Buscar

NETWORKING

Twitter Facebook LinkedIn Google Plus Tuenti Flickr
Youtube Delicious Slideshare DEX para Android DEX para Apple Favorits



Si vols publicitar-te en aquesta pàgina, fes clic aquí

Multimedia

Canal Dones en Xarxa

Banners

Tarifes de Publicitat
Clínica de reproducció assistida BcnIVF
Catàleg d'activitats de Dones en Xarxa
Jornades Internacionls de dones liderant les TIC
Ni + ni - = s
Dones emprenedores i professionals








Webs Locals

Agenda [+]

Avui és: 9-12-2016
>
<
Desembre'16
llmamejovessum
282930 1 2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16 17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
1
Opinadores

La trampa del neoliberalisme

dimecres 18 de desembre de 2013

La trampa del neoliberalisme

L’ igualitarisme neoliberal defensa que ningú és mereixedor de privilegis. S’oposa per exemple a un tracte legal preferent com el que es dóna en les anomenades accions afirmatives en ocupació i educació, salaris comparables, i avantatges per a les dones en la custòdia i la violència domèstica .

La llei no hauria de tractar de forma diferent a la dona i a l’home. Cal respectar les diferències entre l’espòs i l’esposa derivades de les seves diferents aspiracions. Si una dona té una forta preferència per fer la bugada i tenir cura dels nens, més que per fer un treball remunerat, i si el seu marit prefereix aquest treball en lloc de fer les tasques domèstiques, la càrrega extra de treball domèstic i cura de nens que tenen les dones, és deguda a la seva pròpia elecció i és una desigualtat justa , de la qual les dones són responsables. (Richard Arneson, “Feminism and Family Justice,” Public Affairs Quarterly 11 (1997): 313-330)

La jurista Martha Fineman descriu com les primeres reformadores feministes van caure en el parany de l’igualitarisme liberal formal. La neutralitat respecte al gènere era un objectiu feminista que en principi va coincidir amb les nocions liberals d’igualtat.

El concepte d’igualtat s’associa tradicionalment amb el sorgiment de la filosofia de l’individualisme liberal. També se cita sovint com el principi animador clau del feminisme modern ... Va ser la defensa de la idea que tots els éssers humans són, per naturalesa, lliures, iguals, i dotats amb els mateixos drets inalienables, el que va portar primer a les dones a desafiar la seva situació d’inferioritat legal. (Martha Fineman, Equality: still illusive after all these years. Social Citizenship and Gender, Cambridge University Press 2009)

Van acceptar així les feministes com a real la visió idealista de la família en què les dones trien lliurement la tasca de tenir cura, i en cas contrari els homes comparteixen al 50% aquesta tasca:

Les reformadores feministes nord-americanes van argumentar que l’absoluta igualtat de tracte i la neutralitat respecte al gènere era l’única base adequada per a les reforme , tant dins com fora de la família ... La idea era fer que els cònjuges compartissin totes les responsabilitats i els beneficis de la institució del matrimoni, amb un punt de vista androcèntric i rols intercanviables. (Martha Fineman. Women, marriage and motherhood in the united states: allocating responsibility in a changing world, 2011.)

No obstant això la fantasia igualitària aviat va començar a esquerdar-se. El repartiment equitatiu era difícil d’aconseguir:

Els homes no solen ser cuidadors primaris, ni co-cuidadors al 50%, dels fills, ni de dependents, ni de la llar. Els matrimonis poden fracassar, els nivells de divorci són alts. Sempre hi haurà naixements fora del matrimoni. Els treballs no estan dissenyats per donar cabuda a la maternitat. La cura sovint es tradueix en sous més baixos i menys oportunitats de formació i progrés professional. (Martha Fineman. Women, Marriage And Motherhood In The United States: Allocating Responsibility In A Changing World, 2011)

El model igualitarista de família confon el que hauria de ser amb el que és, parla dels nous pares , igualitaris i coresponsables, sense atendre les tossudes estadístiques: només un 7% dels pares ( ♂ ) s’encarrega dels nens en condicions d’igualtat completa amb la dona (Pau i Marga Marí-Klose, Elizabeth Vaquera y Solveig Argeseanu. Infancia y futuro. Fundación la Caixa, 2010). Aquesta confusió porta a una legislació uniformadora que valora més les afinitats que les diferències . El llenguatge neutral al gènere emmascara els privilegis masculins i invisibilitza la discriminació, considerant que aquesta és una excepció detectable i corregible, dins d’un sistema just i equitatiu, caracteritzat per la llibertat individual i l’autonomia.
Diuen els igualitaristes:

Les situacions diferents de l’home i de la dona poden ser explicades, no per la violència contra la dona ni la discriminació sexista, sinó per les seves preferències diferents. (Epstein 2002, 33; Stolba and Furchtgott-Roth 1999, xii.)

Però la pretesa llibertat d’elecció pot ser aparent. Les dones poden prendre decisions limitadores i perjudicials per a elles dient que ho fan lliurement. El concepte de llibertat d’elecció no reflecteix adequadament l’estructura patriarcal de la societat i la seva influència en les eleccions de la dona.

L’esposa, el progenitor estadísticament més propens a estar en desavantatge en el merca , és més probable que també sigui el progenitor que ha d’ajustar les seves activitats professionals per donar cabuda a la criança del nen. Aquest ajust es traduirà en costos potencialment incalculables per al seu desenvolupament professional i personal. (Martha L. Fineman. Research study granted for the Graduate School Research Committee of the University of Wisconsin, 1981. A study of rhetoric and results in the regulation of the consequences of divorce)

En el cas de la prostitució, per exemple, no podem col·locar en primer pla la llibertat d’elecció, lema del neoliberalisme , brandant l’estendard del "consentiment individual", sense tenir en compte les condicions que han portat a aquest consentiment, la seva autèntica validesa, i les conseqüències d’aquesta elecció.

Retrocediríem a l’argument de "l’esclau per convicció" absolutament rebutjat en totes les legislacions, avantposant l’opció individual al bé comú i la protecció del feble. La prostitució no és un treball sinó una forma de guanyar-se la vida inevitable per a moltes dones.

Sempre he simpatitzat amb el socialisme i m’entristeixen profundament els trets neoliberals en la seva política. Per exemple pel que fa a la prostitució , Catalunya s’ha convertit segons molts en el bordell d’Europa amb la seva política permissiva en aquest tema. Com diu la magistrada del TSJC Matilde Aragó Gassiot en la seva intervenció la presentació de la plataforma pel Dret a no ser Prostituïdes, Catalunya ha adoptat una estratègia de foment de la prostitució :

L’any 2010, es dicta el Decret 112/2010, de 31 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives, fet pel Sr. Saura i President Montilla, i aquella normativa (del 2002) va ser modificada, art. 41, amb una regulació encara més permissiva - incorporant un element d’espai propi per les dones, com a tot element - sense fer cap referència, ni cap debat social previ, sobre la conveniència de regular o no els prostíbuls, ni sobre la relació evident i constatada (així en tots els procediments judicials oberts) entre tràfic de persones i la prostitució. Es diu que les dones que hi treballin han de ser autònomes. I cal preguntar-se, des de quan són autònoms els treballadors que donen el rendiment a favor d’un negoci d’un altre? Això es va aprovar amb l’ aquiescència tàcita de les institucions, inclòs l’Institut de la Dona. En la pràctica, Catalunya és pionera de la tolerància als prostíbuls i s’ha donat carta blanca a la seva instal·lació, aconseguint que tinguem el bordell més gran d’Europa. I s’ha fomentat les organitzacions contràries a l’abolicionisme i de foment del “treball sexual” fins al punt injustificable de que entrin a formar part de les xarxes legals de lluita contra la tracta de persones.

Em dol veure com el socialisme ha caigut en el parany neoliberal , però em dol molt més veure dones que es diuen a si mateixes feministes i utilitzen els mateixos arguments sobre la dona que els liberals més extrems.

Article publicat també a Catalunya Plural

Afegir un comentari


moderació a priori

Aquest fòrum és moderat a priori: la seva contribució no es mostrarà fins que no hagi estat validada per l'administrador del lloc.

  • (Per crear paràgrafs, deixeu simplement unes línies buides.)

Qui sóu? (opcional)

En col.laboració amb: