Buscar

NETWORKING

Twitter Facebook LinkedIn Google Plus Tuenti Flickr
Youtube Delicious Slideshare DEX para Android DEX para Apple Favorits



Si vols publicitar-te en aquesta pàgina, fes clic aquí

Multimedia

Per a que us sigui més facil de compartir, comparar, destriar ... us deixem aquí tots els videos en un sol post, de cada una de les taules en que es van desenvolupar les segones Jornades de dones liderant les TIC el passat 17 de Novembre

Tots els Videos de les 5 taules de les Jornadas Womanlidertic 2016

Canal Dones en Xarxa

Banners

Tarifes de Publicitat
Dones emprenedores i professionals
Jornades Internacionls de dones liderant les TIC
Catàleg d'activitats de Dones en Xarxa
Clínica de reproducció assistida BcnIVF
Ni + ni - = s








Webs Locals

Agenda [+]

Avui és: 23-11-2017
>
<
Novembre'17
llmamejovessum
3031
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
1
2
3

Convocatoria destacada

Torna WomanLiderTIC!
Torna WomanLiderTIC!
Al Novembre celebrem les Terceres Jornades Internacionals de Dones Liderant les TIC
Societat

La perspectiva de gènere en la construcció de les ciutats

dijous 4 d'abril de 2013

La perspectiva de gènere en la construcció de les ciutats

La seguretat va ser l’eix conductor en la jornada que va organitzar la Xarxa internacional Dones de Metropolis, l’associació mundial de les grans metròpolis, Metròpoli. Organitzada al voltant de dues taules rodones, ‘Ciutats segures, espai públic i gènere: estat de la qüestió’ i Construint ciutats segures: experiències per compartir’.


La construcció, el disseny de les ciutats es fa sota una perspectiva patriarcal i el resultat és una visió pendular. És a dir, l’ús masculí de les ciutats és anar d’un punt a un altre (de la feina a casa), i es troba a faltar la visió reticular que correspondria a un ús femení (les tasques de la cura, tradicionalment associada a les dones, del col·legi a la feina, a fer la compra, etcètera), segons l’aportació de María Naredo, Jurista, Investigadora i Consultora en seguretat urbana, violència de gènere i prevenció de la criminalitat. Per a qui la seguretat ciutadana ha de ser “ampliar el focus i no només sobre els delictes sobre la propietat privada”.

La seguretat, que és una dels eixos que més preocupen a les dones, sovint queda supeditada als interessos econòmics, per exemple, en moltes ciutats s’han instal·lat llums que s’encenen a mesura que es passa per dessota; en un clar exercici d’estalvi energètic, però que en el fons transmet sensació d’inseguretat. Un altre exemple són les marquesines de les parades de l’autobús, de vidre per tal d’evitar zones fosques i insegures però que a la pràctica són parades opaques a causa dels anuncis (sovint sexistes, per cert).

El paper de les dones en la construcció de les ciutats és cabdal en tant que es tracta de la construcció de comunitats, com a potenciadores de les xarxes socials existents, segons la intervenció de Blanca Gutiérrez, sociòloga i membre del col·lectiu Punt 6.

El cas pràctic té el nom de Bilbao i la veu d’ Ohiane Agirregoitia. La transformació de Bilbao, una ciutat que es reinventa des dels 80, hi ha una transformació social en el que les dones tenen un paper molt important en la transformació social; es desenvolupa una estratègia a favor de la igualtat, que no ha de ser una reivindicació sectorial, si no en el seu conjunt i amb perspectiva de gènere. Mapa de la ciutat prohibida, en el que s’identifiquen els punts en els que les dones es troben més insegures.

La cloenda va anar a càrrec de la coordinadora de la Xarxa Internacional de Dones de Metropolis, Montserrat Pallarés Cal crear un espai internacional d’intercanvi de la ciutadania i amb la participació, reflexions per construir ciutats lliures de violència. Cal treballar amb convicció i contundència.

El gerent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Ramon Torra, va posar el punt i final tot reivindicant que cal "impulsar i mantenir una xarxa mundial d’intercanvi, són iniciatives indispensables, en moments de crisi, s’ha de prestar atenció al més vulnerables".
Gènere i espai públic a Barcelona a fer accessible reivindicant l’origen de la ciutat. La segona meitat del S.XIX que s’inicia la construcció de la ciutat moderna amb Cerdà amb una transformació que arriba fins als anys 70 té un nou moment de planificació de la ciutat al S.XXI, on es trasllada la finalització. S’ha de tenir perspectiva de gènere l’espai públic ens trobem que tot és possible, on es troba el ric i el pobre.

Afegir un comentari


moderació a priori

Aquest fòrum és moderat a priori: la seva contribució no es mostrarà fins que no hagi estat validada per l'administrador del lloc.

  • (Per crear paràgrafs, deixeu simplement unes línies buides.)

Qui sóu? (opcional)

En col.laboració amb: