“Els ulls a terra”, ens deien aquelles àvies terribles, que vigilaven la nostra virginitat i la nostra feminitat com un falcó. Però un bon dia les dones de la meva generació vam aixecar els ulls de terra. I vam mirar. Vet aquí, comenta la Capmany, referint-se al Gènesi, un animal que no és ben bé animal, perquè parla, però que no és ben bé persona, perquè és dona. Arriba un moment que Adam, per ordre de Déu, dóna nom a tots els animals i a totes les coses, però què fer amb aquell ser que no és ni animal ni persona? La primera ocurrencia és fer-la callar. El nostre llibre sagrat està ple d’admonicions contra la paraula de la dona.

I també contra la nostra mirada. Bé, doncs un dia vam aixecar els ulls de terra, i des de sempre, hi incloses les postres mares i àvies, hem parlat. El refranyer és ple d’insults contra la veu de la dona. Però, ves, sí que parlem. I sí que mirem.

El cas més curiós de tots és que ni parlant ni mirant ens hem venut la virginitat, que és, segons diuen, el bé més preuat de tots. No: parlar i mirar és propi de sers intel·ligents, amb una sexualitat activa o no activa. La virginitat és una altra cosa. Hores d’ara he preguntat dotzenes de vegades a diferents persones, i crec que ho he fet amb respecte, per a què serveix la virginitat. És clar que serveix per a la garantia de l’herència dels mascles amb qui ens aparellem, però una cosa tan bèstia no me la podien contestar, ni tan sols els sants barons i les santes dones que hi veuen un vestigi de la divinitat…

No sols hem aixecat els ulls de terra i ens hem posat a parlar; també hem començat a practicar un sexe segur i a explicar a les nostres filles com es practica el sexe segur, i fins i tot hem reclamat de les autoritats que facilitin els mitjans d’un sexe segur a totes les dones, les més instruïdes i les més apartades de la cultura.

Està clar que hem progressat. I tanmateix… Tanmateix em resulta esfereïdor el retrocés que la meva generació ha viscut i les actituds de moltes dones joves, que aspiren a bodes luxoses i a parelles perfectes. Sexo en Nueva York n’és un bon exemple: quines noies més deseixides i desacomplexades! I tanmateix, quan les escoltes, el seu discurs és purament reaccionari: la troballa del príncep blau i posar l’amor com a màxima aspiració a la vida. Hem de continuar empenyent, perquè la llibertat sexual ha estat un pas importantíssim. Però està clar que no era la solució.