Enrelació a les migracions i a les dones es troben que es reprodueixen els patrons de patriarcat al lloc de recepció. Es produeix un desencís perquè la realitat no compleix les expectatives, segons el Coordinador Regional per la Mediterrània de Cerai, Jorge Cavero, “Aquesta realitat que es busca en molts casos no coincideix amb el què s’espera en la majoria dels casos. Són causes relacionades amb el patró patriarcal que es repeteix en el lloc de destí. Les dones es troben amb el rol del que s’havien alliberat, ja sigui perquè les comunitats d’immigrants fomenten models més estrictes que els d’origen, normalment per mantenir la seva identitat”, una reflexió que pertany a la cloenda de les jornades, en les que s’ha tractat diferents temes: Participació de la dona en la política i en la societat civil, El dret de les dones rurals a participar en el desenvolupament soci econòmic i Migració i èxode rural.

El perfil de la dona rural a la mediterrània, és la de la dependència econòmica, segons les conclusions que aporta l’encarregada de Cerai a l’àrea del Magrib, Arantxa Garcia, es tracta d’una dona econòmicament depenent, el que les converteix en veritables hostatges de l’economia informal. Responsables de tasques no remunerades (les de la cura i de la llar) i no valorades, és a dir: invisibilitzades pel patró de valors patriarcal. Una situació que millora “amb l’augment de l’alfabetització, les dones van ocupant llocs de responsabilitats tradicionalment masculins”.

Igual que a la majoria de zones rurals o precàries, l’estratègia de les dones és a treballar en xarxa, en formes de cooperació, buscant l’efectivitat i fugint de l’enfrontament, de la mateixa manera es reprodueix en la dona rural de la mediterrània, que actua de manera cooperativa; aquest fet, però, és més que una dada, és una construcció social, i una característica que “contribueix al desenvolupament econòmic”, apunta Arantxa Garcia. Per afavorir-lo, cal un reconeixement i certa protecció per la producció local –front a la globalització-, per les cooperatives i per part de l’Estat.

I és que les dones rurals de la Mediterrània es troben amb una triple discriminació: per dones, per rurals i per formar part de potencies regionals en el millor dels casos. L’agricultura és “la quotidiana subsistència de la família”, segons Cerai, i a més resulta “determinant per preservar la seguretat i la sobirania alimentària de la llar”.

La presidenta de la secció Dones de l’ONU, Michelle Bachelet, va alertar en unes declaracions el proppassat 17 d’octubre, dia internacional de la dona rural que a les dones es destinen prou feines el 5,6 de les inversions en l’agricultura, tot i que representen el 43% de la força de treball agrícola mundial.

Com les dones estan al capdavant de la batalla per la seguretat alimentària, va emfatitzar, hem de posar les seves necessitats i drets al capdavant de les polítiques i inversions en l’agricultura i comerç per passar de la crisi a l’estabilitat.

Bachelet va exhortar a que les polítiques de la FAO i de la tota comunitat internacional se centrin en la dona rural, ja que són les dones "l’arma secreta de la lluita contra la fam", donen prioritat als nens i proporcionen aliment a la família.

Ha assenyalat que si el món vol assumir el repte d’alimentar a la població i als nou mil milions de persones que tindrem el 2050, "hem d’invertir en les dones, que són la clau de la seguretat alimentària", ha subratllat. En aquest camí, el Fòrum de la Dona Rural del Mediterrani finançat per l’Agència Catalana de cooperació al Desenvolupament (ACCD) en col·laboració de l’Assemblea de Ciutadans i Ciutadanes de la Mediterrània, forma part d’una dinàmica global composta de diverses activitats que CERAI desenvolupa des de fa alguns anys.

Els seus objectius són conèixer la participació de la dona rural mediterrània en matèria de política, democràcia i societat civil, reconèixer la seva important contribució al desenvolupament rural sostenible i econòmic, visibilitzar els reptes, barreres i èxits en la participació i accés als processos de desenvolupament de les comunitats rurals.