L’accés de la dona al sector tecnològic és una de les tasques pendents en l’economia. Als EUA, per exemple, el nombre d’estudiants femenines a matèries relacionades amb la ciència i l’enginyeria és només del 20%. Aquesta dada és preocupant si tenim en compte el valor afegit que representa la presència d’una dona en un equip d’investigadors.

Segons explica al New York Times, Audrey MacLean, una professora de la universitat de Stanford amb una llarga trajectòria com a emprenedora en el sector tecnològic, a banda d’aconseguir que l’equip estigui més unit, les dones tenen un “sentit de la utilitat intuïtiu” que millora els productes, per exemple, les aplicacions destinades als dispositius mòbils.

MacLean explica que en els equips de treball que organitza a la facultat, “els homes busquen les dones”. Aleshores, quin pot ser el problema perquè hi hagi un nombre tan baix de dones que volen introduir-se al sector?

Segons la professora, hi ha una “crisi d’imatge” al món de la programació, on s’ha establert una “subcultura ’geek’ que relaciona els jocs amb la violència”. “No és l’aspiració de les nenes petites”, explica MacLean, que aposta per crear “jocs que apel·lin a noies joves, no només de cotxes i de guerra”. Segons la professora, les dones també han de recuperar terreny als camps de la tecnologia mèdica o de la tecnologia verda.

MacLean recorda que si l’interès femení s’incrementa, augmentarà el nombre de dones en llocs de responsabilitat en les empreses del sector ja que “la meritocràcia és real” i no s’imposen característiques com el gènere, la raça o les creences.

Per a la professora, la tecnologia és capaç de “solucionar el terrorisme, curar el càncer o qualsevol altre problema de la humanitat”. Per això, diu, “les economies emergents han identificat la tecnologia com la sortida de la crisi”.