Un debat en el si de la teoria feminista que es va produir en forma de seminari La interseccionalitat, és una panacea? a càrrec del Grup de recerca consolidat. Creació i pensament de les dones de la Universitat de Barcelona. Moderat per Marta Segarra.

Un mot, la interseccionalitat que es defineix per exemples, per casos, per realitats, així aquest paradigma afirma que conèixer la vida de les dones en una societat sexista és una informació insuficient per descriure la seva experiència, per contra, és també necessari conèixer la seva raça, orientació sexual, classe, etc, així com la seva actitud social cap a cada un d’aquests tipus humans. La teoria de la interseccionalitat suggereix també que, en realitat, les formes i expressions discretes d’opressió formen, i són formades per, les unes a les altres.

En realitat, tot i que les reflexions es troben en els despatxos i en el món de la intelligentsia, es tracta d’una realitat molt fragant: el perill de que el feminisme perdi força davant d’altres desigualtats, quan en realitat, les injustícies de les dones, són per ser dones, en la construcció social del gènere al marge d’altres desigualtats. Les injustícies no només es sumen, més aviat es retroalimenten les unes a les altres.

El perill rau en les diferències produeixi una desvalorització progressiva del gènere i la desaparició d’escena de les dones. Tant en els documents polítics com en els estudis acadèmics "la inclusió d’un ampli ventall de desigualtats representa sovint una ’de-generació’ dels continguts", afirmen Emanuela Lombardo (Universitat Complutense de Madrid i Lise Rolandsen Augustin.

L’exemple més clar el va aportar Elena Laurenzi (de la Universitat de Barcelona) quan va dir que les dones afroamericanes es mouen entre el racisme i el feminisme. “El que està clar és que no és una pura sumativa, hi ha d’altres factors que es creuen”, és a dir complicacions que van més enllà de l’acumulació de discriminacions. L’arrel de la interseccionalitat en aquesta jornada, també a càrrec de Laurenzi “El gènere no es pot teoritzar com altres formes de desigualtat”. Hi ha una transversalitat en la opressió del gènere.

En la gènesi del feminisme d’alguna manera es formula una mena d’interseccionalitat, una reflexió que aporta Verena Stolcke (Universitat Autònoma de Barcelona) sobre la Teoria feminista, basada en Bell Hooks (EUA, 1952) i en les primeres relacions entre raça i dones, “quan parlem de raça, la resposta és sexe”, recorda Stolcke que la construcció de gènere no és sinó un relació de domini”.

El perill és que els diferents col·lectius acabin com una confrontació entre agendes polítiques de grups de discriminació. Una realitat a la que comencem a estar acostumades en les circumstàncies de crisi en les que es desenvolupa el nostre present.

Perquè aquest enfocament és una profundització dels projectes feministes. Emanuela Lombardo posa fil a l’agulla per a ella, “quan s’introdueixen d’altres desigualtats, desapareix la de gènere”, en referència a les polítiques i a la seva aplicació, l’exemple de Lombardo és molt clar: “els sindicats defensen el treball de l’home, pensem qui està legitimat per tenir feina o no-feina? Està clar, els homes es senten més legitimats que les dones”. Els casos reals, sobren, “només en cinc països de la Unió Europea hi ha els mateixos drets en els matrimonis heterosexuals i homosexuals”.

La teoria s’apropa a la pràctica, a la realitat.