"Hi ha poques dones en el món de la cultura i no és qüestió de temps, és una qüestió d’edat. Per a la cultura, a la llarga, les dones comencen a ser incòmodes", ha manifestat aquest dijous l’escriptora Laura Freixas, qui presenta la seva nova novel · la, ’Els altres són més feliços’ (Destino), una història de dues famílies i les diferències socials que els envolten.

"Quan mirem als altres veiem els nostres somnis projectats en ells, poques vegades els veiem amb lucidesa", ha assenyalat l’autora de ’Mares i filles’ en una trobada amb els mitjans. Aquest relat que ara publica beu de la seva pròpia biografia, marcada per dues famílies, la materna i la paterna, una procedent de la burgesia catalana i, l’altra, d’una família de classe baixa castellana.

Per això, Freixas afirma que al llarg dels seus 53 anys de vida, i del seu camí literària, sempre ha mirat la vida i les diferències socials des de diferents perspectives, que es llegeixen entre les línies d’aquest llibre. "He escoltat diversos arguments: des del designi diví, com a fruit d’una societat de classes injusta, o com a fruit dels mèrits i el treball de cada un", explica.

La protagonista d’aquesta novel · la és Áurea, una madrilenya procedent d’un poble de Castella-la Manxa, que realitza un viatge fins a un poble costaner de la Costa Brava per passar l’estiu amb els seus cosins. "Descobreix la llibertat de viure d’una altra manera, que té un altre revers fosc: la responsabilitat, el sentiment de fracàs i l’enveja", indica.

"Tal com va assenyalar Hannah Arendt, l’enveja és un sentiment democràtic, perquè una societat on tothom té les mateixes oportunitats et fa interpretar la diferència social com un fracàs, pel que no envejaria si pensaves que es tracta d’un designi diví i no té res a veure amb tu ", explica l’autora.

Respecte a aquest pensament sobre l’altre i de la realitat de la seva felicitat, Freixas esmenta una frase de Marcel Proust, que també apareix en aquesta novel·la: "L’home és un ésser que no pot sortir de si mateix, que no pot conèixer als altres sinó en si mateix, i dient el contrari menteix ".

LITERATURA FEMENINA, desprestigiada

En aquesta novel·la, amb en els seus relats anteriors, la condició de dona és un pilar i un eix al voltant del qual es mouen les seves aspiracions, com a escriptora i com a veu conductora del relat. La seva posició respecte a la literatura femenina és clara i reivindica una perspectiva de la dona "més enllà dels seus interessos amorosos".

En aquest sentit, lamenta que "moltes escriptores rebutgen el concepte de literatura femenina perquè senten que està desprestigiada". No obstant això, indica que "no cal lluitar contra el concepte, sinó contra el desprestigi de tot el femení". Aquesta "desqualificació" del concepte és, segons ell, un "defecte de la cultura patriarcal".

Per desgràcia de les escriptores, pensar que "si hi ha alguna cosa femení llavors serà de segona categoria" és un sot per assolir nous lectors i interès en el món de la literatura. D’una banda, en el femení està implícit el marginal, però "una actitud de negar que hi hagi diferències et posa en una situació difícil, perquè et fa negar l’evident i assumeixes que aquesta diferència és negativa".

Per evitar que la literatura només parli de les dones a través de les seves relacions amb altres homes, o que s’aborden altres temes fins ara amagats com el "embaràs", Freixas només veu una via possible: associar-se. De fet, l’escriptora presideix l’Associació Clàssiques i Modernes, que organitza debats i lluita contra la desigualtat. "El masclisme no es cura amb cultura patriarcal, es cura amb feminisme", assenyala.

Via EuropaPress