Buscar

NETWORKING

Twitter Facebook LinkedIn Google Plus Tuenti Flickr
Youtube Delicious Slideshare DEX para Android DEX para Apple Favorits


Si vols publicitar-te en aquesta pàgina, fes clic aquí

Llibre Recomanat

R-Evolucionando
Feminismos en el 15M
Canal Dones en Xarxa

Banners

Ni + ni - = s
Cap dona sense weblog
Catàleg d'activitats de Dones en Xarxa
Tarifes de Publicitat
Dones emprenedores i professionals
Clínica de reproducció assistida BcnIVF

Opinadores

Àngels Gómez

La coeducació, una assignatura pendent

Article de Berta Sánchez Farràs. Agent d’igualtat
Mª Dolors Renau

Carme Freixa

Fraga, un machista irredento

Carme Freixa, ex presidenta de l’ADPC
Carme Freixa

CONSUELO BAREA

Reflexiones sobre el feminismo

Consuelo Barea és metgessa psicoterapèuta i experta en violència de gènere.
CONSUELO BAREA

Imma Pérez

Dona + igualtat + empresa: una bona fórmula per a la competivitat.

@immaperez és experta en Responsabilitat Social Corporativa, Màrqueting i Comunicació. A l’actualitat és coordinadora del projecte temps x TEMPS
Imma Pérez

Lourdes Muñoz Santamaria

Ciutadania, ciberdrets i net neutrality

Lourdes Muñoz Santamaría és Portaveu de Societat de la Informació del Grup Socialista al Congrés
Lourdes Muñoz Santamaria

Sara Berbel

Las mujeres “ALIBÍ”

Sara Berbel és doctora en Psicologia Social
Sara Berbel

Isabel-Clara Simó

Llibertat Sexual

Isabel-Clara Simó és escriptora
Isabel-Clara Simó

Marina Subirats

Postal d’estiu: cuidar la vida

Marina Subirats és Catedràtica Emèrita del Dep. de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i Llicenciada en Filosofia
Marina Subirats
Anna Bofill

Webs Locals

Agenda [+]

Avui és: 24-05-2012

Convocatoria destacada

Presentació FEMITIC 2012
Presentació FEMITIC 2012
14 de juny -19h - cocteleria Milano
Societat : Breus

Les cuidadores continuen sent dones

dimarts 31 de gener de 2012

Les cuidadores continuen sent dones

Carmen Bravo, secretaria confederal de la Dona de CCOO va alertar sobre les conseqüències indesitjades de la desigualtat entre dones i homes en l’exercici de drets consolidats per cura familiar considerant que aquesta absència de coresponsabilitat perjudica i penalitza les carreres professionals de les dones, i contribueix a consolidar la desigualtat laboral entre dones i homes.

Segons dades de 2011 brindats pel Ministeri d’Ocupació, la cura familiar segueix estant feminitzat, i són les dones la que de manera majoritària fan ús dels drets corresponents, mentre que els homes arriben a percentatges molt baixos.

CCOO alerta sobre les conseqüències indesitjades de la desigualtat entre dones i homes en la cura familiar i considera que aquesta absència de coresponsabilitat perjudica i penalitza les carreres professionals de les mujeres.Maternidad, Paternitat Els permisos de maternitat han estat utilitzats per dones en 9 de cada 10 casos (318.607, el 98,2%, per dones, enfront de 5798, el 1,78%, per homes), les excedències per cura familiar, també sol · licitades per dones en 9 de cada 10 casos (37.875, el 93,9%, per dones, enfront de 2455, el 6,08%, per homes). El nombre de processos de paternitat durant el 2011 ha estat de 269.715, és a dir, 54.690 menys que processos de maternitat.

CCOO alerta sobre les conseqüències indesitjades d’aquesta desigualtat entre dones i homes en l’exercici de drets consolidats per cura familiar i considera que aquesta absència de coresponsabilitat familiar perjudica i penalitza les carreres professionals de les dones, que fan ús gairebé en exclusiva d’aquests drets en els diferents supòsits, amb les conseqüències que permisos i excedències puguin revertir en un futur en menys oportunitats de promoció, salari i protecció social, però també penalitza els homes, que en conjunt segueixen oferint una imatge social de desvinculació de les seves responsabilitats familiars de cura, alhora que penalitza al conjunt de la societat, per reforçar rols i estereotips sexistes que cal eradicar si volem avançar cap a la igualtat efectiva entre homes i dones.

D’altra banda, recorda a les treballadores i als treballadors que la quantia de la prestació per maternitat és equivalent al cent per cent del salari i s’abona directament per l’INSS durant les 16 setmanes de permís (ampliables en cas de part múltiple en dues setmanes més per cada fill o filla a partir del segon/a). A més, el pare pot gaudir del temps cedit per la mare al mateix temps que ella oa continuació, excepte en les sis primeres setmanes de descans obligatori per la mare, en cas de part natural (en cas de mort de la mare, el dret a aquestes sis setmanes ho pot sol·licitar el pare). La Llei preveu també la possibilitat de gaudir a temps parcial del permís.

A més, quan les treballadores estiguin cobrant la prestació per desocupació total i passin a la situació de maternitat, han de percebre la prestació corresponent i, després exhaurir-la, reprendran el cobrament de la desocupació pel temps que resti per percebre i en la quantia que correspongui en el moment de la suspensió. El permís per paternitat, contemplat en la Llei Orgànica d’Igualtat, és independent del de la mare i compatible amb el gaudi compartit del permís per maternitat, quan és cedit per la mare.

La quantia del subsidi per paternitat és la mateixa que l’import del permís per maternitat: 100% de la base reguladora de la prestació d’incapacitat temporal, derivada de contingències comunes. La prestació s’abona per un període de 15 dies (dos més per cada fill o filla a partir del segon/a). Les treballadores i treballadors poden sol·licitar excedència per tenir cura de fill / a menor en acolliment o per a la cura d’altres familiars. En aquest cas, la durada del període considerat de cotització efectiva dependrà dels supòsits previstos en la Llei General de la Seguretat Social, modificada amb l’entrada en vigor de la Llei d’Igualtat que va ampliar l’abast i durada d’aquesta prestació.

Avui els dos primers anys d’excedència per cura de fill o filla es computen com a cotitzats a efectes de les prestacions de jubilació, incapacitat permanent, viduïtat, maternitat i paternitat. Aquest benefici arriba als 30 mesos en cas de família nombrosa. En cas d’excedència per cura d’altres familiars només es computa com a cotitzat el primer any.

Font: Mujeres y cia

Respondre a aquesta breu

En col.laboració amb: