|
|
 És una qüestió que causa una mica d’angoixa i també, a vegades, vergonya o fins i tot mandra, però és important que totes les dones es facin un examen ginecològic complet des del moment que comencen a tenir relacions sexuals i a partir dels 25, encara que no les hagis tingut.
L’objectiu de la revisió és prevenir els possibles problemes relacionats amb la salut sexual i reproductiva.
Tot revisió ginecològica hauria de constar de 3 parts:
- Qüestionari sobre salut general i sexual-reproductiva: preguntes més generals sobre la pràctica d’exercici físic, el tipus d’alimentació, les malalties comunes,… i les més específiques com la data de la primera regla, si tens relacions sexuals,…
- Exploració física: consisteix, generalment, en la inspecció dels genitals externs, de la vagina i el coll de l’úter; un tacte vaginal i abdominal combinat i també una exploració de les mames
- Proves:
- Colposcòpia: observació mitjançant un aparell, el colposcopi, del coll de l’úter i altres zones genitals.
- Recollida de mostres de les cèl·lules de la vagina i del coll de l’úter per al seu estudi amb l’ajuda d’un espèculum (objecte de metall o plàstic que serveix per poder realitzar millor la recollida de la mostra i l’exploració del coll de l’úter) i una turunda o palet de fusta.
- Fresc: examen microscòpic al moment del fluix vaginal per detectar possibles infeccions
El o la professional també pot demanar altres proves complementàries, si ho creu convenient, com una ecografia ginecològica o mamària.
Aquestes són les diferents tècniques senzilles i no doloroses que anomenem revisió ginecològica. És important anar tranquil·la i pensant que és un benefici per a la nostra salut.
¿Vas periòdicament a fer-te la revisió ginecològica? ¿Pots explicar-nos la teva experiència?
Són processos infecciosos que normalment es transmeten o es contagien durant les relacions sexuals. Poden ser causades per virus, bacteris o paràsits. Només una persona que ja tingui la infecció pot transmetre la malaltia. Hi ha diferents tipus d’infeccions de transmissió sexual (ITS) i n’hi ha de benignes i d’altres més greus. Unes es curen fàcilment i d’altres són incurables. Determinades ITS poden originar malalties cròniques i algunes fins i tot la mort. Algunes de les ITS més conegudes són: sífilis, gonorrea, HPV, Chlamydia trachomatis (en la foto), candidiasi (els típics fongs vaginals), herpes genital, Condyloma Acuminata (berrugues genitals), VIH (sida),…
Es manifesten mitjançant símptomes molt diversos que sovint són discrets i fins i tot tardans i n’hi ha que són asimptomàtiques, és a dir, la persona no s’adona que està infectada, però en canvi pot encomanar la infecció. Els principals senyals d’alerta:
• en la dona: fluix anormal pel que fa a la quantitat, olor o color. Coïssor o cremor als genitals. Dolor pèlvic.
• en l’home: secreció de to groc al penis (amb dolor o sense). Cremor o coïssor en orinar.
• tots dos: lesions de la pell dels genitals (berrugues, ulceracions,…).
Ara bé, poden no donar cap símptoma visible encara que la infecció continuï evolucionant.
-
Què cal fer per prevenir-les? L’únic mètode que a més ens ajuda a prevenir la transmissió d’ITS són els preservatius (masculí o femení) col•locat des del primer contacte íntim.
-
Què cal fer si pensem que tenim algun dels símptomes descrits? No esperar gaire temps i buscar atenció mèdica ràpidament i sense cap vergonya. És important no automedicar-se i no tenir relacions sexuals fins que tinguem clar el diagnòstic.
T’han diagnosticat mai una ITS? Què vas fer?
 L’orgasme és el grau màxim de plaer sexual. Té una part purament física i una altra de psicològica i ambdues comparteixen dues característiques, la brevetat i la intensitat: només dura uns 7 segons de mitjana.
La part més física es desencadena quan una persona rep determinats estímuls sexuals, aquests arriben al cervell i a la medul·la i s’alliberen una sèrie d’hormones i altres substàncies químiques. Les emocions i sentiments que experimentem durant l’orgasme –part més psicològica- estan relacionats amb les característiques personals i també amb l’educació sexual rebuda i la
història sexual pròpia de cada persona.
La gran majoria de noies pot arribar a l’orgasme amb l’estimulació del clítoris. Només cal un xic d’autoconeixement dels genitals i una mica de pràctica, i, si és necessari, ajudar-se d’un lubricant -sempre hidrosoluble-. També es pot fer ús de la tecnologia –vibrador-.
És important comentar que aproximadament el 50% de les dones no arriben a l’orgasme només amb el coit vaginal, sinó que necessiten d’una estimulació més directa de la zona del clítoris abans, durant o després de la penetració per arribar-ne.
I per últim, cal tenir en compte que cada persona és responsable del seu propi plaer, i això també val per quan es tenen relacions sexuals amb la parella. És important no autoculpar-se però tampoc responsabilitzar a la parella, sinó utilitzar aquesta energia per trobar plegats la manera
d’arribar a l’orgasme.
Com descriuríeu un orgasme? Recordeu com i quan va ser el vostre primer
orgasme?
És un medicament que està indicat quan hi ha hagut un problema amb el condó – s’ha trencat, s’ha quedat dins de la vagina,…-, o s’han practicat relacions sexuals amb penetració però sense utilitzar cap mètode anticonceptiu.
Aquest tractament modifica la capa interna de l’úter i evita que el possible òvul fecundat s’hi adhereixi. Si ja s’hagués produït l’embaràs, el tractament no seria efectiu perquè no és abortiu.
Per a la seva correcta efectivitat, el temps és primordial: quan abans es prengui després del coit desprotegit, millor, tot i que s’ha de tenir en compte que el marge de temps arriba fins a les 72 hores.
La gran majoria de noies se’l poden prendre sense cap problema de salut, tot i que algunes vegades poden aparèixer molèsties lleus com nàusees, mal de cap, malestar general que no duren més d’un dia.
És important destacar que no s’ha d’utilitzar regularment com a mètode anticonceptiu, perquè és un tractament d’emergència i només s’hauria de prendre de manera puntual. Tot i que es pot comprar a les farmàcies sense recepta mèdica, hi ha centres
d’atenció primària, ambulatoris, centres de planificació familiar, consultes joves,… que la segueixen dispensant gratuïtament i que a més faciliten recolzament i consell.
Has pres o saps d’alguna amiga que alguna vegada ha pres la píndola post-coital?
Saps si el teu ambulatori, hospital o centre jove més proper la dispensa gratuïtament?
Tot i que som éssers sexuats des d’abans de néixer i fins al final de la nostra vida, totes les persones esperem amb inquietud i incertesa la primera vegada en la qual tenim relacions sexuals amb una altra persona.
Per a algunes persones, aquesta primera vegada ha estat planejada, però no per a d’altres. N’hi ha que a més estaven enamorades de la persona amb la qual ho fan per primera vegada, però per altres només va ser sexe i prou. Determinades persones guarden un bon record d’aquest moment, d’altres quasi no ho recorden i també n’hi ha que no volen tornar a pensar-hi mai més.
No cal obsessionar-se sobre com serà la primera vegada, però si tenir en compte algunes consideracions:
-
Estar convençuda de voler tenir relacions sexuals: és cabdal tenir clar que és el moment i la persona adequada, sense deixar-se portar per la pressió de les amistats ni tampoc de la parella.
-
Saber què es vol i també què vol l’altra persona per no dur-se decepcions: potser un dels membres de la parella vol també una relació afectiva i en canvi l’altre només relacions sexuals.
-
Utilitzar mitjans per evitar un embaràs no desitjat a una infecció.
-
No tenir les expectatives molt altes perquè hi ha per davant molt de temps per aprendre i segur que per millorar aquesta primera vegada.
Si ja has tingut relacions sexuals amb una altra persona, com recordes la primera vegada?
Si encara no has tingut relacions sexuals, què és el que més et preocupa?
|
|
