Si vols publicitar-te en aquesta pàgina, fes clic aquí


La localitat de Madakashira és l’únic racó del districte d’Anantapur on, fins ara, no havia arribat la Fundació Vicente Ferrer i això es nota. Només cal entrar a la petita població de Gollarahati, on viuen aïllades 15 famílies Golah, perquè comenci un viatge en el temps.
Aquí les dones són el motor de l’economia familiar. Renten, cuinen, tenen cura dels seus fills, del bestiar i dels conreus, però, no tenen drets. La seva posició en la comunitat els permet tot just sortir de casa i, les seves decisions estan supeditades a l’aprovació prèvia dels homes. Això és el que va succeir quan la Fundació va donar un dels seus primers passos, crear un Comitè de Desenvolupament de la comunitat que els representi i serveixi d’enllaç amb la Fundació. Va ser difícil però les dones van aconseguir convèncer els homes que aquest nucli s’havia de crear de forma igualitària. El formen dos homes i dues dones.
Timaka és una d’aquestes dues dones. Ha fet el pas perquè vol "que les dones tinguin els mateixos drets que els homes i que, des de petites, tinguin les mateixes oportunitats" Ella coneix molt bé la discriminació. A casa acaba de veure com una de les seves filles ha abandonat els estudis perquè, "davant la manca de recursos és millor que sigui el seu germà el que continuï estudiant. Serà qui de continuïtat al cognom de la família. Mentrestant, ella ajuda en casa ".
Per a una nena pobra a l’Índia estudiar és un somni. Des que neix, el seu destí és casar-se i és habitual que siguin els seus pares qui triïn amb qui ha de fer. Ells pagaran "el dot" a la família del nou marit, que a partir d’aquest moment, es farà responsable de la vida de la dona i prendrà per ella les decisions.
(…) Font: Cadena SER