El peculiar W. Somerset Maugham, un jove brillant que anava per metge i va deixar la prometedora carrera per dedicar-se a la literatura, va escriure una primera novel·la abans de La senyora Craddock (Edicions de 1984), que va passar amb molta discreció.

En canvi, aquesta li va donar la notorietat com a autor. La va escriure que encara no tenia els trenta anys i, malgrat la joventut, l’editor al català, Josep Cots, en destaca la maduresa de la seva literatura: "Té una gran capacitat de copsar la psicologia femenina".

La història se centra en la jove Bertha, que s’enamora perdudament d’un jove pagès que ha llogat una granja que el seu pare li va deixar en morir. Ella viu amb la seva tieta i, malgrat l’oposició d’aquesta al casament, es casa enamorada pensant que l’amor podrà amb tot, també amb les diferències culturals i emocionals.

Però ben aviat descobreix que s’ha casat amb un home eixut d’emocions i sentiments, que no entén la seva passió ni l’exigència d’ella sobre aquest enamorament. Ell és incapaç de fer-la feliç i la noia aviat caurà en un estat de frustració.

"És una novel·la molt actual, perquè encara n’hi ha molts, d’homes cabuts com aquest, i molta incomprensió que senten les dones envers la incapacitat emocional dels seus marits", comenta l’editor. "La Bertha necessita un reconeixement i una estimació que no troba. En el llibre es produeixen una sèrie de girs molt importants: Bertha passa de la frustració a la rebel·lia i d’aquí a la resignació i a la indiferència. I té un final totalment inesperat".

Cots sintetitza: "El llibre és una lliçó universal sobre la relació entre l’home i la dona, sobre el matrimoni, sobre les voluntats femenines. S’extreuen moltes lliçons des de la pura expressió literària".

"La novel·la té personatges fabulosos, com la tia de la Bertha, una dona escèptica sobre les relacions entre homes i dones, que actua constantment de contrapunt i també de salvació de la jove. I després cal destacar els veïns, rurals, plens d’estereotips, que aparentment viuen en una societat idílica, però que en realitat està amarada de puritanisme i de prejudicis".

W. Somerset Maugham (París, 1874 – Cap Ferrat, 1965) va incloure un pròleg divertit en una de les edicions posteriors. Hi explica les poques correccions que ha fet de l’original, i parla de l’autor, d’ell mateix, com si fos un altre. Diu que si la tornés a escriure, la faria d’una altra manera, però toca poques coses, prefereix conservar la manera com la va escriure entre el 1900 i el 1902.