Buscar

NETWORKING

Twitter Facebook LinkedIn Google Plus Tuenti Flickr
Youtube Delicious Slideshare DEX para Android DEX para Apple Favorits



Si vols publicitar-te en aquesta pàgina, fes clic aquí

Multimedia

Canal Dones en Xarxa

Banners

Jornades Internacionls de dones liderant les TIC
Tarifes de Publicitat
Clínica de reproducció assistida BcnIVF
Ni + ni - = s
Dones emprenedores i professionals
Catàleg d'activitats de Dones en Xarxa








Webs Locals

Agenda [+]

Avui és: 9-12-2016
>
<
Desembre'16
llmamejovessum
282930 1 2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16 17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
1
Política

Les candidatures de les primàries de Barcelona, en clau de gènere

dimecres 19 de març de 2014

Les candidatures de les primàries de Barcelona, en clau de gènere

Ciutadanesxbcn i en les paraules de Marina Subirats, Sara Berbel, Raquel Serrano i la moderació de Mar Serna van presentar l’entitat a la Francesa Bonnemaison. Ciutadanesxbcn és una entitat nascuda per tal de reclamar la centralitat de les polítiques d’igualtat als candidats i candidates del PSC a l’Alcaldia de Barcelona.

Marina Subirats, catedràtica emèrita de Sociologia de la UAB, va aprofundir en la prioritat de l’educació i més exactament de la coeducació (que no vol dir educació mixta), “Un peça clau perquè no hi hagi violència de gènere, les criatures adquireixen el gènere entre els 0 i el 3 anys. Als tres anys els nens menyspreen a les nenes i les nenes es queden al marge, perquè ja saben que no són les protagonistes”, una part de la conferència “El govern de la ciutat i les dones”.

L’educació és precisament un dels punts del decàleg que va ser presentat per Sara Berbel, doctora en Psicologia Social i Raquel Serrano, professora de Dret del Treball de la UB i membres del grup impulsor de manera alternada i que per a Berbel “El decàleg no és exhaustius i a mode d’exemple. Demana una mirada transversal, no només una regidoria, volem que des de Urbanisme, Salut, educació”.

Entre els punts del decàleg de ciutadanesxbcn sobresurten la demanda de la paritat 60/40, segons la UE, el fet que les dones no estiguin al seu lloc professional fa que estigui perdent punts del PIB, la cohesió social, la pobresa afecta a més persones, és més intensa i més dura. A Catalunya més de 85% de les famílies monoparentals, són dones. La pobresa respon a polítiques públiques erràtiques, l’educació. Coeducació no vol dir que sigui mixta.

Aquest document també demana un posicionament públic, respecte a l’avantprojecte del Ministre de Justícia sobre la interrupció voluntària de l’embaràs i que es mantingui la llei de terminis, plans d’educació sexual i afectiva. Fomentar l’emprenedoria entre les dones. Les dones concilien a través de la reducció de les hores de treball i un major compromís per l’eradicació contra la violència de gènere (inclosa la prostitució) que considera el cos de les dones com a un objecte i que no sanciona a les dones, només a la demanda dels serveis.

La resposta de les candidatures davant aquestes reclamacions van ser variades, així Jaume Collboni es va comprometre a encapçalar una candidatura amb llistes paritàries-cremallera (alternança en els llocs i no només la simple aritmètica de 60/40), també es va comprometre a treballar per eradicar la prostitució, de la pobresa (amb la renda mínima), ampliar de 0 a 3 anys l’educació. En una intervenció que va fer un triple homenatge: A les històriques, les pioneres, Federica Montseny, Maria Aurèlia Capmany i Rosa Sensat. A les companyes, Carolina Homar, Lourdes Muñoz, Imma Moraleda, Sara Berbel, Verónica Martínez, Rosa Maria Dumanjó. I amb qui comparteix (que no competeix) les primàries, Laia Bonet, Carmen Andres i Rocío Martínez Sampere. I va cloure amb un homenatge “a les dones grans que aguanten la ciutat amb el seu temps, la seva pensió i el seu esforç”.

Per part de Rocío Martínez Sampere, va reclamar la “sensibilitat de mirada femenina, de sensibilitat diferent, la dona no neix, es fa, tal i com deia Simone de Beauvoir. El primer pas per solucionar el problema és entendre’l” . Va reivindicar les quotes però cal “anar més enllà” i es va comprometre a “no vull ser coartada d’una administració androcèntrica, de la política que avui tenim. Els petits canvis són palanca d’un canvi més gran, i hem de fer polítiques de gènere (el diable està en els detalls)”. “Fem que el S.XXI sigui el segle de les dones, que no hem tingut cap segle”.

Per la seva banda, Jordi Martí ha dit que cal fer l’esforç de concretar les propostes i ha reivindicar “feminitzar l’Ajuntament de manera més contundent. El model cultural no ha canviat, cal municipalitzar l’educació (com a la II República, o als anys 80) ‘back to the basic’.

Laia Bonet ha ressaltat que vol ser una "alcaldessa feminista", perquè "és l’única manera de ser socialista", i ha denunciat que l’alcalde Xavier Trias en el seu últim discurs de "no ha esmentat ni una vegada en dues hores la paraula desigualtat, dona o gènere.

Carmen Andrés, per la seva banda, ha reclamat un “gir més a l’esquerra com a garantia d’una ciutat més igualitària i justa, s’ha compromès a treballar per “la transformació, les polítiques transversals i fer-les visibles”

Afegir un comentari


moderació a priori

Aquest fòrum és moderat a priori: la seva contribució no es mostrarà fins que no hagi estat validada per l'administrador del lloc.

  • (Per crear paràgrafs, deixeu simplement unes línies buides.)

Qui sóu? (opcional)

En col.laboració amb: