la privatització de l’educació, la vivenda i la flexibilització dels mercats laborals. Fins i tot avui dia, les dones joves inclouen la majoria de les plantilles de règims temporals, treballs flexibles, i són les més vulnerables a perdre el lloc de feina. La taxa d’atur de les dones està augmentant més ràpid a l’Europa de l’Est que en qualsevol altre lloc del món. Dintre d’aquest context, escollir la maternitat, per part de la dona jove, no està gens clar.

Polítiques per fomentar embarassos

La disminució de la població mundial, com s’ha dit, ha provocat intervencions per part d’alguns governs que, encoratjats per les forces de la dreta, s’han decantat cap a formes més coercitives del control de la fertilitat. Alguns exemples. Romania, des de 1966 i fins el 1989 va promoure politiques pro-natalitat que prohibien l’avortament i penalitzaven totes les noies majors de 25 anys que no havien estat mares encara. Des del 1993 que els avortaments també estan prohibits a Polònia. A Lituània, els mètodes anticonceptius són cada cop més cars i no els cobreix la sanitat pública. A finals del mes de maig passat Hongria s’ha omplert de cartells penalitzant l’avortament. Alhora, en alguns països es reben subsidis per la ‘producció de criatures’. La dona eslovaca rep 500 euros, com a únic pagament, quan dóna a llum un infant i obté fins a tres anys de permís de treball per maternitat. També s’estén el permís per paternitat i es rep una compensació salarial similar a països com Bulgària, la República Txeca y Lituània.

De fet, a excepció d’Escandinàvia, les prestacions per maternitat en l’Europa de l’Est son de les més llargues en durada i les millors pagades d’arreu, tot i que diuen veus expertes que només són beneficis a curt termini.

D’altra banda, l’erosió dels drets reproductius, juntament amb l’absència de canvis sistèmics econòmics i de normes socials sobre els rols de gènere, s’imposen com a única responsabilitat de les dones en la cura de la família. Les mesures puntuals no permeten el ple exercici dels drets de les dones.

Les dones joves, en la intersecció

L’església catòlica a Lituània influeix molt en les polítiques socials, projectant que la dona jove no estudiï i es quedi a casa per cuidar de les criatures. D’altra banda i no obstant això, la dona lituana ha de treballar per partida doble, dintre i fora de casa, ja que la seva mà d’obra és necessària dintre del panorama econòmic existent.

La preocupació del govern passa per proposar l’augment de la natalitat, la qual cosa no s’avé amb la poca disponibilitat que un cop passen els dos anys de permís per maternitat que s’ofereixen a la mare, aquesta no sap o no pot deixar la criatura si no és havent de pagar un preu molt alt per una escola bressol.

Com la majoria dels Estats que han passat de la transició socialista a una economia de mercat, s’ha hagut d’optar per retallar la despesa pública. Llavors, la responsabilitat de la reproducció social -abans compartida entre les famílies i l’Estat a través de les polítiques socials-, ha passat a ser transferida en la seva totalitat a les llars individuals. Al mateix temps, els costos dels aliments, el transport i l’habitatge creixen i segueixen augmentant en tota la regió, la qual cosa exigeix a les famílies comptar amb l’entrada de dos sous. Aquest panorama no fa estrany que les parelles demorin la maternitat o es plantegin fins i tot no tenir fills.

Els nacionalistes russos han acusat els descens de la natalitat a la presència de dones als llocs de treball, argumentant que això disminueix la seva fertilitat. Un cop feta aquesta estranya valoració neix la ironia de la solució pel mercat econòmic, que no és una altra que la necessitat de l’augment de treballadors/es per poder pagar els impostos.