Tot i que som éssers sexuats des d’abans de néixer i fins al final de la nostra vida, totes les persones esperem amb inquietud i incertesa la primera vegada en la qual tenim relacions sexuals amb una altra persona.
Per a algunes persones, aquesta primera vegada ha estat planejada, però no per a d’altres. N’hi ha que a més estaven enamorades de la persona amb la qual ho fan per primera vegada, però per altres només va ser sexe i prou. Determinades persones guarden un bon record d’aquest moment, d’altres quasi no ho recorden i també n’hi ha que no volen tornar a pensar-hi mai més.
No cal obsessionar-se sobre com serà la primera vegada, però si tenir en compte algunes consideracions:
-
Estar convençuda de voler tenir relacions sexuals: és cabdal tenir clar que és el moment i la persona adequada, sense deixar-se portar per la pressió de les amistats ni tampoc de la parella.
- Saber què es vol i també què vol l’altra persona per no dur-se decepcions: potser un dels membres de la parella vol també una relació afectiva i en canvi l’altre només relacions sexuals.
- Utilitzar mitjans per evitar un embaràs no desitjat a una infecció.
- No tenir les expectatives molt altes perquè hi ha per davant molt de temps per aprendre i segur que per millorar aquesta primera vegada.
Si ja has tingut relacions sexuals amb una altra persona, com recordes la primera vegada? Si encara no has tingut relacions sexuals, què és el que més et preocupa?
Doncs la meva primera vegada va ser quan ja feia un any i mig que sortia amb la meva parella d’aquell temps, als 22 anys. No m’havia sentit preparada fins llavors i, un dia, se’m van treure les pors i vaig tenir ganes de tornar-ho a intentar. He de dir que va ser la primera “penetració”, ja que havíem tingut relacions sexuals però sense penetració. Vaig notar que em feia algo de mal, i va ser tot molt ràpid. Va acabar molt aviat, jo estava emocionada pel què acabàvem de fer, i ell, en canvi, estava com demanant-me disculpes perquè havia estat molt ràpid (després, amb el temps i noves experiències, ja vaig constatar que era un ejaculador precoç). Vaig sagnar una mica, però el que va ser estrany és què, al dia següent, ho vam tornar a fer i aquell cop vaig sagnar molt més, pensava que m’havia vingut la regla perquè em va sortir moltíssima sang. Sincerament, vaig començar a gaudir de l’experiència al tercer cop, els dos primers va ser més la sensació de què li estava donant algo únic i especial de mi que no pas el plaer experimentat.
Mari, generalment en les primeres relacions sexuals s’acumulen tantes emocions i tant nerviosisme que es fa difícil gaudir sexualment. És ben curiós com cada persona ho viu i ho explica de maners tan diferents. Gràcies per participar! Una forta abraçada!
Carlota
La meva primera vegada la recordo molt romantica i esque perdre la virginitat amb algú que estimes i que aquest amor es correspost es la cosa més bonica del món. Ho dic per experiencia perque també he estat en la situació de ser jo la que sent i l’altre no..i a l’inreves…i cap de les dues opcions es recomenable per ningú.
un peto mol fort Carlota!
De fet, Sandra, quan pots sumar estimació i desig sexual la primera relació sexual esdevé una experiència fantàstica de la manera que expliques. Però no sempre ocorre així… Un petó molt fort també per tu!
Carlota
¡Hola Carlota! Gracias por este espacio y por la posibilidad de poner en palabras las sensaciones, las percepciones y aún los recuerdos.
Mi primera vez fue muy especial, probablemente porque fue tan deseada… Transcurrió en el marco de una relación preciosa de noviazgo, era mi primer novio, con 18 años recién cumplidos. Creo que lo importante estuvo fundado en la relación que construimos (que duró 3 años) en el amor que fue creciendo, en las ganas compartidas de explorar la sexualidad, en la curiosidad que nos hacía avanzar cada día un poco más, en la información que buscamos, porque fuimos a la ginecóloga para pedir asesoramiento, pero sobre todo por la conexión, la química y la física que reinó. Siento que la primera vez tiene que tener, en la medida de lo posible, eso de especial que nos impulsa, que derriba las fronteras del miedo y da paso al inicio de una sexualidad sin límites. Entre nosotros no había más límites que el deseo y la voluntad del otro de probar o no, de sentir, de vivenciar sensaciones, placeres… si daba placer, si ambos estábamos bien, el tiempo pasaba a segundo plano… ahora bien, sé que no siempre es así, y creo que si sirve de algo para quiénes aún no lo han vivido, no precipitarse es la premisa, mientras más conocimiento del otro y confianza haya, amor, cariño, ternura, también, claro si es posible, mejor se siente una y mejor responde y mejores respuestas genera… todo lleva a la plenitud… No lo digo con un sentido de idealización, si no con la certeza de que hay modos de sentirse bien y de compartirlo…
Un beso a todas…
Miriam
Gracias a ti, Miriam, por participar. Destaco de tu comentario este párrafo que me parece muy acertado: “no precipitarse es la premisa, mientras más conocimiento del otro y confianza haya, amor, cariño, ternura, también, claro si es posible, mejor se siente una y mejor responde y mejores respuestas genera… todo lleva a la plenitud… No lo digo con un sentido de idealización, si no con la certeza de que hay modos de sentirse bien y de compartirlo…”
Un beso para ti!
Carlota
Tinc 15 anys i encara no he tingut relacions sexuals, i no tinc cap pressa, però la veritat és que em fa molta angúnia que quan arribi el dia no saber fer-ho bé, que l’altra persona pensi que ho estic fent malament… la vertat és que tinc molta por de que arribi aquest moment, però també tinc l’esperança de que digui un moment molt bonic i que pugui tenir un bon record per sempre…
Mil petons Carlota!
Marta,
no pateixis…sabràs els mínims que has de saber per iniciar-te i després aniràs aprenent com totes i tots ho hem fet. Segur que anirà bé i encara que no fos així hi haurà moltes altres “primeres vegades”.
Un petó molt fort!
Carlota
A mi em passa com la Marta! Jo també tinc 15 anys i la veritat es que tinc una mica de por de que, o bé arribi el dia i no sapiga que fer, o incomodi a la meva parella perquè no vull que fassi certes coses o que, no arribi el moment. Alguns cops penso que mai arribarà!! I tothom diu que a mesura que passen els anys més incòmode si no t’ha arribat el dia, ja que sentiràs més pressió. Jo no vull deixar-me portar, vull fer-ho quan jo cregui però… (ho deixo en l’aire)
Un petò Carlota
Laia,
aquesta angoixa que descrius és normal perquè tot allò que no hem experimentat ens produeix neguit i alhora desig. Això que escrius sobre més incomoditat quan més temps passa, no estic del tot d’acord perquè amb més edat també t’agafa més madura i tens més clar què vols i quan ho vols.
Una forta abraçada,
Carlota
¡Hola de nou!
Sóc la mateixa neus que la de l’altre comentari.
Tinc 17 anys i també soc verge, la veritat és que he tingut algunes situacions que podrien haver acabat en sexe, però no era el moment adient, per dir-ho d’alguna manera. La veritat és que la primera vegada l’afronto amb ganes, mentiria si digués que no hi penso força sovint i que a vegades tinc el desig momentani de sortir a cercar món i trobar un noi ben plantat per tenir-hi relacions… però no vull que sigui així, després sé que no em sentiria bé amb mi mateixa i per tenir “plaer” tinc suficient amb mi mateixa i la meva imaginació.
Por? Doncs no, no em fa por. Al contrari que les dues noies d’abans, jo no tinc por. Em deixaré portar i faré allò que desitgem en el seu moment, poc a poc, fent us de cada segon i creant un bon record. la vergonya realment crec que hi estarà una mica present, perquè és la primera vegada i som joves, però… es que seria força fred si no hi hagués aquesta vergonya, els nervis, les mirades… tot té el seu punt, o no? L’únic és trobar algú especial amb qui compartir un moment com aquest, que et faci sentir estimada però que t’apuji la temperatura només amb una carícia… l’amor no es tot dolçor i petons, també hi ha foc i la veritat, és aixó el que vull per a la primera vegada. Crec que si ho aconsegueixo tindré tots els papers per recordar-ho com a un bon moment.
Quan ho faci, ja diré com ha anat. Un petò a tots, i ànims per aquestes noies, que això es un moment molt important, però no negatiu, arriba quan toca i no s’han de precipitar ni preocupar, és natural, només han de sentir i viure.
Gràcies per fer aquest blog!
Neus,
has introduït un element molt important que és la passió: la sensació de sentir-te atreta per una altra persona i veure com l’altra persona també se sent atreta per tu i això barrejat amb els sentiments i sensacions fan aquests moments íntims inolvidables.
Gràcies a tu, Neus, per participar!
Carlota
Hola! Jo tinc 17 anys, i ja he tingut relacions sexuals. De fet, fa un any i mig que estic amb la meva parella; però no va ser fins als 9 mesos que vam mantenir relacions per primer cop. Tenim una relació molt maca, la veritat. Abans de mantenir les relacions, n’haviem parlat, i jo li vaig dir que no em sentia preparada; ell, em va dir que no patís, que esperaria el que necessites. De cop, un dia que estàvem amb la colla d’amics, li vaig dir a cau d’orella que tenia ganes de provar-ho. La veritat, és que ell es va sorprendre bastant d’aquella frase, no s’ho esperava. Però, la qüestió és que al cap de pocs dies, vam fer l’amor. Va ser una experiència genial; la veritat, és que jo tenia molta vergonya. Però, gens de por. Sabia que ell m’entendria, que em faria costat, a més, el fet de tenir confiança a la persona és molt important. Ell va preparar un caminet fet amb espelmes que duia al llit, i al costat va fer un cor enorme. Quan vaig entrar, sonava la nostra cançó “Amb tu”. Va ser una experiència magnífica.
Per totes les que encara no heu tingut aquesta experiència, no patiu. Arribarà el dia. I, si teniu la sort (que és el que em va passar a mi) de fer-ho amb la persona de qui esteu enamorades, i ell està enamorat de vosaltres.. serà tota una experiència innolvidable
Gràcies, Marina, per explicar-nos la teva bonica experiència.
Una forta abraçada,
Carlota
Hola!! Tinc 16 anys i porto 6 mesos amb la meva parella i aquest cap de setmana vam perdre la virginitat els dos. Em vaig endur una decepció perquè em va fer bastant de mal i diguem que no va ser precisament una experiència inolvidable. Per a ell va ser increible encara que va durar molt poc. Espero que la pròxima vegada sigui millor.
Un petó a totes.
Ona,
perquè la propera vegada sigui millor, analitza una mica com va anar: estaves molt nerviosa?, tenies por a un embaràs? (suposo que vareu fer servir el condó…), la penetració va ser molt ràpida? Et notaves lubricada i excitada? Depenent de les respostes a aquestes i altres preguntes que tu també et facis, podràs/podreu reconduir els comportaments perquè la propera vegada sigui millor per tu.
Un petó molt fort,
Carlota