Buscar

NETWORKING

Twitter Facebook LinkedIn Google Plus Tuenti Flickr
Youtube Delicious Slideshare DEX para Android DEX para Apple Favorits

Banners

Webs Locals

Agenda de Cambrils [+]

Avui és: 21-07-2019
>
<
Juliol'19
llmamejovessum
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
1
2
3
4
Web local Cambrils

Les dones responsables de famílies monoparentals pateixen major risc d’exclusió social

dimarts 21 de juny de 2011

Les dones responsables de famílies monoparentals pateixen major risc d'exclusió social

L’Institut de la Dona, dependent del Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat i dirigit per Laura Seara, ha subvencionat, en el marc de la convocatòria R+D+i, l’estudi Monoparentalitat i exclusió social. Estratègies de supervivència i benestar des d’una perspectiva de gènere , realitzat entre 2008 i 2010, amb la finalitat de conèixer les estratègies de supervivència i benestar en les famílies monoparentals encapçalades per dones.

Aquesta investigació està realitzada per un equip de recerca de la Universitat de Barcelona, ​​dirigit per la doctora en Sociologia Elisabet Almeda Samaranch.

Els resultats d’aquesta part de l’estudi de la monoparentalitat a Espanya llancen cinc conclusions principals:

1. Destacat augment d’aquests grups familiars al nostre país, des dels anys 80 (segons les últimes dades disponibles del Cens, entre 1991 i 2001 es va incrementar en gairebé un 47%), i tendència a continuar creixent, equiparant als països europeus.

2. El percentatge de les famílies monoparentals encapçalades per homes, passa del 17,2 al 19,1%, en el mateix període.

3. Canvi dels perfils monoparentals, fruit cada vegada més de les ruptures de parella i de mares solteres, així mentre el 1991 el 62% de les llars monoparentals tenien per cap de família a persones vídues, el percentatge es va reduir al 50% una dècada més tard.

4. Feminització de la pobresa de les famílies monoparentals, moltes d’elles en situacions de marginalitat i exclusió social.

5. Grans dificultats d’aquestes dones per estabilitzar la seva situació laboral, d’habitatge i de recursos vitals mínims per poder desenvolupar estratègies i supervivència i benestar.

La majoria de les dones destaquen les dificultats d’inserció laboral i la consecució d’una estabilitat, com a element clau que no els permet evitar la precarietat econòmica. A més, ressalten també els prejudicis negatius respecte a les mares soles com un altre impediment per ser contractades.

Respecte a l’habitatge, assenyalen uns preus inassumibles per a les seves economies que les porta a viure sempre en cases de lloguer o en llars amb poc espai. Compartir habitatge amb familiars i no familiars és una de les estratègies per garantir un dret tan bàsic com és el de l’habitatge.

Una altra de les qüestions a què es refereixen les entrevistades, és la falta d’ajudes i prestacions a favor de les famílies monoparentals. L’ajuda econòmica bàsica a la qual poden accedir quan queden fora del mercat laboral i ja esgotat el subsidi d’atur és la renda mínima d’inserció.

La legislació en relació a la separació o divorci sembla tenir efectes en l’augment de risc a la pobresa i a l’exclusió social. El fet que s’allarguin els processos de separació o divorci fa que les dones separades hagin de sostenir en solitari tota l’economia de la llar, quan, en moltes ocasions, no disposen ni de la feina ni del sou adequat per fer-ho.

També, l’incompliment per part dels pares dels seus fills/es en el lliurament de la pensió alimentària és un element perjudicial per a l’economia de les famílies monoparentals.

Pel que fa al suport familiar, els resultats de l’estudi porten a afirmar que hi ha diverses situacions. Per a algunes dones, la família té un paper fonamental en termes econòmics, en conciliació de temps o fins i tot de suport emocional, però per a altres grups és menys important o gairebé nul. Això s’accentua en el cas de les immigrants.

Respecte a la participació en associacions, sembla ser un element fonamental per a moltes de les entrevistades. A més d’oferir-los un espai d’identitat, socialització i creació de xarxes, destaquen sobretot els serveis que ofereixen i que són imprescindibles per a la vida d’aquestes dones: serveis de conciliació, d’ajuda material, psicològica i fins i tot programes especials per a dones víctimes de violència de gènere.

Segons l’estudi, per al mercat en general i les empreses en particular, ser mare sola constitueix un indicador inequívoc de menor productivitat, major absentisme i major conflictivitat laboral. No obstant això, malgrat totes aquestes apreciacions, respecte a les dones que integren famílies biparentals, les monoparentals treballen més en el mercat, amb igual o menor absentisme ocupacional i silenciant les seves circumstàncies personals per evitar la revictimització social o, fins i tot, l’acomiadament.

Per a la realització de l’estudi, s’ha combinat l’anàlisi teòrica (analitzant les polítiques relacionades amb la monoparentalitat a Espanya) amb el treball de camp: des del punt de vista qualitatiu, es van realitzar vint-i-cinc entrevistes en profunditat a dones al capdavant de famílies monoparentals i en situació de precarietat, marginalitat o exclusió social. Pel quantitatiu, es van estudiar les variables recollides en diferents bases de dades europees i espanyoles.

Afegir un comentari


moderació a priori

Aquest fòrum és moderat a priori: la seva contribució no es mostrarà fins que no hagi estat validada per l'administrador del lloc.

  • (Per crear paràgrafs, deixeu simplement unes línies buides.)

Qui sóu? (opcional)

En col.laboració amb: