"L’escac és una alerta perquè estan acabant amb nosaltres i hem d’estar alerta", amb aquestes paraules, Ángela Botero Pulgarín, dinamitzadora de les sessions, valora l’aportació de les sessions que durant aquesta setmana s’imparteixen al Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, i que porten el suggerent títol de Rere el mirall del capitalisme global. Violència sexual a l’altra banda: el cos invisible. Escac a la reina negra. La finalitat d’aquestes conferències és la de sensibilitzar als agents socials en l’àmbit de la migració i en l’ús de la igualtat d’oportunitats, “per tal de prevenir i detectar casos de violència entre les dones. Tant de violència directa i física com en la vessant indirecta”, afegeix la tècnica d’ACSUR, Mayte Agredano. Però, de fet, la perspectiva del curs és molt complerta i profunda pel que fa a la dona. La perspectiva de gènere enllà de l’Atlàntic adquireix una nova dimensió, la del postcolonialisme, de manera que es tenen en compte altres aspectes com la recuperació del cos com a localització estratègica on es produeixen materialitzacions de la violència devinguda dels creuaments del domini patriarcal, postcolonial i del capitalisme globalitzat. En definitiva, crear estratègies d’autoprotecció per a afrontar la complexitat de Violència, Poder i Sexualitat en l’experiència transnacional i migratòria.

D’aquesta manera surten a la llum conflictes molt més profunds i tràgics que porten a plantejar-se la consideració dels feminicidis com a crims de lesa humanitat, com un atac generalitzat i sistèmic, “És una mort a la categoria, no a les persones, és un atac al cos de les dones o als cossos feminitzats”, aclara la dinamitzadora Inmaculada Lozano Caro. Però el camí cap a aquesta sensibilització ni que sigui en els termes jurídics és llarg; per exemple, una de les dificultats per tal de que es consideri la tortura és que aquesta ha de ser exercida per funcionaris; aspecte que costa molt de demostrar en els casos dels para-Estats, per exemple.

Un altre dels temes poc usuals a casa nostra, referent al postcolonialisme és la consideració de la dona com a possessió com a botí, fenomen usual des de la colonització de les Amèriques, replica Lozano, això ha portat a que “les dones, siguem les seves dones”, aquestes realitats són especialment cruentes a països com Nicaragua o Colòmbia.

“Hem d’aconseguir establir les categories d’allò que està passant. Els feminicidis no són una qüestió de classe, es denota la classe per la qualitat de la mort, però és una mort”. En els fenòmens de migració, els abusos sexuals, que afecten al 60% de les dones, ni tan sols es denuncien ni es castiguen.

I és que l’analogia és ben clara, la reina negra és la dona, en un joc pervers d’escacs que correspondria a la situació de desequilibri actual en el gènere, “Les dones hem de treballar plegades perquè la violència de gènere s’exerceix en totes les classes i a tots els continents”, afegeix Botero. “Hem de ser fortes per tal d’actuar com a reines i enrocar-nos per protegir-nos”, conclou.

Les sessions inclouen diferents tallers “on pots participar en la mesura que tu vulguis”, apunta una de les participants. Alhora aquest projecte, forma part d’un projecte més ampli de sensibilització i formació finançat pel Ministeri de Treball i l’Ajuntament de Madrid.