Les dones representen el 60% de les persones desnutrides i en alguns països, les nenes tenen dues vegades més probabilitats que els nens de morir de desnutrició i malalties infantils prevenibles. Unes dades a tenir en compte avui en el dia internacional per a l’eradicació de la pobresa, s’ha de recordar que la pobresa encara té rostre de dona.

Aquestes són les esgarrifoses conclusions d’un informe de La Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja elabora cada any un Informe Mundial sobre Desastres. El de 2011 es centra en la fam i aborda algun dels reptes que planteja l’actual sistema alimentari mundial. Les dades que ofereix el document són pessimistes en aquest sentit. Més de 925 milions de persones patien de fam crònica el 2010, és a dir, més que a principis de la dècada de 1970. En els últims 30 anys va prevaldre l’opinió de que els preus dels aliments es mantindrien baixos i estables i no ha estat així. Encara que la producció mundial d’aliments hauria de proveir a tota la població del planeta, prop de 1.000 milions de nens, homes i dones se’n van a dormir cada nit amb gana.

Avui és el Dia Mundial de la Lluita contra la Pobresa, una jornada per a la reflexió. Creu Roja ho fa en veu alta per recordar que la voluntat i implicació dels Estats i Governs, organismes humanitaris, mitjans de comunicació, organitzacions empresarials i socials i altres membres de la societat civil són peces clau en la transformació d’un món que ha de caminar cap a el respecte dels Drets Humans i l’eradicació de la pobresa.A la major concentració de caps d’Estat de la història de l’any 2000 es van marcar metes assolibles, específiques i mesurables que haurien d’aconseguir abans de l’any 2015. No obstant això, si les coses segueixen com estan, en molts països no s’assolirà el primer dels objectius, és a dir, reduir a la meitat la proporció de persones que viuen en condicions de pobresa extrema i pateixen fam.

Un 0,4% d’ajuda al desenvolupament

La humanitat pot assolir els reptes marcats en els vuit Objectius del Mil · lenni perquè el marc polític està establert i les solucions existeixen i comptem amb els recursos tècnics i econòmics necessaris. El 1968, Nacions Unides va recomanar que els països rics dediquessin un 0,7% del seu Producte Nacional Brut a ajuda al desenvolupament. Actualment, a Espanya tot just es destina un 0,4%, quan aquest any es preveia superar el 0,5%, i el compromís d’assolir el 0,7% per l’any 2012 ha deixat de ser una promesa per convertir-se en una intenció improbable d’executar. Els líders mundials van prometre no escatimar esforços per lluitar contra la pobresa i han de complir els seus compromisos, que no són utòpics sinó assolibles.

La defensa dels Drets Humans i l’accés als recursos per satisfer les necessitats bàsiques de les persones, han de ser una prioritat i compromís indiscutible dels governs i estats, que no es desatengui precisament en els moments més difícils, i una exigència contínua per part de tots els ciutadans.

Font: Creu Roja