El recent anunci del ministre de Justícia, Alberto Ruíz Gallardon de reforma de la llei de Salut Sexual i Interrupció Voluntària de l’Embaràs, ha suscitat no poques crítiques des de la societat civil, a més de l’oposició política. El retrocés en drets que suposa tornar a una regulació basada en els supòsits, que deixa a les dones gairebé sense capacitat de decisió ha generat una onada de protestes, però a Barcelona ja han posat fil a l’agulla i la plataforma que aglutina a diverses plataformes, campanya pel dret a l’avortament preparen les estratègies i les accions a seguir que quedaran definides en la reunió del proper dilluns.

Un anunci que s’ha fet en la presentació de l’informe Mirades feministes a l’agenda del desenvolupament. Drets Sexuals i reproductius. Betlem Cañizar, coordinadora i sòcia de Ca la Dona ha refermat la importància de fer xarxa i unir esforços i preparar estratègies, “hem de tornar a afirmar que el cos és nostre” perquè, segons Cañizar, si l’Estat no garanteix el dret a l’avortament, la societat continuarà avortant “haurem de tornar a marxar a Londres, o en la clandestinitat”, pel que fa a la llibertat sexual, als drets de les dones “aquesta proposta de llei és molt hipòcrita, perquè llevat de les dones ultraortodoxes catòliques, les del PP avorten quan ho necessiten”, va etzibar Cañizar.

Uns drets sexuals i reproductius, que recull la llei de 2010, en el que entre d’altres matèries contempla l’educació sexual obligatòria, garanteix l’accés als mètodes anticonceptius, i el rovell de la llei, l’accés a la Interrupció Voluntària de l’embaràs, el dret de les dones a decidir fins a la setmana 14 de gestació (comunament dita la “llei de terminis”). Una normativa que amb prou feines s’ha aplicat durant un set mesos, segons Silvia Adalvert Garcia, representant a la taula de l’Associació de planificació familiar Catalunya i Balears. Per a ella “es tracta d’una llei que està funcionant, perquè s’ha estabilitzat la xifra d’avortaments i per la sensibilitat en la formació i la informació sexual”.

Amb aquesta llei de 2010 es normalitzava, es regulava l’avortament, com a part del dret a la salut, i dins de la xarxa sanitària pública. Adalvert ha insistit en la necessitat, un cop més “d’unificar esforços”, perquè per a la representant de l’Associació de planificació familiar Catalunya i Balears, “els drets sexuals i reproductius, són els primers a caure i casualment, són els que es refereixen a les dones”.

I és que no és només una qüestió de salut, l’anunci fet pel Ministeri de Justícia, “suposa l’aplicació d’una ideologia, la salut és ideologia”, afirma Montse Pineda Lorenzo, de Creación Positiva, qui s’ha posicionat davant la reforma de la llei, “som feministes resistint des de la ideologia”.

Perquè el retrocés que suposa la modificació d’aquesta llei, com a sentir comú de les component de la taula, és també una distància respecte a d’altres països d’Europa, “amb la llei de 2010 ens posaven a l’alçada –no a l’avançada- d’Europa”, matisa Adalvert. El ressò de la modificació de la normativa és mundial, Cañiza ha explicat que “som mirades per tot el món, això té un impacte directe en d’altres països, sobretot a centreamericà”.